El passat 1 de desembre va tenir lloc l’Assembla extraordinària de La fede.cat. La junta va informar dels canvis més immediats i de les prioritats de treball, i es va obrir un espai per a la reflexió i el debat sobre la comunicació de les organitzacions. L’Assemblea va aprovar l’entrada de dues noves entitats, Dret a morir dignament i Oikocrèdit.
En la seva presentació, la presidenta Míriam Acebillo va avançar a les organitzacions les prioritats de treball per el proper any, totes estretament vinculades: donar un nou impuls a la comunicació interna i a la participació de les entitats; impulsar la comunicació externa i aprofundir en el concepte de justícia global a través d’una campanya; i incorporar la perspectiva de gènere dins la cultura organitzativa, tant de la federació, com de les seves organitzacions. D’altra banda, i pel que fa als eixos temàtics, la crisi de les persones refugiades continuarà essent un dels temes importants per al 2016.
Acebillo va recordar però que en tres mesos finalitzen els projectes europeus que gestiona la federació, el que comportarà la reducció de l’equip tècnic, i va informar que després d’aquesta primera experiència, la junta ha fet una valoració positiva i considera adient presentar-se a noves convocatòries europees de subvencions, vigilant sempre que els projectes responguin al pla estratègic, i a les necessitats de les entitats.
Aida Guillen, vicepresidenta i membre de la Comissió de Codi Ètic, va explicar com, en el cas de la comunicació, s’estava orientant el treball de les comissions i el del projecte europeu cap a l’elaboració d’eines pràctiques que permetessin millorar la informació i la comunicació de les organitzacions federades. Així, d’una banda, la Comissió treballa en un document de recomanacions d’ús d’imatges i, de l’altra, Lafede.cat, juntament als seus socis europeus, està tancant un document de recomanacions per a un periodisme internacional responsable, el Vademècum, document que, en el cas català, ja s’ha validat amb periodistes catalans i amb la Comissió de Comunicació de la pròpia federació.
Informar sobre Àfrica: els perills d’oenegitzar la informació
Xavier Aldekoa , corresponsal de la Vanguàrdia a Àfrica i cofundador de la revista 5W va fer una xerrada sobre la situació del periodisme internacional, i el treball amb les ONG. Aldekoa, molt crític amb la falta d’inversió dels mitjans en la informació internacional, va explicar que els periodistes cada cop viatgen més de la mà de les ONG i que això pot tenir dos perills: oenegenitzar la informació, i fer-li el joc a les empreses periodístiques. Va posar com a exemple el tema de l’èbola, abordat quasi exclusivament des d’una vessant sanitària, quan també era una crisi econòmica, social i política. El periodista, que ha obtingut recentment el premi Joan Gomis, va advertir que això era una manera esbiaixada de mostrar el continent, i que tant ONG com periodistes havien de ser responsables per no reproduir aquesta imatge d’un continent humanitari i d’occidentals salvant-lo. “Una imatge d’un nen petit amb mosques ajuda a recaptar fons millor que una imatge més quotidiana, però la segona és més justa. Què volem? Més visibilitat mediàtica o que el reportatge tingui més profunditat?”. Aldekoa va insistir en què la feina del periodista i la de l’ONG no és la mateixa, i que la informació produida des de les ONG té limitacions, perquè sovint no mostra els problemes i el context més general.
Aldekoa va donar alguns consells a les ONG per “col·locar” els seus temes: “Les ONG que treballen a l’Àfrica ignoren els freelance a l’Àfrica, la seva comunicació no està enfocada al lloc on es treballa, sinó a les redaccions de Barcelona”. Cal conèixer els freelance que treballen a cada país ja que poden ser una finestra per entrar als mitjans, i una oportunitat per a les ONG més petites. S’hi pot accedir fàcilment a través de les xarxes socials o de la gent a terreny i, a més, els freelance solen publicar a diferents mitjans. El periodista creu que “els dies D” cada vegada funcionen menys en el món periodístic i que és millor que les organitzacions proposin temes que puguin ser més atemporals per tenir més possibilitats de publicació, que pensin més enllà de la secció d’Internacional, política o societat -“per què no també plantejar-se temes o idees per a les seccions de cultura o esports?”- i que “s’avancin” a programes o esdeveniments, aprofitant les lògiques de la noticiabilitat.
Els representants d’ONG presents van plantejar-li a Aldekoa que les ONG de què parlava responien a un perfil molt concret de grans organitzacions humanitàries, que no era la majoria del sector i que moltes ONG tenien altres visions de la cooperació i del continent, i van defensar tant el treball comunicatiu al marge dels mitjans per la dificultat d’entrar a l’agenda, com el treball amb mitjans alternatius.
Canvis a la Junta, noves entitats
La Junta va informar de la sortida de Maria Truñó d’Unicef i es va sotmetre a votació l’entrada de Lucca Gervasoni de Novact, que va ser acceptada. Coneixedor del món àrab, Gervasoni ha viscut a Palestina, Iraq i Marroc. La seva organització treballa a 11 països del Nord-Àfrica i l’Orient Mitjà, i en campanyes d’incidència social i política com BDS, contra la llei mordassa i el comerç militar. L’assamblea també va votar a favor d’admetre dues noves entitats, Dret a morir dignament i Oikocrèdit.
A Dret a morir dignament els van avalar Veterinaris sense Fronteres i l’Institut de Drets Humans de Catalunya que van destacar la seva llarga trajectòria i el seu treball sostingut de sensibilització per al reconeixement d’un dret molt concret, molt en la línia de la federació. Tenen 1.000 socis, 40 voluntaris i estan federats a nivell estatal i europeu. Promouen el dret de tota persona la llibertat del seu cos i la seva vida i també a defensar els drets de les persones que pateixen malalties irreversibles. A Oikocrèdit els van avalar Setem i Edualter. Amb Setem comparteixen local i model social i econòmic, i amb Edualter, l’enfocament i les propostes de transformació que fan, i l’enfocament educatiu. Oikocrèdit treballa per garantir el dret a l’accés al crèdit per a tothom i també perquè les persones jurídiques i individuals puguin invertir els seus estalvis en organitzacions al Sud i representar els socis a la cooperativa internacional. És una associació amb més de 40 anys d’història i en porta 16 a Catalunya. La vicepresidenta Aida Guillen va considerar tot un èxit que entitats com aquestes vulguessin federar-se, perquè mica en mica s’anava superant la idea d’una federació d’ONG només de cooperació internacional i es construia, de facto, una federació que respon més a un concepte ampli de justícia global.
Finalment, el tresorer Miguel Castro de Suds, va plantejar a l’assemblea la necessitat de crear un grup de treball per repensar el sistema de quotes, i va demanar organitzacions o persones voluntàries. En l’actualitat, hi ha set trams que van dels 75 euros, la quota social, per aquelles entitats que tenen problemes econòmics, als 1.200. La Junta considera que el sistema actual penalitza les organitzacions petites i mitjanes i vol estudiar la possibilitat de nous trams més equitatius.