Conflictes, relacions i emocions -Sembrant cures

Conflictes, relacions i emocions

Il·lustració: Kenjiro Granados (alumne Escola Massana)

Des de la perspectiva de la cultura de pau i l’ètica de la cura, els conflictes i l’expressió de malestars són vistos com a oportunitats de creixement del grup, d’aprofundiment sa en les relacions, i de creació de comunitats més honestes i curoses. Afrontem-los!

  • Descripció

    Els conflictes es troben a l’ordre del dia de les entitats i grups, i són un dels elements que més malestar generen. El fet de rebutjar-los, negar-los o enfocar-los des d’una lògica de «jo guanyo - tu perds», com tant sovint passa en la nostra cultura, fa que aquests vagin creant una tensió invisible, escalin amb facilitat, i esclatin de manera violenta i inesperada.

    Des de la perspectiva de la cultura de pau i l’ètica de la cura, els conflictes i l’expressió de malestars són vistos com a oportunitats de creixement del grup. Per tal de gestionar-los bé, és important que cadascú pugui identificar les emocions que se li generen, que està fortament condicionada per la socialització de gènere que cadascú ha rebut. Mentre que a les dones se’ls permet expressar la vulnerabilitat i la cura, els homes tenen més legitimada l’expressió de la ràbia o la desconnexió emocional i l’establiment de límits. Aquest fet genera maneres diferents de viure i aproximar-se als conflictes, que cal tenir en compte i començar a transformar.

  • Situació de les entitats

    En moltes entitats de justícia global i entitats socials, sobretot entre els equips tècnics, els ràpids i atapeïts tempos de feina dificulten l’abordatge curós dels conflictes; a l’enquesta, la diferència de percepció entre els equips tècnics i la resta d’agents era de 6 punts.[1] Alhora, una visió «productivista» de les entitats i l’existència de relacions de poder en el si d’aquestes (entre treballadores i coordinadores, entre junta i equip tècnic, per motius d’edat o gènere) dificulta que això es doni també entre els membres de les juntes i els equips de voluntaris i voluntàries. En aquest sentit, els homes juntistes valoraven molt pitjor la possibilitat d’expressar les emocions i abordar els conflictes de manera curosa que no pas les dones juntistes (les dones ho valoraven amb un 4,45 i els homes amb un 3,78). Aquest fet es pot interpretar que, a causa de no disposar de mecanismes o espais que facilitin un abordatge curós dels conflictes, aquest depèn de les habilitats de cadascú, apreses segons la socialització de gènere.

    En referència a aquestes reflexions, han sorgit necessitats formatives vers la facilitació de grups i la prevenció de conflictes, així com la necessitat de detectar quan es necessita ajuda o suport extern per a una facilitació.

    [1]  Podeu consultar l’univers de la mostra a l’apartat «Com s’ha fet», subapartat «Apunts metodològics», de la guia completa.

  • Avís per a navegants
    • Si teniu persones de l’entitat que actualment estan a l’estranger en projectes de cooperació, també és important incloure’ls en aquestes dinàmiques de cura i abordatge dels conflictes, ja que sovint la distància dificulta la comunicació i amplifica les emocions negatives.
    • Si us trobeu en una posició de poder o privilegi a l’entitat (pel vostre càrrec, gènere, edat, experiència...), i obriu la porta a l’expressió de les emocions i els malestars, tingueu present que podeu rebre opinions sobre el vostre lideratge que no us agradin. Us animem a prendre consciència dels vostres privilegis i a tenir una actitud de curiositat vers les experiències dels altres cap al vostre rol.
    • Hi ha emocions que, en els contextos laborals o activistes, poden resultar difícils d’expressar (per exemple, la tristesa, la saturació, la confusió...), ja que no formen part d’allò quotidià i normalitzat.
    • Per tot això, és important que si decidiu crear un espai com aquest, sapigueu que hi podeu destinar temps necessari, crear un ambient d’escolta activa i respecte, i tenir curiositat i afecte per les veus de les altres persones.
  • Exercici de grup

    Es important que adapteu la proposta d'exercici a la realitat de la vostra entitat i al nivell de coneixement o treball sobre el tema en concret. També us animem a compartir d'altres dinàmiques o exercicis que conegueu i que ajudin altres entitats a treballar sobre aquest eix.

    Descarrega l'exercici

  • Més eines
    • ROSENBERG, M. Comunicación no violenta, un lenguaje de vida. Camarones: Gran Aldea Editores. 
    • Tenim la salut en ment. Guia de recursos de salut emocional als espais associatius. Fil a l’Agulla, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. 
    • “Konekta” (cartes de sentiments i necessitats). Simple.cat. 
    • Entitats:
      • Matriu 
      • Fil a l’Agulla 
      • Cúrcuma 
Autodiagnosi
1
2
3
4
5
6
7

Aquestes preguntes us ajudaran a prendre consciència de la manera en què la vostra entitat afronta els conflictes i les expressions de malestar. N’hi ha que són de percepció individual i n’hi ha que són objectives.

Sou una entitat que té molt presents els conflictes com a espai de creixement del grup i les persones que en formen part. La vostra aplicació de l’ètica de la cura passa per posar les emocions, necessitats i vulnerabilitats al centre, tot fomentant la interdependència i la creació de vincles. Estigueu atentes a anar revisant la inclusió i comoditat dels mecanismes que useu i les relacions de poder que es van transformant en el si de la vostra entitat. I, sobretot, assegureu el relleu d’aquestes pràctiques i maneres de fer.

Consells per a la transformació de les entitats

  • Programar assemblees emocionals periòdiques incorporades al funcionament de l’entitat. Un cop al trimestre —o més sovint, si es vol— pot ser molt desitjable tenir un espai fora del lloc de treball o reunions per revisar com estan les persones del grup, les relacions de poder que hi ha, els malestars i les desigualtats; i, conjuntament, reparar o establir mecanismes per reparar les situacions que, posteriorment, caldrà avaluar.
  • Elaborar un decàleg, propi de cada entitat, amb indicacions sobre com han de ser les reunions, com s’han de preparar, quins rols s’hi han de donar i quines respostes col·lectives establim davant dels conflictes que hi puguin aparèixer.

Com a entitat, teniu molt present la necessitat d’abordar els conflictes de la millor manera possible, i fomentar la cura i cohesió dels equips. Us animem a continuar treballant en aquesta direcció, facilitant la formació en facilitació de grups i comunicació no violenta entre les persones treballadores i voluntàries.

Consells per a la transformació de les entitats

  • Crear una comissió o un grup de treball que vetlli per la cura interna de les persones membres de l’entitat, que prepari i faciliti les reunions de seguiment emocional que s’hagin establert, que impulsi la formació en aquest sentit i que sigui el vehicle mitjançant el qual s’aborden els conflictes.
  • Comptar amb facilitacions externes quan un conflicte estigui molt encallat. A vegades, un grup està tan polaritzat que pot ser molt difícil abordar un conflicte de manera segura i curosa; comptar amb facilitacions externes pot ser molt beneficiós.

Sou una entitat que prioritzeu molt l’eficàcia, la productivitat i la racionalitat. Això està bé, però també pot invisibilitzar molts malestars i relacions de poder que impedeixen el lliure desenvolupament i el benestar de les persones dels equips. Us recomanem treballar la cohesió i creació de vincles, així com la creació d’una comissió que vetlli per abordar curosament els conflictes, i promocioni la formació en aquest àmbit.

Consells per a la transformació de les entitats

  • Formació en comunicació no violenta i facilitació de grups. Tenir les eines i un marc comú per comunicar-nos d’una manera no violenta i saber com facilitar els conflictes permetrà que tothom conegui les regles del joc i se senti més còmode i segur en aquest àmbit.
  • Comptar amb facilitacions externes quan un conflicte estigui molt encallat. A vegades, un grup està tan polaritzat que pot ser molt difícil abordar un conflicte de manera segura i curosa; comptar amb facilitacions externes pot ser molt beneficiós.

La salut emocional del grup està fortament en risc, i això us pot posar en una situació molt delicada com a grup en què qualsevol conflicte pot fer esclatar el funcionament intern, la convivència i les persones que en formen part. Us recomanem que comenceu a treballar per fomentar la coneixença i cohesió dels membres del grup i, si cal, tingueu present la possibilitat de fer una facilitació externa en el cas dels conflictes que estiguin molt escalats.

Consells per a la transformació de les entitats

  • Establir moments informals de cohesió fora de l’espai de treball. Conèixer les persones de l’equip en un entorn de relació que no sigui el laboral o de voluntariat permet fer créixer els vincles i els lligams, i separar entre la persona i el rol que exerceix.
  • Incorporar les rondes emocionals com a primers punts dels ordres del dia de les reunions. Explicar com estem i venim a una reunió facilita que els altres contextualitzin el nostre estat, l’acullin i el respectin. Alerta! Un cop feta la ronda emocional, cal que tinguem en compte tot el que hem dit i no ens n’oblidem com si es tractés d’un punt més a l’ordre del dia.
Exercici de grup

Es important que adapteu la proposta d'exercici a la realitat de la vostra entitat i al nivell de coneixement o treball sobre el tema en concret. També us animem a compartir d'altres dinàmiques o exercicis que conegueu i que ajudin altres entitats a treballar sobre aquest eix.

Descarrega l'exercici