La comunitat iraniana de Barcelona, liderada principalment per dones, convoca una manifestació el dissabte 21 de gener a les 12:00 h a plaça Catalunya amb el suport de 45 entitats, entre elles Lafede.cat. Demana als governs europeus que no siguin còmplices de les violacions dels drets humans al seu país. Entrevistem Nilu Alafar i Anahita Nassir, dues de les portaveus de la mobilització.
Manifestació als carrers de Barcelona pels drets humans a l’Iran i contra l’assassinat de Mahsa Amini | NILU ALAFAR
Es compleixen quatre mesos de la mort de la jove iraniana de 22 anys Mahsa Jina Amini el 16 de setembre de 2022 a mans de la “policia de la moral” per portar l’hiyab de manera suposadament incorrecta segons les lleis islàmiques del país. Aquesta mort ha desencadenat una onada de protestes al país i a tot el món denunciant la forta repressió del règim iranià. Des de l’inici de les protestes, més de 500 persones han estat assassinades i 4 joves han estat executats per haver participat en elles. A Catalunya, la comunitat iraniana ha convocat una manifestació el 21 de gener a les 12:00 h a plaça Catalunya sota el lema “Dona, Vida, Llibertat” amb el suport de més de 45 organitzacions catalanes, entre elles Lafede.cat.
Entrevistem Nilu Alafar i Anahita Nassir, activistes iranianes que viuen a Catalunya i dues de les portaveus de la manifestació “Dona, Vida, Llibertat”.
Us heu començat a organitzar arran de les protestes un grup de persones iranianes a Catalunya, majoritàriament dones, tant del moviment estudiantil com d’altres àmbits. Com es va crear el grup? Quins són els vostres objectius des de Barcelona?
Tot va començar a finals de setembre quan vam sortir a manifestar-nos una tarda de dimarts a la plaça Sant Jaume per alçar la nostra veu davant la cruel i irracional mort de la Mahsa Jina Amini a mans del règim teocràtic dels aiatol·làs. Tot i ser una comunitat petita a Barcelona (no som gaire més de 1.000 persones) vam crear un grup de Telegram on vam acordar reunir-nos el dissabte d’aquella mateixa setmana per seguir-nos manifestant i donant suport a totes les dones valentes de l’Iran que havien sortit al carrer en una crida per la llibertat i per recuperar els seus drets bàsics. Les setmanes van anar avançant i nosaltres vam continuar manifestant-nos cada dissabte. Arran de les manifestacions hem conegut moltes persones de diferents organitzacions i entitats que ens donen suport i que ens han ajudat a difondre el missatge de lluita del poble iranià a Barcelona.
Paral·lelament, hem donat xerrades a diferents llocs com universitats o centres cívics, presentat exposicions, etc. A mesura que han continuat les protestes dins de l’Iran, la repressió del règim s’ha anat tornant més i més cruel i els mitjans internacionals no ho han denunciat suficient. És per això, que les comunitats d’iranians i iranianes d’arreu del món ens estem organitzant per fer d’altaveu i denunciar la situació de totes aquelles persones que estan vivint sota un règim d’opressió i crueltat i que arrisquen la seva vida cada cop que surten als carrers a manifestar-se. Volem que la gent sàpiga el que està succeint a l’Iran.
“Des de principis de desembre, el règim ha sentenciat a mort a més de 10 joves innocents en judicis a porta tancada, sense accés a advocats i amb confessions forçades sota tortures de tota mena. D’aquests, quatre ja han sigut executats”
La mort de la jove de 22 anys Mahsa Jina Amini, el 16 de septiembre de 2022, a mans de la policia de la moral a l’Iran, va causar una indignació internacional i això va desencadenar la revolució que estem començant a viure. Però també, la resposta ha estat molt dura: es compten més de 500 persones mortes i 4 joves executats per participar en les protestes. Quin balanç feu de les revoltes d’aquests mesos?
Sempre que hi hagi pèrdues humanes, el balanç és negatiu. Sobretot tenint en compte que la majoria de les víctimes eren joves, i que més de 80 eren menors d’edat que tenien somnis, aspiracions i tota la vida per davant i que se’ls hi ha tret de la manera més injusta. Només durant els últims 4 mesos hi ha hagut més de 20.000 detinguts, molts d’ells sense poder tenir contacte amb els seus familiars i patint tota mena de tortures, violència física i psíquica i, en el cas de les dones, abusos sexuals. La situació s’està tornant cada cop més insostenible, ja que des de principis de desembre el règim ha sentenciat a mort a més de 10 joves innocents en judicis a porta tancada, sense accés a advocats i amb confessions forçades sota tortures de tota mena. D’aquests, quatre ja han sigut executats des del desembre i hi ha tres empresonats més que poden ser executats imminentment.
A tot això hem de sumar la poca transparència sobre l’estat real dels empresonats, la prohibició d’accés a medicació per aquells que ho necessiten i les poques garanties legals des que són detinguts. Tot i aquesta situació de màxima vulneració dels drets dels empresonats, la gent de l’Iran no s’està rendint i continua lluitant en els carrers de tot el país. Nosaltres, des d’aquí volem continuar sent la veu del poble iranià, denunciant la crueltat del règim, i compartint el mateix somni: la llibertat i la justícia a l’Iran.
Manifestació a plaça Sant Jaume de la comunitat iraniana a Barcelona el 2022 | NILU ALAFAR
Quins són els principals obstacles i violències a Iran pel fet de ser dona?
Les dones de l’Iran han perdut moltes llibertats des de la instauració de la República Islàmica l’any 1979. Des de qüestions tan “bàsiques” com no poder anar amb bicicleta o en moto, com no poder decidir lliurement portar el cabell cobert o no, ja que l’ús del hijab es va convertir en obligatori des del 1980, juntament amb altres prohibicions: per exemple la de cantar com a solista o ballar en públic, viatjar sense permís del marit o pare o la de tenir protecció legal davant un cas d’assetjament sexual.
“Des de la diàspora iraniana treballem persistentment per pressionar i condemnar la crueltat del règim i que no quedi impune”
El lema de la revolució és “Dona Vida Llibertat”. Això vol dir que les dones han de jugar un paper fonamental en aquest canvi?
Sí, és un lema amb molta força i la seva forma original va sorgir al Kurdistan. Les dones van ser les primeres a sortir al carrer per condemnar la mort de la jove i la brutalitat de la policia de la moral que va assassinar a la Mahsa per no portar el hijab correctament col·locat segons les estrictes normes del règim. Elles han sigut les que han impulsat tot, les que han sortit amb valentia a treure’s el hijab en públic tot i saber el risc que suposa, és a dir, ser detingudes, torturades, abusades i inclús assassinades. Són el motor de les protestes, cada cop més acompanyades per homes. Les dones encapçalen les revoltes, una situació inèdita en tota la història de la república islàmica.
La mort de Mahsa Jina Amini no és la primera. Ja apunteu al manifest que durant els 44 anys d’existència de la República Islàmica hi ha “un llarg historial de detencions, tortures, violacions i assassinats”. En canvi, la comunitat internacional, en general, no ha alçat molt la veu contra això al llarg dels anys. Per què?
El règim islàmic d’Iran representa en la comunitat internacional el rol d’enemic públic d’Occident, tot i els grans interessos i aliances polítiques que no veiem públicament, on la geoestratègia juga un paper fonamental per entendre la resposta a aquesta situació. Durant aquests mesos no hem comptat amb tot el suport internacional que mereix aquesta lluita, ja que és una lluita pels drets humans bàsics universals. Des de la diàspora iraniana treballem persistentment per pressionar i condemnar la crueltat del règim i que no quedi impune.
Feu una manifestació el 21 de gener que comença a les 12 h a plaça Catalunya i arribarà fins a plaça Sant Jaume, i compteu amb el suport de més de 45 associacions i entitats locals. Com serà aquesta mobilització i quines són les vostres peticions?
La manifestació està convocada a les 12h i és una mostra de suport a tots els iranians que lluitem per la llibertat i per condemnar les atrocitats del règim. Dins del nostre manifest que està signat per totes les entitats que ens acompanyaran el dia 21 demanem principalment tres coses: que cessin immediatament totes les execucions, l’alliberament dels presos polítics detinguts sense garanties legals i que els governs europeus tallin les relacions amb aquest règim dictatorial.
“Esperem que el dissabte ens acompanyi una gran mostra de la comunitat catalana. Serà un gran missatge per les dones i homes a l’Iran que cada dia surten contra el règim”
Què demaneu a la ciutadania catalana? De quina manera es podrien implicar per donar-vos suport?
El dia 21 és molt important per nosaltres, ja que és la primera vegada que comptem amb el suport de tantes organitzacions locals. Esperem que el dissabte ens acompanyi una gran mostra de la comunitat catalana. Serà un gran missatge per les dones i homes a l’Iran que cada dia surten contra el règim. Tanmateix, més enllà del dia de la manifestació, demanem la màxima difusió en xarxes socials de la greu situació que viu l’Iran actualment i que signeu les peticions que anem plantejant. Són accions senzilles i que poden semblar sense importància, però quan es tracta d’un conflicte que no compta amb un gran suport per part dels grans mitjans, és de vital importància per continuar donant veu a la seva valenta lluita.
Més informació:
- Manifest de la manifestació “Dona, Vida i Llibertat” del 21 de gener de 2023.
- Vídeo de dones en suport de la manifestació “Dona, Vida i Llibertat”