El passat 16 de juny es va celebrar la segona assemblea ordinària de l’any. Tono Albareda deixa de ser el president i el substitueix Luca Gervasoni. Membres d’Irídia i Oxfam Intermón entren a la Junta i International Peace Action i World Vision ingressen com a entitats federades.
Foto de família de l’Assemblea General Ordinària 2018. Foto: Lafede.cat
Tono Albareda va presentar la memòria del 2017 i va recordar que havia estat un any molt complicat ja que dos fets excepcionals (els atemptats i el referèndum) havien condicionat molt l’agenda de treball, el que va obligar a aturar alguns temes previstos i a donar resposta a la conjuntura social i política per coherència amb el discurs de Justícia global. La federació va reaccionar de manera ràpida el passat agost i va aglutinar diferents agents socials per la manifestació de rebuig als atemptats que no va ser la típica, sinó que va anar més enllà i va tenir lemes diferents ens els quals es va influir, i ha tractat de trobar discursos i espais a favor del dret a decidir i del diàleg amb l’Estat espanyol, sense posicionar-se a favor del sí ni de no a la independència, i sense deixar de denunciar la repressió. Albareda es va mostrar satisfet que malgrat les diferències de criteris s’havia aconseguit arribar a acords i que tot i ser un any molt delicat, no s’havien produït baixes d’entitats.
Altres temes que va destacar van ser els avenços en discurs feminista i d’ètica de la cura i en temes d’incidència tècnica malgrat el moment d’excepcionalitat política i l’augment de l’impacte de les activitats públiques realitzades: la fira TornaCanviada va triplicar la seva assistència, els reportatges becats pel projecte Devreporter van tenir una audiència d’un milió de persones, i més de 12.000 persones van passar per la seu. Finalment, i fent-se eco del debat per l’arribada de l’Aquarius, Albareda va destacar que seria un tema obert durant l’estiu i més enllà i que caldria restar atent i intensificar i aprofundir en el discurs sobre migracions.
L’assemblea va aprovar per unanimitat la memòria i els comptes de 2017. Miguel Castro, el tresorer, va explicar la reducció d’ingressos i despeses (en no gestionar fons europeus), però l’augment de l’estabilitat gràcies als principals finançadors (Ajuntament i Generalitat). També que les quotes de les entitats s’havien reduït per la disminució d’ingressos de les entitats (quotes percentuals) i per alguns impagaments. Castro informa però de dos aspectes positius que apunten cap a una major coherència en el treball de la federació: s’ha passat a treballar quasi exclusivament amb banca ètica i s’ha donat resposta al compromís de millorar els sous de l’equip tècnic congelats des de l’inici de la crisi.
Luca Gervasoni, nou president de la federació, sota l’atenta mirada de Tono Albareda, expresident. Foto:Lafede.cat
Nova Junta i dues entitats més
Tono Albareda, president des de fa un any, abandona la presidència però continua a la Junta i Jose Royo i Isabel Martínez finalitzen el seu mandat. Tots van agrair el treball de la resta de companys i companyes de Junta, de l’equip tècnic i de les entitats sobretot durant l’últim any havia estat especialment difícil per assumir càrrecs de representació. Algunes entitats van fer explícit l’agraïment a la Junta i l’equip sobretot pel seu lideratge en el discurs: «La federació ha estat propositiva i ha sabut donar resposta a temes que les entitats no sabien molt bé com vehicular».
L’Assembla va aprovar totes les candidatures a presidència i vocalies. El nou president serà Luca Gervasoni de Novact, anterior Secretari, i els nous vocals Andrés García d’Irídia i Núria Iglesias d’Oxfam. Luca Gervasoni té experiència com a cooperant a terreny i és codirector de Novact. En la seva presentació va destacar que la seva candidatura era col·lectiva i consensuada i que els reptes de la federació eren a nivell intern, reforçar les comissions i a les pròpies entitats, i a nivell extern incidir en el nou Pla Director de l’ACCD; reforçar el discurs i la visió de la Justícia global; ser referents en temes de feminismes i migracions, i afavorir la convivència i el diàleg pel que fa al conflicte entre Catalunya i l’Estat.
Andrés García d’Iridia és advocat i defensor dels drets humans i té àmplia experiència com a portaveu. Creu que la seva entitat pot ajudar a tendir ponts amb organitzacions de drets civils de l’Estat espanyol en relació a la situació de Catalunya, i que la federació és un espai col·lectiu extraordinari per denunciar la vulneració dels drets humans. Núria Iglesias d’Oxfam Intermón, no va poder assistir-hi i va enviar un vídeo on explicava que està vinculada al treball de cooperació internacional des de fa 20 anys, que havia estat voluntària a Guatemala amb Entrepobles i que és responsable de recursos humans i del protocol contra la discriminació i l’assetjament sexual a la seva ONG, qüestions en què pot aportar molt.
La Junta va informar que Irídia i Sant Just Solidari que fins ara eren entitats observadores passaven a ser membres de ple dret, i van presentar les candidatures de dues noves entitats, International Action Peace-IAP i World Vision Espanya. Avalades per Cooperacció i Fundació Pau i Solidaritat la primera, i per Oxfam i Save the Children la segona, i totes dues ben diferents, són un bon exemple de la diversitat del sector. El seu ingrés va ser aprovat i amb aquestes dues noves entitats la federació agrupa ara a 116 entitats, 109 de ple dret i 7 observadores.
International Action Peace-IAP neix al 2011 per iniciativa d’un grup de persones preocupades per la situació de vulnerabilitat de les comunitats camperoles a Colòmbia. Tenen la seu social a Barcelona, i l’equip està format per tres persones tècniques a Catalunya i 2 expatriades a Colòmbia, a part de les persones voluntàries. Fan acompanyament internacional i treball de sensibilització i incidència per defensar els drets humans a Colòmbia i facilitar espais segurs per a les organitzacions colombianes, de les quals volen fer d’altaveu. «Volem transformar sistemes que vulneren drets». World Vision Espanya, per la seva banda és una xarxa internacional i la seu central està a Madrid. A Catalunya només hi ha una delegada, i un equip de persones voluntàries i becàries. A nivell internacional treballa a l’àmbit de la cooperació i l’ajuda humanitària, però molt centrada en la infància. Volen entrar a la federació ara perquè s’han marcat com a objectiu establir aliances amb altres ONG sobre la base dels ODS. A Catalunya ja han col·laborat amb altres organitzacions especialitzades en infància i van col·laborar en l’elaboració del Pla director en aquest àmbit.
D’altra banda, la Junta va informar que a petició d’ACPP, Mans Unides, MPDL i Oxfam es crearà un grup de treball per parlar de Palestina i de les implicacions d’algunes campanyes per als expatriats i expatriades. La representant d’Aigua pel Sahel va demanar a l’Assemblea un posicionament sobre l’emergència del Sahel.
Dinàmica de Lafede.cat a l’AGO. Foto: Lafede.cat
Pla de treball prorrogat i debat sobre l’estructura organitzativa
A l’Assemblea, la directora Pepa Martínez va explicar la feina feta durant el primer semestre del 2018, i la vocal Júlia Granell va presentar el punt en què es trobava «l’Equip de canvi» i va obrir un espai de debat per recollir les aportacions de les entitats en relació al pla de treball.
Pepa Martínez va destacar l’èxit de les Jornades d’Educació i de la convocatòria de les beques devreporter (més de 100 professors/es i més de 39 projectes de 48 entitats), i els avenços en discurs sobre feminisme ja que s’havia entomat el tema de l’assetjament sexual i ja s’havia iniciat el procés per redactar un protocol. En relació a la conjuntura política s’ha incorporat un eix de treball anomenat «Drets i Llibertats», i en temes d’agenda pendents s’han reiniciat els contactes per reactivar la creació del Centre d’Empresa i drets humans. L’elaboració del pla de treball 2019-2021 s’ha incorporat també a l’agenda d’aquest any.
Júlia Granell va recordar que, després de 5 anys de funcionament i d’haver arrossegat algunes agendes de les anteriors federacions, la Junta i la direcció van decidir incorporar a representants de l’equip tècnic i les entitats a la reflexió sobre el nou pla de treball (l’Equip de Canvi). Una de les principals conclusions dels debats havia estat que calia allargar-los perquè el canvi de paradigma cap a la Justícia global requeria també canvis a nivell estructural i que, per tant, es prorrogava el pla de treball del 2017 durant tot el 2018, i es portava a l’Assemblea la reflexió sobre el model i l’estructura de la pròpia federació. Granell va proposar una dinàmica a través de la qual es van recollir les aportacions de les entitats presents sobre noves fórmules organitzatives o de presa de decisions, i sobre el que caldria mantenir o no de l’actual federació. Aquestes aportacions enriquiran el debat sobre el futur de la federació.