Tant el Pla Director 2019-2022, com el Ple del Parlament, aposten per vigilar la vulneració de drets humans per part d’empreses transnacionals allà on treballen mentre la Unió Europea se’n desmarca en les negociacions a les Nacions Unides.
Ple de l’11 d’abril de 2019. Foto: Parlament
El passat dijous 11 d’abril el Parlament va reafirmar el seu compromís en la creació del Centre d’avaluació de l’impacte de les empreses catalanes a l’exterior per unanimitat amb l’aprovació de la moció 78/XII, després de la seva aprovació el novembre de 2016. El Ple va aprovar “vetllar pel respecte dels drets humans en l’acció de les empreses catalanes a l’exterior, amb l’objectiu de frenar noves formes d’esclavisme i colonialisme, i donar compliment a la Resolució 359/XI del Parlament de Catalunya, sobre el respecte dels drets humans per les empreses catalanes que operen a l’exterior”. L’Eix d’empresa i drets humans, format per Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, celebra aquest nou compromís que, fent-se efectiu, convertiria a Catalunya en un referent internacional en la garantia i respecte dels drets humans. A més, també està inclòs en l’esborrany del Pla Director de la Cooperació Internacional 2019-2022, dins l’apartat de coherència de polítiques, que està a punt de ser aprovat pel Govern.
Segons la moció aprovada, el Parlament es compromet a crear el Centre aquest 2019 que ha de disposar de “d’instruments que vetllin pel compliment de la legislació vigent en l’àmbit dels drets humans per part de les empreses, amb participació de la societat civil, del Govern i del Parlament mateix”. També dona suport al Grup de Treball del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que des del 2014, i per tal de complir amb la Resolució 26/9 del Consell de Drets Humans, intenta treure endavant el Tractat Vinculant, un instrument internacional jurídicament vinculant que garanteixi el compliment de les obligacions en matèria de drets humans per part de les empreses transnacionals i altres empreses.
La Unió Europea s’allunya del Tractat Vinculant
Mentrestant, la Unió Europea, a través del Servei d’Acció Exterior de la UE davant les Nacions Unides a Ginebra, està entorpint el procés per assolir el Tractat sense tenir un mandat formal per negociar en nom de tots els Estats membres. Això s’ha fet malgrat el Parlament europeu ha demanat reiteradament, a través de més de deu resolucions, el compromís dels estats en la redacció d’aquest text que compta amb els suport d’una xarxa global de moviments socials, sindicats i comunitats afectades per les operacions de les empreses transnacionals allà on treballen.
De fet, el 2017 es va formar una xarxa interparlamentària global a favor del Tractat Vinculant amb el suport de més de 300 eurodiputats/des, diputat/des i senador/es d’Europa, América Llatina, Àsia i Àfrica. Concretament a Europa, a més, la campanya “Drets per a les persones, normes per les transnacionals – Stop ISDS” ha integrat entre les seves demandes el suport a les normes vinculants.
El compromís amb el Centre català, així com amb el Tractat Vinculant, demostra que Catalunya està compromesa amb els drets humans. Aquestes són eines imprescindibles per garantir que les empreses transnacionals no violin els drets humans, així com per protegir les defensores dels drets ambientals, socials i econòmics en el seu treball per a la justícia global ja que veuen en perill la seva vida -321 el 2018 van ser assassinades, segons Front line defenders-.