Ucraïna, una oportunitat d’aplicar vies legals i segures per a tothom


Lafede.cat se suma a les reivindicacions que reclamen un tracte igualitari per a tothom qui cerca refugi independentment del seu origen, tal i com recullen els tractats internacionals i el mateix comunicat de la Coordinadora Obrim Fronteres. L’activació de la directiva europea per a la protecció temporal immediata demostra que protegir la vida aplicant vies legals i segures és viable quan hi ha voluntat política.

Foto de Jannik | Unsplash

 

El passat 16 de març, la Coordinadora Obrim Fronteres (COF) publicava un comunicat – al qual Lafede.cat s’ha adherit– amb el lema “Vies legals i segures per a totes. Quan es vol, es pot”, on celebrava la decisió d’agilitzar els mecanismes d’acollida per a la persones que fugen del conflicte d’Ucraïna gràcies a l’aplicació de la Directiva europea sobre protecció temporal 2001/CE/55, però es preguntava per què aquesta mateixa dinàmica no s’aplicava a altres situacions amb necessitat de refugi: “Això evidencia la discrecionalitat de la “solidaritat” dels estats europeus”, apunta el comunicat que destaca “ara sabem segur no és necessari que les persones es juguin la vida al mar o saltant una tanca per cercar refugi, que existeixen mecanismes per posar la vida al centre”.

 

Discriminació en frontera

Precisament, l’Association Malienne des Expulsés (Associació maliana dels expulsats) va fer pública el 8 de març un declaració (FRANCÈS / CATALÀ) on denunciava la discriminació que pateixen les persones no ucraïneses que vivien a Ucraïna, especialment de països africans, a la frontera amb Polònia impedint a aquestes accedir a les mateixes vies de protecció. També ho feia la Unió Africana, que representa 55 estats africans, en un comunicat propi. Des de maldita.es intenten desgranar els fets per veure fins a quin punt és cert o no.

 

Exemples del tracte discriminatori

Si bé la Convenció de Ginebra sobre l’estatut de refugiat recull que una persona és refugiada quan degut a la por de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat o per opinions polítiques, es troba fora del país i no hi pot tornar, o no vol per aquestes mateixos motius, hi ha casos que demostren que no és així per a tothom, ni tampoc la gestió de l’acollida és la mateixa. Per exemple, mentre que amb Ucraïna o Afganistan s’han pogut crear corredors humanitaris o altres vies segures per a fugir del país, a Ceuta i Melilla la porta segueix tancada per a qui vol accedir a territori espanyol provinent d’altres països i s’hi apliquen pràctiques il·legals com les devolucions en calent o a Grècia els camps de refugiats s’han cronificat; mentre que ara s’ha agilitzat el circuit d’acollida familiar d’infants i joves sense adults referents, a Catalunya 1.600 infants segueixen sota tutela de la DGAIA o 2.000 estan estancats a les Illes Canàries; mentre que hi ha qui es veu abocat a una situació de carrer per la seva situació administrativa irregular, ara s’han activat 2.000 places d’acollida.

 

Política europea migratòria

En aquest sentit, i tal i com diu la investigadora en polítiques migratòries i d’asil, Gemma Pinyol, a aquesta notícia de TV3: “Les persones refugiades acaben convertint-se en peons de guerres geoestratègiques”. Una idea que també reforça el comunicat de la COF: “ni el volum de persones que arriben ni el reconeixement de la protecció era realment el problema, sinó que el problema és el racisme institucional i els interessos geopolítics que regeixen les decisions de la Comissió Europea i els estats membres”. És per això que moltes organitzacions reclamen un tracte igualitari i vies legals i segures per a tothom: Oxfam intermon ha obert una recollida de signatures per exigir als governs de la Unió Europea un tracte no discriminatori en l’acollida; i la campanya #DirectivaMigraParaTodas exigeix l’aplicació universal de la Directiva europea de protecció temporal. A més, actualment també s’està debatent el nou Pacte de migració i asil europeu que marcarà les polítiques europees dels propers anys.