Lafede.cat publica un mapa de conflictologia ambiental sobre els impactes que la ciutat comtal té al món a través de la importació de gas, la indústria tèxtil, la soja, la gestió dels residus, el transport o la pesca.
Barcelona, com a gran metròpoli i pol econòmic estratègic, genera cada any impactes ambientals mundials: des del canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes o la contaminació de l’aire i aigua. L’aturada durant el confinament del març de 2020 a causa de la Covid19 ho va demostrar: la ciutat va deixar d’emetre 300.000 tones de CO2 a l’atmosfera, principalment per la reducció de la mobilitat interna, seguida de l’activitat de l’aeroport i el port. Així doncs, només amb aquest període s’ha assolit l’objectiu de reducció d’emissions pel 2020 que tenia la ciutat.
Malgrat l’excepcionalitat del moment, els impactes mediambientals no cessen. És per això que l’Eix de Justícia Ambiental de Lafede.cat ha decidit elaborar el mapa de conflictologia ambiental de Barcelona, un encàrrec fet a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i que compta amb la col·laboració de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional l’Ajuntament de Barcelona. Tot amb l’objectiu de mostrar els impactes de la ciutat al món, i conscienciar a les pròpies entitats de la federació, però també a la ciutadania en general sobre les conseqüències pel planeta de l’actual model de consum.
Un mapa elaborat de manera col·lectiva
L’Eix de Justícia ambiental de Lafede.cat està format per 17 organitzacions: 14 de federades i 3 no federades com Greenpeace, el Consell de Joventut de Barcelona i ONG Grain. Totes elles, a més de Fridays for future i Ecologistes en acció, han participat a l’elaboració del mapa. Per a fer-ho possible, s’han organitzat dos tallers, un de presencial el 30 de setembre a l’Espai Fontana i un de virtual el 29 d’octubre, a més d’altres reunions. El mapa complet s’ha presentat aquest dilluns 21 de desembre via online i es pot consultar aquí.
Quins són els impactes ambientals detectats en qüestions energètiques?
El port de Barcelona compta amb una de les plantes de regasificació més importants de la Unió Europea per fer arribar el gas fòssil a totes les llars. Tal i com adverteix l’Observatori del Deute en la Globalització, més de la meitat de les importacions espanyoles de gas provenen d’Algèria, on plana l’amenaça d’implementar la tècnica del fracking, tot i els greus impactes ambientals (sobretot a l’aigua) i a la salut que comporten, i en contra la voluntat de la població.
Endesa, la principal proveïdora d’electricitat a les llars catalanes, és coneguda per la seva manca de responsabilitat sobre la situació de pobresa energètica de moltes famílies, tal i com denuncia Aliança contra la Pobresa Energètica. Però l’empresa també juga un paper important al països del sud com per exemple l’Argentina, on la seva filial ha estat sancionada per talls d’electricitat a Buenos Aires. L’empresa també és propietària de la central tèrmica Dock Sud en el mateix país, l’activitat de la qual fa augmentar els nivells de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl a la regió de la capital argentina.
L’aigua, un element clau per a tothom, també està en mans d’empreses multinacionals com Agbar que la converteixen en un negoci i un privilegi, tant a ciutats com Barcelona com d’altres parts del món. Una filial del grup Agbar fa més de dues dècades que fa negoci a Mèxic, on està sobreexplotant els aqüífers i rius de la zona dels quals en depenen agricultors i ramaders per a viure, i també la biodiversitat local, denuncia Enginyeria sense fronteres. A més, al Saltillo Agbar és coneguda per fer més de 100.000 talls anuals d’aigua per impagament, i suspendre el servei al 8% de la població.
El consum també té impactes ambientals
Una activitat tant quotidiana com comprar roba o calçat també té greus impactes negatius pel planeta. L’Índia és el segon productor de calçat del món, i l’Estat Espanyol el seu 7è client més important. La indústria d’adob de pells necessita un gran consum d’aigua i, a més, produeix una gran quantitat de residus biològics i químics pels materials que es fan servir, com el crom. A la zona de Kanpur, les aigües contaminades van directament a la irrigació de conreus i al riu Ganges, provocant una catàstrofe ambiental i de salut, segons explica Setem.
Pel que fa al consum de peix, Marroc és el principal lloc d’importació per a les empreses de l’Estat Espanyol, quan en realitat s’està pescant als territoris ocupats del Sàhara Occidental, la qual cosa va en contra els drets dels pobles a gestionar els seus recursos, denuncien organitzacions com l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània. A més, hi predomina la pesca d’arrossegament, una pràctica altament perjudicial per als ecosistemes marins.
Si es parla d’altre alimentació, Espanya és el 4t productor mundial de porcs, animals principalment alimentats amb soja. Un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona, que representa gairebé la meitat de tota la soja importada a l’Estat Espanyol. De tota la soja que entra pel port de la ciutat catalana, la meitat prové del Brasil, on es calcula que el seu cultiu provoca unes 230 mil hectàrees de desforestació anuals, com no es cansen de repetir la Revista Sobirania Alimentària i l’ONG Grain. A més, al Port de Barcelona hi ha dues grans empreses de processament, Bunge i Cargill, que produeixen la meitat de la farina de soja de l’Estat, destinada a alimentar porcs. Per altra banda, cada vegada més Catalunya exporta més porcs a la Xina, arribant a augmentar un 80% al 2019.
Amb tot, el consum genera residus. Un exemple són les mesures de protecció contra la Covid-19. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada mes es fan servir 89 milions de mascaretes a escala global, i aquestes estan fetes principalment de plàstics. Es calcula que el 75% acabarà a abocadors, rius o oceans.
Amb una mirada global, l’Estat espanyol és el 9è exportador mundial de residus, amb uns 0,3 milions de tones anuals, sobretot al Sud-est asiàtic. Per exemple, Barcelona ha exportat 3,6 mil tones de plàstics a Malàisia el 2020. Tot això comporta la contaminació d’aigües subterrànies, rius i mars, pèrdua de cultius, malalties i emissions tòxiques degudes a la crema de residus.
La digitalització mundial no s’escapa d’impactes ambientals
L’àrea 22@ de Barcelona i la fira anual del Mobile World Congress són dos dels grans impulsors i ideòlegs de la digitalització. Però les TIC no estan lliures d’impactes: la seva producció està lligada a minerals de sang com el coltan, extret de la República Democràtica del Congo. A més del conflicte armat obert, la regió és una de les que conté més biodiversitat del planeta i actualment es veu afectada per la desforestació i la mineria a causa de l’extracció d’aquests minerals.
Per altra banda, la compra per Internet, que ha augmentant en els darreres temps, no queda lliure d’empreses que monopolitzen aquesta pràctica. És el cas d’Amazon, que promou la compra per internet a escala global, amb els greus efectes que això suposa per al canvi climàtic i per al comerç de proximitat.
El transport, clau pel medi ambient
L’aeroport de Barcelona representa el 7,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona. Actualment hi ha sobre la taula l’ampliació de la tercera pista per augmentar el nombre de vols, que, en conseqüència, faria incrementar les emissions. Per altra banda, hi ha el port de Barcelona, l’altre gran emissor de la ciutat amb 373.000 tonelades de CO2 anuals, en bona part lligat als grans creuers i al turisme. Aquestes emissions contribueixen al canvi climàtic a escala global amb conseqüències al territori com sequeres, inundacions o pèrdua de conreus, que sobretot afectaran els països del Sud.
Finalment, el transport de mercaderies a través del pot també és clau. Empreses catalanes com el Grup TCB no només actuen a la ciutat de Barcelona sinó també a altre part del món. Un exemple és Colòmbia on la filial del grup TCBuen, a Buenaventura, té el port més important de la costa pacífica colombiana, que ha estat privatitzat. La seva expansió territorial té un impacte ambiental directa per culpa de la tala de manglars i drenatges a la zona, a més de conseqüències sobre la salut de la població i els drets humans. La mobilització de la població en contra aquestes pràctiques, ha provocat amenaces a les defensores del territori, com és el cas de Leonard Rentería, tal i com denuncia la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.