Lafede.cat publica l’informe “Els mitjans davant del projecte de remilitarització d’Europa”, que ha realitzat amb Mèdia.cat – Observatori Crític dels Mitjans. Es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb un debat sobre periodisme de pau. L’informe conclou que el discurs de pau als mitjans pràcticament no existeix ja que la majoria han adoptat acríticament el discurs de la inevitabilitat de la guerra i la necessitat d’augmentar la despesa militar.
-
Patricia Simón a la presentació de la diagnosi sobre mitjans i discurs de pau.
En el marc del Fòrum Català de Pau, i durant el 2024, Lafede.cat ha treballat especialment els temes relacionats amb la comunicació per la pau. El passat 4 de desembre es va presentar la diagnosi realitzada amb Mèdia.cat per analitzar com els mitjans de comunicació han parlat de la guerra, el bel·licisme i la remilitarització, els últims mesos. El punt de partida de l’anàlisi ha estat el discurs del mes de febrer on la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, alertava d’una gran guerra a Europa i cridava als governs membres a reforçar les seves forces armades. La federació ha volgut conèixer el posicionament dels mitjans al respecte, i quin espai tenien les mirades pacifistes.
A l’acte hi van assistir una quarentena de persones, i va estar co-convocat també pel Grup de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya que fa uns mesos va emetre un comunicat en què denunciava la reproducció acrítica dels discursos bel·licistes .
Malgrat la Llei de foment de la pau de 2003 dedica un dels seus articles als mitjans de comunicació, un informe recent mostrava que les actuacions de l’administració pública en aquest àmbit han estat pràcticament inexistents. La federació aprofitarà aquesta anàlisi per fer propostes de política comunicativa de pau, que inclogui el foment del periodisme de pau i desmilitaritzar els mitjans, dins la política catalana de pau.
Els mitjans “han tancat files” amb les tesis de Von der Leyen sobre la “inevitabilitat” de la guerra i la necessitat de remilitaritzar-se
Els mitjans aposten per la guerra
Carme Verdoy, de Mèdia.cat, i Joan Canela, autor de l’informe, van conversar sobre les principals conclusions de l’informe, que analitza 63 articles, informatius i d’opinió, dels principals mitjans de Catalunya entre març i juliol del 2024. L’informe analitza quatre variables: el llenguatge, les fonts, si proposa alternatives o no, i les possibles hipòtesis de futur. De manera genèrica es conclou que els mitjans “han tancat files” amb les tesis de Von der Leyen sobre la “inevitabilitat” de la guerra i la necessitat de remilitaritzar-se, defugint qualsevol debat de fons i evitant parlant de les conseqüències de les guerres que es preveuen.
En quant al llenguatge, Canela va destacar que la tria mai no és neutral i construeix el marc mental on encabir un relat, i que el 71% dels articles analitzats utilitzen un llenguatge que normalitza el discurs militarista. Fins i tot alguns van més enllà i parlen del pacifisme com una cosa ingènua, amb termes com “jugar a mediador de pau”.
Sobre les fonts, va compartir que en el 76% d’articles d’informació analitzats, les úniques fonts citades són oficials, governamentals o pro militarització (think tanks, empreses armamentístiques o fonts vinculades amb militars), i només dos articles d’informació han citat el SIPRI, una font neutral internacionalment reconeguda que publica dades sobre el comerç d’armes.
Joan Canela a la presentació de la diagnosi sobre mitjans i discurs de pau.
La pau no apareix com a alternativa als mitjans
En relació a si s’inclou o no alternatives possibles a la guerra, Canela va mostrar la seva preocupació pel fet que la gran majoria d’articles analitzats, i sobretot els informatius, presenten la militarització com a fet inevitable i lògic, per exemple l’augment de la despesa militar o l’enviament d’armes a Ucraïna són indiscutibles. Això es defensa a través d’un relat moral que parla “d’assumir” la realitat i de Putin com una gran amenaça per a Europa. Canela ha observat que aquest relat ètic s’enfonsa quan es condemna l’agressió russa, però s’obvia el genocidi de l’estat d’Israel a Palestina, i queda en evidència el doble raser del relat moral del Nord global.
Finalment, en quant a l’última variable, la meitat dels articles presenten hipòtesis d’un futur terrible com a veritats empíriques, malgrat que fer passar una hipòtesi per fet és una pràctica molt poc periodística. Per exemple, s’assumeix que Putin atacarà més països a Europa si guanya la guerra, o que Europa no té capacitat de defensar-se sense el suport d’EE.UU., però no s’explica per què, quines fonts i dades fan arribar a aquesta conclusió. Canela argumenta que l’afirmació és com a mínim qüestionable, quan la despesa militar russa és menys d’un terç que la de la UE. Aquest tipus d’hipòtesis s’utilitzen per justificar la demanda de l’OTAN perquè els països augmentin la seva despesa militar a un 2% del PIB, malgrat que les experiències històriques apunten que augmentar la despesa militar escala les tensions i fa que hi hagi guerra, i no el contrari.
Si ens quedem només amb el relat del dolor, només fem entreteniment, no debilitem a qui té el poder” i que cal assenyalar qui s’està lucrant amb el conflicte. Patricia Simón
Albert Mercadé a la presentació de la diagnosi sobre mitjans i discurs de pau.
Acord sobre la necessitat d’impulsar el periodisme de pau
Verdoy va moderar també una taula amb tres ponents de l’àmbit de la comunicació: Patricia Simón, reportera i periodista d’investigació freelance especialitzada en relacions internacionals i drets humans, Albert Mercadé, periodista de 3Cat, director d’“Els matins” de TV3 i de la nova Microcredencial en Periodisme en zones de conflicte i entorns hostils de l’UPF, i Xavier Giró, professor de periodisme de conflictes.
A la pregunta de si es pot canviar, i com, la percepció d’inevitabilitat de la guerra i del clàssic periodisme de guerra, Simón va insistir que cal que les periodistes siguin molt conscients per no formar part d’una cadena de transmissió bel·licista i del que vol el poder, per exemple quan una font governamental dona accés a les periodistes a una situació, han de poder qüestionar quin interés pot haver-hi darrere, i no deixar-se emportar per l’adrenalina d’estar a primera línia. Com a alternativa, va destacar que una bona manera de treballar era a través d’ONG que faciliten l’accés a les víctimes o els combatents per defugir dels relats heroics que promouen els governs, i posar en valor històries de la rereguarda, de supervivència i de vida sovint vistes com a “periodisme de conflictes de segona”. Simón també ha emplaçat a incorporar la mirada feminista, i a exposar les causes i els processos històrics que han portat a la guerra i els impactes en els rols de gènere.
El periodisme de pau ha de ser un periodisme a contracorrent, que apositi per trencar la tendència al drama i l’espectacularització, i per parlar de processos de pau que necessitem debat i pausa. Xavier Giró
Els periodistes no estan preparats per anar a cobrir conflictes
Verdoy va preguntr a Mercadé sobre com preveu incorporar el periodisme de pau al nou curs de periodisme en zones de conflicte i hostils que dirigeix. Mercadé va explicar que la idea de crear el curs va sorgir després que l’enviessin a Ucraïna en l’esclat de la guerra, sense tenir experiència prèvia a zones de conflicte ni saber com fer front al que es trobaria. Va apuntar que al curs parlen de “periodisme humanitari” en comptes de “periodisme de guerra” i inclouen “entorns hostils” com emergències mediambientals o humanitàries, amb l’objectiu de preparar les periodistes que aniran a aquestes zones i ha destacat que cal també generar consciència del respecte allà on vagin.
Per la seva banda, Giró, preguntat sobre el significat de les seves paraules “No som aquí per explicar el món, sinó per fer-lo millor” al seu llibre Contra la neutralitat: un periodisme de pau i de lluita, va criticar el periodisme que salta d’esdeveniment en esdeveniment per omplir informatius sense explicacions de fons. Segons ell, el periodisme de pau ha de ser un periodisme a contracorrent, que apositi per trencar la tendència al drama i l’espectacularització, i per parlar de processos de pau que necessitem debat i pausa, i anar més enllà de la simplicitat de dos bàndols.
- Xavier Giró a la presentació de la diagnosi sobre mitjans i discurs de pau.
Abordar els conflictes més ellà del dolor i el drama
En relació a com els mitjans poden contribuir a la desescalada bèl·lica, Mercadé va explicar que el debat sobre la neutralitat era difícil als mitjans públics i que cal anar més enllà de dades i explicar el dolor i les històries de les persones en la guerra. Simón va afegir però, que “si ens quedem només amb el relat del dolor, només fem entreteniment, no debilitem a qui té el poder” i que cal assenyalar qui s’està lucrant amb el conflicte. També va denunciar que cal mirar més enllà dels periodistes perquè amb les tertúlies també es posicionen aquests discursos als mitjans. Finalment, Simón va apel·lar a explicar com es construeix la ment dels victimaris, per poder entendre el context d’un conflicte armat, com va passar als anys 90 que hi havia consciència sobre la realitat d’infants soldats i va haver-hi un clam per posar-hi fi. I a més a més, Simón veu necessari donar més veu a defensores de drets humans i les seves lluites.
Finalment, i en línia amb les tesis de l’informe que parlen d’un periodisme de pau bàsicament preventiu, Giró va lamentar que sovint les periodistes fan tard, ja que van als llocs quan la guerra ja ha començat i fan cobertures atropellades, i tampoc no es fan ressò d’esdeveniments rellevants per a la pau, com la proposta xinesa de pau a Ucraïna o l’objecció de milers de desertors. “Hem sucumbit a les declaracions bel·licistes dels combatents i les víctimes, i la dels líders europeus”, va afirmar. Giró va tancar l’acte amb una bona notícia: la convocatòria del I Premi de Periodisme de Pau de Catalunya que promourà el Col·legi de Periodistes.