és l’estratègia, inclosa al paradigma GED, que reclama la transversalització de l’equitat no només en qualsevol actuació de cooperació al desenvolupament, sinó també en el si de les organitzacions que les han de promoure, en tant que aquestes produeixen i reprodueixen desigualtats. Una de les crítiques que es fa a aquest paradigma és el fet de diluir les responsabilitats de les diferents àrees a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere en les seves accions. Fruit de la incorporació del mainstreaming de gènere, el gènere s’ha incorporat com a categoria tècnica «obligada», oblidant el seu aspecte d’incidència política.