El pla director de cooperació catalana 2023-2026 rep els vots favorables de Lafede.cat perquè inclou el compromís d’assolir el 0’7 el 2030, i aposta per una cooperació feminista interseccional, incorporant, així, la majoria de demandes fetes per la federació. Treballa, doncs, en la mateixa línia que el Pla director de l’Ajuntament de Barcelona que també ha estat validat recentment i que ara està pendent de ser aprovat en el Ple municipal.
Consell de cooperació de la Generalitat de Catalunya. 28 de febrer de 2023. Foto: Generalitat de Catalunya.
El passat dimarts 28 de febrer es va reunir el Consell de Cooperació al Desenvolupament de Cooperació de la Generalitat que va donar llum verda al 6è Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2023-2026. El nou Pla, que encara ha de ser aprovat pel Consell Executiu i finalment debatut al Parlament de Catalunya, aposta decididament per una cooperació feminista interseccional, tal i com havia demanat la federació en les deu demandes que va lliurar al Govern a l’octubre de l’any passat. De fet, totes han estat recollides en el text aprovat, situació que ha facilitat els vots favorables de Lafede.cat.
Un pla director dissenyat amb el consens social i amb una mirada feminista
El Pla director és l’eina que té el govern per dissenyar i implementar la política pública catalana en matèria de cooperació internacional. Cada quatre anys s’actualitza i compte amb la participació de diferents departaments de la Generalitat, així com agents de la societat civil, com som les organitzacions socials, els sindicats o les universitats. El text inicial va rebre 150 esmenes, 76 de les quals presentades per Lafede.cat fruit del treball d’incidència dels diferents eixos de treball.
“Hem aconseguit que aquest nou pla reculli les nostres demandes per desplegar i consolidar la cooperació internacional com una veritable política pública de país per la justícia global. Des de Lafede.cat en farem seguiment perquè aquests compromisos siguin una realitat en els propers anys”, valora positivament el seu copresident Àlex Guillamón. D’aquesta manera, el pla, a més d’apostar decididament per una cooperació feminista interseccional que va més enllà de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans, hi inclou el compromís de desplegar l’Estratègia Catalana d’Educació Global i l’Estratègia de Foment i Construcció de Pau amb els consens de tots els actors de la cooperació catalana, tal i com s’havia demanat per part de la federació.
El pla manté els països i regions prioritàries i afegeix Hondures
A diferència del que s’havia anunciat al mes d’octubre, el document final no només manté el nombre de països prioritaris de l’anterior Pla Director, sinó que hi suma Hondures. D’aquesta manera, ara hi ha 12 països prioritaris: Bolívia, Colòmbia, l’Equador, Gàmbia, Guatemala, Hondures, el Marroc, Moçambic, Nicaragua, el Salvador, el Senegal i Tunísia, a més de tres àrees geogràfiques ja prioritzades: Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan. També inclou que, quan sigui necessari i segons les realitats sociopolítiques d’alguns països, es podrà mantenir un enfocament d’actuació regional en casos com Amèrica Central, Mesoamèrica, Mediterrània o la regió del Sahel.
Un pla amb mirada àmplia sobre la política pública de cooperació catalana
El Pla, a més, té una mirada sectorial àmplia, i això vol dir que permet treballar un gran ventall de temàtiques: promoció de polítiques públiques en favor la defensa i promoció dels drets humans; la justícia de gènere i dels drets de les dones i de les nenes; la prevenció de conflictes violents i construcció de pau; la promoció de la salut global; la defensa i promoció del dret a un medi ambient net, saludable i sostenible i a la justícia climàtica; el dret al refugi i a la mobilitat humana; l’enfortiment institucional i democràtic, i l’impuls a les economies transformadores.
El fet que el pla reculli un gran nombre de països i temàtiques per treballar permet que els actors de la cooperació catalana puguin, per una banda, oferir el seu coneixement i expertesa per acompanyar processos de defensa de drets arreu del món, i per l’altra, treballar des de l’educació, la sensibilització i la incidència política al nord global per erradicar moltes de les causes que generen desigualtats.
Pel que fa a la coherència de polítiques, el pla fa una aposta per desplegar el Centre Català d’Empresa i Drets Humans tan bon punt estigui aprovat pel Parlament de Catalunya, fet que la federació considera essencial per evitar que les empreses transnacionals continuïn actuant amb impunitat arreu del Planeta.
Un pla pressupostari per dotar de recursos la cooperació catalana i assolir el 0’7 el 2030
Respecte el marc pressupostari, el Pla director recull les demandes tant del sector de la solidaritat internacional i d’altres actors de la cooperació, com del Parlament de Catalunya d’assolir el compromís del 0,7% en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) al 2030. Per arribar-hi, tenint en compte que segons el pressupost de l’any 2023 de la Generalitat el percentatge d’AOD es troba al 0,21%, a preveu incrementar, com a mínim, aquest percentatge en 0,07 % cada any fins el 2030. El Govern es compromet a consolidar aquest increment a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, de manera que el percentatge a assolir no decreixi en èpoques de contenció de la despesa i també per garantir que en el cas de possibles escenaris de pròrroga pressupostària el creixement esperat s’acumuli per a l’any següent. “Si es compleix el compromís, la política de cooperació comptaria amb pressupostos previsibles que donarien estabilitat a les organitzacions per acompanyar processos de transformació i assoliment de drets a mig i llarg termini”, remarca Guillamón.
Un pla per enfortir les entitats i reforçar l’educació per a la justícia global
Paral·lelament, el govern es compromet a proposar una modificació de la Llei catalana de cooperació per actualitzar-la amb el compromís d’assolir el 0,7% al 2030. El Pla concreta, a més, el compromís de destinar un mínim del 50% de l’AOD a actuacions a iniciativa d’altres actors no governamentals i alhora aposta per enfortir l’educació global i l’acció humanitària, amb un dotació del 25% i el 10% respectivament.
Aquests compromisos posicionen a les organitzacions socials com actors principals del desplegament i execució de les polítiques públiques. En aquest sentit, el Pla explicita que caldrà implementar instruments adequats als diferents actors existents i més ben dotats econòmicament, amb durades plurianuals i amb una gestió més àgil i flexible, qüestió que Lafede.cat fa anys que reclama per tal de desburocratitzar els procediments administratius com s’explica en el seu informe i en el treball fet amb la Taula del Tercer Sector,