El passat 14 de novembre es van presentar públicament els resultats de la “Diagnosi sobre antiracisme i descolonialitat a les entitats de Justícia global”. La diagnosi ha estat realitzada per la cooperativa especialitzada La Tregua, i és el fruit del treball d’anàlisi i investigació iniciat el setembre de 2023.
L’acte va estar conduït per la Laura Riba, vocal de Migracions de Lafede.cat i es va dividir en dues parts, durant la primera es va presentar el marc d’anàlisi antiracista en les entitats de justícia global, i les conclusions més rellevants de la diagnosi, i durant la segona es van escoltar les experiències i aportacions de diferents entitats i col·lectius en relació a l’antiracisme i els processos de descolonització.
Ainhoa Douhaibi Arrazola, investigadora independent experta en dispositius de racisme institucional, va explicar què cal analitzar per fer un canvi institucional real. Va citar a Ruth Wilson Gilmore i la seva definició de racisme: “és la producció legal o extralegal de la vulnerabilitat diferenciada de grup”. Douhaibi va recordar que el racisme és una construcció social que, segons el context, varia les maneres de produir aquesta vulnerabilitat i que, per tant, cal situar la conversa sobre el racisme estructural dins la conversa més àmplia de l’economia política i el sistema capitalista racial i sexual, i que també aquí cal situar a les entitats de cooperació o el que s’ha denominat “complex industrial no lucratiu”.
Douhaibi considerà, per això, insuficient analitzar només el funcionament intern, les relacions de poder, la composició o com es prenen les decisions a les entitats, i va demanar estudiar quin rol juguen com a part del sistema del racisme estructural, com i quan van sorgir, si substitueixen l’Estat, i si responen a principis filantròpics o de justícia social. “La consciència de privilegi per si sola no canvia les estructures racistes, cal organizació política de base col·lectiva, canviar el paradigma filantròpic i caminar cap a la solidaritat radical”, va dir.
Els resultats: hi ha voluntat però molta distància entre el discurs i la pràctica antiracista
Karolyna Nuñez, sociòloga i coautora de la diagnosi, va explicar que l’objectiu era iniciar el procés de descolonització de la cooperació, i va presentar algunes dades sobre el procés de recollida d’informació: han participat 66 entitats i s’han analitzat diferents aspectes de les seves dimensions interna (identitat, coneixement, estructura) i externa (relat-comunicació i accions d’incidència), i s’han realitzat entrevistes en profunditat.
Tal i com va explicar, les conclusions de la diagnosi mostren una gran distància existent entre el discurs i la pràctica de l’antiracisme a les entitats; hi ha voluntat de transformació antiracista, però una consciència molt desigual a l’hora d’assumir-se com a part de l’entramat colonial; es detecta la necessitat que les direccions es comprometin a nivell institucional; també la necessitat de formació, acompanyament i recursos; s’identifica clarament l’obstacle que suposa la llei d’estrangeria per a la contractació de persones migrades; i el fre i les limitacions que suposa el finançament públic i la burocràcia, sobretot pel que fa a la incidència, i les diferències que estableix entre petites i grans ONG.
Nuñez va assenyalar com a riscos el de tenir equips més diversos però sense que això suposi canvis significatius, o el d’incorporar l’antiracisme com una perspectiva tècnica més i no com una autèntica aposta política per desmantellar el sistema de racisme estructural. Nuñez també va destacar, però, algunes bones pràctiques que ja s’estan donant: com el fet de tenir equips locals a terreny, les mesures de contractació positives o la recerca d’assessorament, referents i aliances, i les campanyes de denúncia de mesures polítiques racistes.
La consultora va destacar, per últim, que la diagnosi és només un inici i que l’antiracisme és un camí llarg i dolorós, però que cal construir-lo en espais de cura i confiança per compartir totes les pors, per caminar cap a l’horitzó desitjat de transitar cap a una “cooperació per a l’alliberament” sense subordinació del Sud global, i enfocada a trencar les lògiques colonials de dominació.
Altres experiències de treball i denuncia antiracista
Anna Domínguez, responsable de programes de Calala Fondo de Mujeres va explicar que porten més de quatre anys en un procés de “deconstrucció descolonial” que els ha suposat molta autoreflexió i “des-aprenentatge”. Domínguez explicà que el procés va començar per les crítiques de col·lectius antiracistes als quals donen suport perquè consideraven que una de les seves accions havia estat “colonial” en no sortir de les necessitats manifestades pels propis col·lectius.
A partir d’aquí es van realitzar diferents formacions, i autoavaluacions i sobretot es va conformar un “grup assessor de justícia migrant” per incorporar-les a la presa de decisió sobre l’ús dels fons. També es va definir un pla d’actuació a tres anys vista amb mesures concretes de canvi de polítiques, competències i cultura organitzacional, i ara disposen, per exemple, d’un protocol contra les violències racistes. Entre els aprenentatges, Domínguez va destacar l’aposta de l’equip directiu, tenir clar que aquests processos de canvi són llargs, que cal fer-los tenint molt en compte la perspectiva de les cures, i les dificultat per finançar-los.
Per la seva part, la portuguesa Anabela Rodrigues, des de la seva experiència com una de les primeres eurodiputades racialitzades, va afirmar que “parlar de racisme és un acte de coratge”, i va explicar les dificultats de venir d’un barri de majories racialitzades i on s’hereta la condició de migrant, tot i haver nascut al país. Malgrat els riscos d’instrumentalització i d’anar a llistes només per “pintar-les de colors” va defensar la necessitat d’ocupar els espais de poder “que no volen que ocupis” i va recordar que al Parlament Europeu, en aquesta legislatura, només 12 de 705 diputats i diputades pertanyen a minories ètniques.
Va explicar com ella va aprofitar el seu càrrec per parlar de temes que no es parlen com per exemple de les dones migrants treballadores de la llar, perquè és una lluita feminista i perquè comparteixen les mateixes problemàtiques a tota la UE. Va defensar canvis en la cultura política com ara deixar de fer “per a” i “fer amb” les persones per a les quals es treballa.
Finalment Laila Serra, membre de la Comunitat Palestina de Catalunya i d’entitats i col·lectius de lluita contra el colonialisme israelià, va explicar algunes de les crítiques i les demandes que dones activistes palestines fan a les organitzacions feministes del Nord global, i que ella està recollint en un informe. Segons Serra, en l’actual context amb un neoliberalisme totalment imbricat en el règim sionista i amb un sistema d’apartheid o “capitalisme racial”, les ONG han de repensar el model de solidaritat i recuperar l’agenda política per tal de no imposar l’agenda de la pau liberal, ni anar en contra de les lluites de resistència.
Serra diu que les activistes palestines consideren que darrere la imposició d’agendes de lluita contra les violències masclistes hi ha sovint lògiques colonials orientalistes, ja que ignoren el context de violència estructural, i reforcen el racisme antiàrab, en “sobrevisualitzar” aquestes violències com a part d’una cultura bàrbara i violenta: “El colonialisme és la principal forma de violència contra les dones”. Les palestines, segons Serra, també qüestionen aquells projectes que basen la idea de progrés en un model de lluites de gènere o queer que responen a models d’emancipació occidentals: “Estar empoderada significa coses distintes en cada context”.
Serra també va mencionar l’excessiva burocratització dels projectes com una sort de neocolonialisme, i va mostrar-se partidària de parlar de compensació i no de cooperació: “La defensa de la terra és clau, no es pot donar suport a la solució dels dos estats, i cal parlar de la repatriació de terres i de la reparació mitjançant la compensació, i hi ha d’haver dret al retorn per als milions de refugiats palestins”.
El procés sobre l’antiracisme a les entitats continua
La diagnosi ha estat només l’inici d’un camí llarg i ple de reptes per a les entitats i la mateixa federació. Lafede.cat treballa ara en la segona fase del procés, impulsat per l’interès i motivació de les entitats. La idea és proposar formacions, acompanyament i materials de consulta i/o guiatge que s’adaptaran a les necessitats diverses de les entitats. A més, començarà per identificar mesures concretes per caminar cap a l’antiracisme a les entitats i, per tant, transformar-les en organitzacions antiracistes amb pràctiques descolonials.
Més informació
- Diagnosi sobre l’antiracisme i la descolonialitat a les entitats de Justícia global, feta per La Tregua. (2023-2024).
- Entrevista a les consultores de La Treguna sobre el procés de Lafede.cat. (gener 2024)
- Context del procés de revisió antiracista de Lafede.cat. (setembre 2023)
- Trobada entre organitzacions interessades en la transformació antiracista en les entitats.( juny 2023)