20J: més del doble de persones refugiades que fa 10 anys


El 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, les entitats denuncien les dificultats per accedir al dret a asil i reclamen vies legals i segures i que es garanteixi una protecció internacional efectiva: només 1 de cada 10 sol·licitants d’asil a l’Estat espanyol la va rebre.

Camp de Kara Tepe 2, a Lesbos, on hi viuen unes 1.800 persones | FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ (SIGUEM REFUGI)

El 20 de juny, se celebra el Dia Mundial de les Persones Refugiades i arriba amb una nova fita històrica, que no per això bona: al món hi ha 89’3 milions de persones desplaçades de casa seva per la força per persecució, conflictes, violència, violacions de drets humans i fets que destorben l’ordre públic, segons l’últim informe d’ACNUR amb dades de 2021, més del doble que fa 10 anys. Unes dades que no contemplen el conflicte ucraïnès d’aquest 2022 i que ja han suposat el desplaçament de 7’7 milions de persones.

Aquesta xifra visibiliza que lluny de construir un món més segur i just per a tothom, aquest cada cop és més hostil. Per una banda, segons l’informe Alerta 2022! de l’Escola Cultura de Pau, hi ha 32 conflictes armats, dels quals el 53% són d’alta intensitat per primera vegada a la història des de que s’estudien, i 98 situacions de tensió al món. Pel que fa a les situacions de conflicte, en 18 hi ha greus desigualtats de gènere i en 22 existeixen legislacions contra les persones LGTBI. Per l’altra, segons dades Oxfam Intermón, els desigualtats no paren de créixer i ho evidencien les dades: els 10 homes més rics del món han duplicat la seva riquesa des de l’inici de la pandèmia, i és que si donessin el 99’9% dels seus diners, continuarien sent més rics que el 99% de la població mundial. L’informe “Desigualdades que matan” destaca que mentre cada 26 hores neix un multimilionari, cada quatre segons mor una persona fruit de les desigualtats existents.

Aquestes situacions, juntament amb l’emergència climàtica o altres situacions de discriminació, provoquen moviments poblacionals que busquen un territori segur. Dels 90 milions de persones refugiades segons ACNUR, hi ha 25,7 que són refugiades o sol·licitants d’asil, i 53,2 que són desplaçades internes i que, per tant, no han creuat frontera.

 

L’Estat espanyol a la cua d’Europa en acollida de persones refugiades

Pel que fa a les persones refugiades, el 69% venen de cinc països: Síria, Venezuela, Afganistan, Sudan del sud i Myanmar, i la majoria, el 83% estan acollits a països empobrits. Turquia lidera l’acollida amb 3’8 milions de persones, i el primer país europeu el trobem en cinquena posició: Alemanya amb 1’3 milions. 

Si mirem les xifres d’acollida a la Unió Europa, aquest 2021 ela UE ha rebut 630.630 sol·licituds d’asil (el 0’14% de la població), principalment a Alemanya, seguit de França i l’Estat espanyol (65.404). L’Estat espanyol continua sent el tercer país a Europa en nombre de sol·licituds d’asil. No obstant, tal i com recorda la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Espanya continua a la cua reconeixent protecció internacional: només 1 de cada 10 persones que sol·licita protecció la rep

És més, segons Amnistia Internacional, Espanya té una política de doble moral a l’hora d’aorgar protecció internacional que s’ha posat en evidència amb la gestió del conflicte ucrainès que ha demostrat que quan hi ha voluntat política es pot actuar amb rapidesa i agilitat: “Ara ha estat capaç de gestionar en temps rècord 125.000 sol·licituds de protecció temporal, atorgant-los documentació que els permet l’accés al permís de treball, a la sanitat o l’empadronament. En canvi, els que arriben fugint d’altres guerres s’enfronten a mesos d’espera per poder sol·licitar protecció internacional, o sinó a devolucions en calent i a l’ús excessiu de la força, com va passar el mes de març passat a la tanca de Melilla“, diu AI.

A més, lluny de l’imaginari col·lectiu, de les deu nacionalitats amb més sol·licituds, cinc provenen d’Amèrica llatina (entre elles les dues primeres – Veneçuela i Colòmbia), dues de l’Àfrica Subsahariana, dues d’Àsia i una del Magreb. Tot i les males xifres espanyoles, la tendència en la concessió d’asil és positiva: el 2021 la xifra és la més alta des de 2006.

Europa defuig de la protecció de les persones refugiades

Tot i així, les polítiques migratòries i d’asil dels Estats europeus són cada cop més restrictives. A l’àmbit europeu s’està debatent el nou Pacte de migracions i asil que delimitarà quina serà la gestió comuna en aquest tema. Tot i que segons les accions actuals ja es pot intuir cap a on anirà el Pacte: més militarització de fronteres – amb l’ajuda, entre d’altres de la Intel·ligència Artificial i la tecncologia, com avança el Centre Delàs -, més fortificació d’Europa i polítiques d’externalització de fronteres a través de la cooperació amb tercers països “segurs” -actualment s’han construït més de 1.000 km de tanques-, i augment de la despesa militar –1 de cada 5 euros de l’Administració espanyola tenen una finalitat militar-.

De fet, un exemple recent de la polítiques restrictives, és el del Regne Unit on el govern britànic volia deportar a sol·licitants d’Asil a Ruanda per tramitar els casos des d’allà, fruit d’un acord amb aquest país. El primer vol -operat per la companyia espanyola Privilege – estava previst pel 14 de juny però el Tribunal Europeu dels Drets Humans el va aturar fruit del treball jurídic i de denúncia de les organitzacions socials.

Campanyes per a reclamar una acollida digna

Moltes de les persones sol·licitants d’asil es troben o bé en camps de refugiats, com evidencia la campanya Siguem Refugi del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, o ve al territori on volen demanar asil, amb una situació administrativa precaria. Respecte aquesta situació, i amb una mirada més àmplia sobre totes les persones migrades que es troben a territori espanyol, la campanya Esenciales, organitzada entre d’altres pel col·lectiu RegularizaciónYa!, està recollint firmes per impulsar la ILP per regularitzar la situació administrativa de les més de 600.000 persones que calculen que es troben a Espanya. De fet, Lafede.cat és punt de recollida fixe de recollida, on es pot demanar el plec de signatures per a firmar allà.