El repte educatiu d'imaginar Altrament: Mapeig d'imaginaris de Justícia Global

L'imaginari global dominant sorgeix amb el fenomen de la modernitat. És un imaginari fonamentat en un relat únic del progrés, el desenvolupament i l'evolució humana, relacionats amb el capital, la ciència i la tecnologia, i en una idea del coneixement com a quelcom innocent i il·limitat aplicable al control del medi ambient, la mediació en les relacions socials i el disseny d'una societat perfecta. En aquest relat únic, un nombre de persones relativament petit (sovint del “Primer Món”) es presenta com a aquell que condueix la humanitat cap a un futur més pròsper i civilitzat, mentre la majoria de persones (ubicades en el “Tercer Món”) són presentades com a aquelles a qui fan falta coneixements, educació o desenvolupament; persones que en molts aspectes estan endarrerides i necessiten ajuda o, fins i tot, són en si mateixes obstacles per al desenvolupament.

En aquest relat únic, el somni d'enginyeria social demana i justifica l'apropiació colonial de terres, les divisions per gènere i racials, l'explotació de mà d'obra i l'objectivació del planeta, recursos per a l'expropiació, l'extracció i la mercantilització. Aquestes violències desapareixen màgicament del relat, que és celebrat com el millor que es podria explicar. Si bé molta gent a cada costat de la divisió creu en aquest relat únic i poderós i en les seves promeses, certes persones s'hi oposen. Són persones que qüestionen les relacions de poder desiguals a cada costat de la divisió, el poder d'uns quants de decidir la direcció del progrés o la sinceritat, viabilitat i contradiccions de les promeses, així com la violència necessària per a la reproducció del relat.

“Quan els relats únics impregnen amb el seu llenguatge els marcs d'un imaginari, comencen a determinar què és possible pensar, de què es pot parlar, què és real i què és ideal”

Altres persones intenten substituir aquest relat únic per un relat únic alternatiu que consideren millor. Però a vegades el relat alternatiu pot ser més violent que el primer.

Un relat únic és quelcom naturalitzat i normalitzat a les nostres vides a través d'institucions com els mitjans de comunicació i l'escolarització i a través de les relacions socials en el sentit més ampli. Quan els relats únics impregnen amb el seu llenguatge els marcs d'un imaginari, comencen a determinar què és possible pensar, de què es pot parlar, què és real i què és ideal. Tracen una línia que fa que les altres opcions esdevinguin invisibles, il·legibles, inintel·ligibles. Si els marcs del nostre imaginari són colonitzats per un relat únic, passem a entendre el que és diferent com una amenaça per a la nostra existència, la imatge de nosaltres mateixos, la nostra seguretat i el nostre futur, fet que ens pot empènyer en dues direccions per controlar la situació: podem intentar protegir-nos i eliminar l'amenaça, o podem transformar el que és estrany en quelcom familiar i no amenaçador, capturant-lo i domesticant-lo dins els nostres marcs de referència. Ambdues solucions presenten problemes.

Mapeig de la Justícia Global

El nostre exercici de mapeig presenta tres imaginaris de justícia global relacionats amb tres idees sobre el canvi global i social. El primer imaginari és l'imaginari social dominant descrit en el primer apartat. Fonamentat en el relat únic del progrés i les nocions convencionals de desenvolupament entès com a modernització, és un imaginari que s'adreça a l'anomenat “Tercer Món” prometent que, si es deixa conduir pel “Primer Món”, els seus problemes se solucionaran. La Justícia Global s'imagina com a triomf de la modernitat: l'expansió global dels sistemes occidentals i dels estils de vida consumista i emprenedor; dels models econòmics que prometen eliminar la pobresa fent que tothom esdevingui part d'una classe mitjana metropolitana i global. En aquest context, l'agenciament és entès com a participació convencional en processos predefinits, i la ciutadania global es fonamenta, a partir d'una noció de noblesse oblige, en la idea que els més privilegiats ajuden aquells en desavantatge a través de la transferència humanitària de coneixement, educació, habilitats i distribució de drets i ajuda.

“Anar més enllà del relat únic és anar fins als marges o les fronteres dels nostres imaginaris, fins a un lloc des d'on poder veure'ns a nosaltres mateixos d'una manera diferent i obrir-nos al que ens és desconegut”

El segon imaginari, que hem anomenat “Justícia Global com a empoderament dels oprimits”, desafia el primer imaginari i el relat únic del progrés. Parteix de la premissa que la prosperitat de l'anomenat “Primer Món” ha estat i continua sent subsidiada per l'explotació, l'imperialisme injust i les pràctiques militars a què el “Tercer Món” està sotmès. En aquest imaginari, la promesa de prosperitat universal a través del desenvolupament convencional és una promesa falsa perquè presenta un conflicte d'interessos inherent: el “Tercer Món” ha de ser més pobre, estar en una posició subordinada i en un estat de desordre, si es vol seguir utilitzant com a font de recursos barats (matèries primeres, mà d'obra), com a excusa per a l'avanç de la indústria armamentística i militar o com a mercat que contribueixi a la prosperitat del “Primer Món”. Des d'aquesta perspectiva, les nacions i els pobles explotats haurien de buscar la seva emancipació adonant-se dels mecanismes de la seva pròpia opressió (incloent com ells mateixos l'han assimilat) i creant, de manera col·laborativa, formes de governança i desenvolupament econòmic alternatius que els ajudin a competir en peu d'igualtat amb els països del “Primer Món”. L'agenciament és aquí l'emancipació d'una falsa consciència i una construcció d'aliances per empoderar els oprimits. En aquest imaginari, la ciutadania global consisteix a treballar en solidaritat amb grups marginalitzats per al seu/nostre alliberament de les forces opressores.

“Es necessària una educació que ajudi a viure en la incertesa, a entendre la pluralitat i la complexitat, a relacionar-se més enllà de la identitat i a actuar en contextos múltiples sabent jutjar i relacionar-se sense guions previs”

El tercer i últim imaginari del mapa desafia els dos imaginaris anteriors i presenta la “Justícia Global com a altres possibilitats de coexistir en un planeta finit” i enfrontar múltiples reptes sense precedents. En aquest imaginari, no és suficient empoderar les masses amb una visió alternativa de “guanyadors” i “vençuts”, sinó que és necessari canviar les regles del joc, entre altres coses perquè el planeta col·loca límits als nivells de producció i de consum que caldrien per a un creixement econòmic interminable, i perquè el nostre mode de creació de riquesa depèn inevitablement de l'explotació humana. Aquest imaginari també reconeix que les relacions, entre unes i altres persones i amb la pròpia existència, basades en l'individualisme i el racionalisme han perjudicat el nostre sentit de connexió amb el planeta, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Això té vàries conseqüències que posen en perill el nostre futur com a espècie, incloent enormes desigualtats en el valor atribuït a diferents formes de vida (humana i no humana) que determinen una capacitat de supervivència desigual, polaritzacions perilloses, el retorn cíclic de mobilitzacions defensives feixistes/racistes/etnicides, així com un sentiment de desesperança i frustració que genera depressió, ansietat, radicalització i/o tendències suïcides, especialment en la joventut. És un imaginari que es fixa en la transició del nostre lligam amb relats únics i promeses nocives i irreals cap a noves formes de viure, com en una carretera amb boira que ens demanés caminar junts d'una manera diferent. L'agenciament, aquí, és un procés que demana apartar el vell sistema, tant interna com externament, per fer espai per al naixement d'un de nou, que ha de romandre en una certa indefinició. L'emancipació es defineix com a desinversió en desitjos nocius, falses esperances i estructures de ser fonamentades en la separabilitat, per tornar a percebre la nostra connexió i responsabilitat cap als altres i cap al planeta que ens manté. La ciutadania global, en aquest sentit, és un procés que inclou desarmar (les defenses de les nostres identitats), descentrar (les nostres certeses ecològiques) i discernir els aprenentatges resultants dels errors comesos de manera que, en el futur, se'n puguin cometre de nous i més savis.

“En l'imaginari de la justícia global, no és suficient empoderar les masses amb una visió alternativa de “guanyadors” i “vençuts”, sinó que és necessari canviar les regles del joc i avançar cap a altres possibilitats de coexistir en un planeta finit”

Taula 1: Mapeig d'imaginaris diferents de Justícia Global⁽¹⁾

 

La Justícia Global com a triomf de la modernitat
(canvi suau)

La Justícia Global com a empoderament dels oprimits
(canvi radical)

La Justícia Global com a altres possibilitats de coexistència al planeta
(canviar els termes del canvi)

Visió del desenvolupament

Desenvolupament convencional: el “Tercer Món” es torna “Primer Món” seguint el model d'aquest.

Desenvolupa-ment alternatiu: el “Tercer Món” desafia la dependència i dominació del “Primer Món” creant el seu propi desenvolupa-ment econòmic.

Alternatives al desenvolupament: desconstrucció de les mitologies del “Primer” i el “Tercer Món”.

Visió de l'èxit

Expansió d'una classe mitjana global de ciutadans-consumidors.

Masses empoderades prenen el control dels sistemes econòmics i de governança.

Caminar junts i de manera diferent en una carretera amb boira, amb un coneixement més savi de l'ésser, la pobresa i la prosperitat.

Agenciament

Participació en processos predefinits, omplint els buits en el coneixement, l'experiència, la governança i l'educació.

Treballar com a aliats en l'empoderament dels oprimits.

Apartar el vell per deixar espai al nou i indefinit.

Emancipació

Emancipació de la no modernitat / la tradició.

Emancipació de la falsa consciència.

Desinversió en desitjos nocius, estructures i separatibilitat individual.

Ciutadania global

Canviar la situació dels menys afortunats.

Solidaritzar-se amb els pobles marginalitzats.

Desarmar, descentrar, discernir.

“L'emancipació es defineix com a desinversió en desitjos nocius, falses esperances i estructures de ser fonamentades en la separabilitat, per tornar a percebre la nostra connexió i responsabilitat cap als altres i cap al planeta que ens manté”

L'educació per obrir marcs es fonamenta en l'assumpció que els propis marcs han creat els problemes que enfrontem i no poden proporcionar les respostes per a aquests. Podem continuar fent-nos les mateixes preguntes i arribar a les mateixes respostes, podem fer-nos les mateixes preguntes i buscar respostes diferents, o podem experimentar i fer-nos preguntes diferents que ens podrien dur a respostes que abans no hauria estat possible imaginar. Tenint en compte tot això, acabem aquest article oferint una sèrie de preguntes que poden guiar els educadors i les organitzacions per treballar amb el mapa i les idees aquí expressades, en relació amb els seus contexts específics.

1. Com enteneu la justícia global? D'on ve aquesta manera d'entendre-la? Quins són els somnis i promeses del vostre imaginari? Quines les contradiccions i paradoxes?
2. Quines són les principals característiques, les facilitats i els límits de cada imaginari presentat en el mapa? Que us ensenya cada imaginari?
3. En quin lloc del mapa us veieu a vosaltres mateixos? Us veieu només en un d'ells, o en diversos al mateix temps?
4. Podeu pensar en un quart i un cinquè imaginari per afegir al mapa?
5. Podeu dibuixar un mapa dels diferents imaginaris de canvi social/global o justícia social que us trobeu sovint en la vostra feina o activisme?
6. Quin és el problema més gran i alhora més difícil de veure en cada imaginari? Quin és el problema més gran i ignorat en el vostre context de feina? Per què és tan difícil de veure o és ignorat? De què té por la gent?
7. Un imaginari pot ser “neutral”? Un imaginari pot no ser concloent? Què caldria perquè un imaginari no fos concloent? De què ens hauríem de desprendre?
8. Què significa que algú es vegi a si mateix en tots els imaginaris a la vegada?
9. Com podem ocupar-nos del fet que actuem en contextos diferents en què diferents imaginaris específics tenen prioritat? Com podem fer front a les contradiccions d'imaginaris que es juxtaposen i sovint es contradiuen? Com podem fer un ús contextual d'un imaginari de manera que no quedin invalidades altres possibilitats?
10. Com podríem aprendre a viure i treballar junts i de noves maneres amb persones vinculades a imaginaris diferents dels nostres? Com serien una col·laboració, una solidaritat o una acció col·lectiva que no requerissin consens? Com seria un desacord que no depengués de “guanyar” una discussió?
11. Hi ha límits en els tipus de diferència amb els quals podem viure? Què fem quan ens trobem amb un imaginari que no només és diferent del nostre, sinó que parteix de la negació de la nostra existència?
12. Alguns imaginaris han de ser desmantellats o afeblits perquè altres puguin prosperar? Si és el cas, quines són les diferents possibilitats per aconseguir-ho?
13. Quines possibilitats hi ha d'abraçar la diferència més enllà del relativisme absolut o la imposició d'una posició normativa? Com i què podem aprendre sobre el compromís amb diferents relats o imaginaris sense instrumentalitzar-los per al nostre profit o, d'altra banda, forçar ningú a assumir els nostres propis imaginaris?
14. A part del desenvolupament, l'èxit o l'agenciament, quins altres tipus d'elements podem mapejar en els diferents imaginaris? Com apareixerien en el mapa (per exemple, l'amor, la violència, la sostenibilitat, la democràcia, la personalitat, la responsabilitat, el poder)?



1. Aquest mapa és una versió del mapa descrit a l'article d'Andreotti, V., Stein, S., Ahenakew, C., Hunt, D. (2015). Mapping interpretations of decolonization in the context of higher education. Decolonization: Indigeneity, Education & Society, 4(1): 21-40. Disponible a: http://decolonization.org/index.php/des/article/view/22168. L'article analitza en més detall les interrelacions entre els imaginaris, centrant-se en com el reconeixement de formes hegemòniques de ser i de pensar condueixen a diverses crítiques de la modernitat.