Des del mes de juliol Lafede.cat es troba immersa en la negociació del sisè Pla Director de cooperació de la Generalitat, document que estableix les línies fonamentals de la política pública, i el marc de treball de moltes entitats per als propers anys. Després d’un procés participatiu deficient, i de moltes dificultats per arribar a acords amb el Govern, la federació ha elaborat un document on defensa les línies mestres que considera que hauria d’incloure aquest nou Pla Director 2023-2026.
Sessió de retorn de l’ACCD sobre el Pla Director 2023-26 | FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ
Tot i que el Govern ha obert un procés participatiu, la federació ha constatat amb molta preocupació que aquest procés ha distat molt de ser un autèntic espai de diàleg i concertació, i que fins ara les seves propostes no han estat acceptades. La federació fa una valoració crítica del dirigisme amb que s’hi ha portat. Àlex Guillamón, copresident responsable de cooperació, demana al Govern una concertació real, “que permeti aprovar un Pla Director a l’alçada dels reptes globals i en el que s’hi puguin reconèixer tots els actors de la cooperació catalana”.
L’equip negociador de la federació creu que el Govern ha anat massa lluny en el desenvolupament de la seva proposta abans de començar les consultes amb els actors no governamentals. El procés participatiu ha estat absolutament condicionat pels seus terminis, i ha resultat atropellat en fer-se només en un període de tres setmanes de juliol. D’altra banda, el procés no ha permès un autèntic treball de debat i concertació ja que només s’ha pogut parlar dels temes i amb actors preestablerts pel govern.
El govern no ha mostrat fins ara disposició en concretar objectius pressupostaris, però sí en establir un marc que limita extremadament la capacitat d’acció de la societat civil, reduint l’àmbit de treball a uns pocs països i a tres sectors temàtics, el que automàticament deixaria fora un significatiu nombre d’actors i entitats, i restringiria dràsticament l’àmbit de treball de moltes altres. El nou Pla director, a més, deixarà poc marge a la innovació o a l’adaptació al context canviant en què ens trobem, perquè estableix prioritats en base exclusivament a allò que més s’ha finançat els darrers anys. La federació considera que una priorització d’objectius de la cooperació catalana s’ha de fer de forma compatible, i no excloent, amb la necessitat d’acompanyar l’ampli i divers teixit social de la solidaritat, que és un dels capitals més rics i importants de la cooperació catalana.
La reacció política de la federació
La setmana passada, en una reunió amb la Direcció general de cooperació internacional, la federació va manifestar aquestes crítiques, i va explicar les seves demandes: sobretot, claredat en l’horitzó del marc pressupostari del proper quadrienni, i discussió en profunditat sobre la repriorització geogràfica i sectorial. La federació va explicar també la necessitat d’aprofundir en la idea d’una cooperació feminista, i de disposar de sengles estratègies, d’Educació per al Desenvolupament i de Construcció de Pau. Les entitats consideren inajornable la posada en marxa del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, com a eina política per a vertebrar la coherència de polítiques, i prendre mesures per desburocratitzar els procediments administratius en pro de l’eficàcia i l’eficiència del treball de pau, cooperació i drets humans. A nivell pressupostari la federació demana al govern mantenir el compromís signat el 2019 d’arribar progressivament al 0’7 el 2030, i dedicar el 50% dels recursos a actors no governamentals, i el 25% a accions educatives, com fins ara.
La federació ha exposat també la seva preocupació, per com està afrontant el Departament d’Acció Exterior el procés, als diferents actors de la societat civil amb qui comparteix taula al Consell Català de Cooperació al Desenvolupament, principalment el Consell Interuniversitari de Catalunya, els principals sindicats del país i els ens locals. La voluntat de la federació és aconseguir que el Govern s’avingui a concertar i negociar amb el sector les demandes dels diferents actors, tal i com s’havia fet històricament, tret de l’època de la gran retallada del 2011 -de la qual encara només s’ha recuperat a la meitat-, en que es va provocar un trencament total amb el sector.
Segons el calendari del govern, la setmana del 24 d’octubre es disposarà del primer esborrany de Pla director i els consells consultius hauran de dictaminar durant la segona setmana de novembre, raó per la qual aquest mes d’octubre és clau per a aconseguir que el Pla director tingui en compte la veu de les entitats. La Junta de la federació s’ha reunit també amb els diferents grups parlamentaris, per a presentar-los el document marc de línies mestres que haurien d’orientar el VI Pla Director 2023-2026. Lafede.cat s’ha reunit amb el Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, CUP – Un Nou Cicle per Guanya i En Comú Podem. També ha demanat reunió amb Ciutadans i el Partit Popular de Catalunya.