Entrevista a Cinthya Rodriguez, organitzadora del col·lectiu Mijente, que denuncia els vincles entre les grans empreses tecnològiques i el sistema de vigilància i deportació de les persones migrants als Estats Units. Va participar a les Jornadas DAR, coorganitzades per Lafede.cat el passat mes de maig.
Cinthya Rodriguez, organitzadora del col·lectiu Mijente, en la seva visita a Barcelona | HANNAH CAUHÉPÉ – DIRECTA
Cinthya Rodriguez (Chicago, 1994) és l’organitzadora nacional del col·lectiu Mijente, una organització de persones llatines i xicanes migrants que té base voluntària a diferents punts dels Estats Units i a Puerto Rico. El col·lectiu treballa per la justícia social i l’empoderament d’una comunitat que ja arriba al 20% de la població del país, però que encara continua estigmatitzada i criminalitzada.
L’activista va participar a les Jornadas DAR (Democràcia, Algoritmes i Resistències) que va co-organitzar Lafede.cat amb Algorights, Algorace i Espai Societat Oberta, del 27 al 29 de maig. Allà, va posar el focus en la campanya #NoTechForIce, que denuncia els vincles entre les grans empreses tecnològiques i el sistema migratori de vigilància i deportacions als Estats Units. Per saber més sobre aquesta campanya, podeu llegir aquesta entrevista publicada a la Directa. També va dinamitzar un taller per donar eines perquè les organitzacions socials i moviments socials s’apropiïn de la tecnologia. En aquesta entrevista explica com es pot treballar des de les organitzacions socials i comunitàries en aquestes temàtiques.
A les ONG i entitats de drets humans encara els costa incorporar a la seva agenda la defensa de drets que tenen a veure amb la tecnologia o la intel·ligència artificial. Com heu fet vosaltres per aproximar aquests temes en la vostra investigació i activisme?
La nostra campanya #NoTechforICE sorgeix d’organitzacions socials, locals i de base comunitària. Per nosaltres la clau és fer més accessible la informació sobre totes aquestes empreses i també aterrar-ho a les nostres realitats i explicar com la seva aplicació ens impacta a totes i tots. Per exemple, amb la nostra feina hem analitzat les tecnologies que recullen dades a frontera (càmeres, drons…), i hem vist que no només afecta a les persones que creuen el pas fronterer i que veuen com es poden vulnerar els seus drets o recopilar informació d’ells. També afecta a les comunitats que viuen a prop d’aquestes zones fronteres i que, per tant, també poden ser vigilades i criminalitzades. Per tant, cal seguir fent aquesta feina divulgativa i de base per fer entendre que aquesta vigilància i recol·lecció de dades personals continuarà creixent i ens afectarà a totes, més enllà de a les persones indocumentades.
Aleshores, no cal ser expert o experta en tecnologia per fer activisme per una intel·ligència artificial-IA respectuosa amb els drets humans?
No. Mijente no som experts en tecnologia, i no necessites saber-ho tot sobre la tecnologia per entendre que, per exemple, el que analitzem amb #NoTechforICE és que als Estats Units el Servei d’Immigració i Duanes està utilitzant les empreses tecnològiques i de recopilació de dades per fer la seva feina més fàcil. No cal saber totes les companyies o com funciona l’engranatge exactament per unir-se a la lluita. Necessitem estudiants, advocats, informàtics… Però també treballadors de la comunitat, gent de base, organitzacions de drets humans… Perquè no volem que la nostra gent sigui detinguda i deportada.
Quines altres formes de pressió teniu a l’abast?
Al meu país es fa servir molt la narrativa d’invertir i desinvertir. Cal desinvertir els diners que se’n van a sistemes que ens vigilen, a la policia i als sistemes que treballen contra nosaltres i hem de moure aquests diners i posar-los en enfortir les nostres comunitats. També ens ajuda alhora de fer més accessibles les nostres investigacions, comparar els diners que s’inverteixen en aquestes tecnologies i en altres serveis bàsics com educació, salut, infraestructures… Les comunitats acaben veient que les autoritats diuen que no tenen diners per asfaltar carrers, però de sobte sí en tenen, i molts, per comprar una tecnologia molt cara. Així es veu com una cosa que sembla llunyana i molt difícil d’entendre té unes afectacions i implicacions materials en la vida diària de les persones.
Cinthya Rodriguez a la Rambla del Raval en la seva visita a Barcelona | HANNAH CAUHÉPÉ – DIRECTA
Treballeu per generar aliances amb altres campanyes i col·lectius per una IA més justa en l’àmbit internacional?
Per a nosaltres, és molt important crear una contranarrativa al discurs oficial, que diu que les fronteres digitals són més segures i menys agressives. Hi ha gent que es creu aquest discurs i que pensa que és millor tenir a la frontera una càmera de vigilància, un dron o un cotxe que passa i recol·lecta les teves dades del telèfon que un agent uniformat i armat. Això és fals. Les fronteres intel·ligents, com les que s’estan denunciant a la frontera sud espanyola, són també molt perilloses, i cal alertar que són una nova etapa en la militarització del control migratori, en què les tecnologies juguen un paper fonamental. També és important que se sàpiga que el problema és global: hi ha tecnologies que es fan servir primer a Estats Units que després se’n van a altres programes d’arreu del món, i viceversa.
Què més destacaries alhora de fer activisme en aquest camp per una IA més justa i democràtica?
Per a nosaltres la clau és l’organització. Tota aquesta campanya s’ha pogut desenvolupar gràcies a converses amb persones de la comunitat i per això ha crescut. Les companyies tecnològiques segueixen creixent i fent-se més riques i l’única manera de plantar cara és fent créixer les nostres organitzacions també.
Més informació
- “Les tecnologies per vigilar les persones migrants després es fan servir amb la resta de la població”. Entrevista a Cinthya Rodriguez a la Directa (3 de juny de 2022)
- Jornadas DAR (Democràcia, Algoritmes i Resistències)