El passat 16 de juny es va celebrar la segona assemblea ordinària de l’any. Tono Albareda deixa de ser el president i el substitueix Luca Gervasoni. Membres d’Irídia i Oxfam Intermón entren a la Junta i International Peace Action i World Vision ingressen com a entitats federades.
Tono Albareda va presentar la memòria del 2017 i va recordar que havia estat un any molt complicat ja que dos fets excepcionals (els atemptats i el referèndum) havien condicionat molt l’agenda de treball, el que va obligar a aturar alguns temes previstos i a donar resposta a la conjuntura social i política per coherència amb el discurs de Justícia global. La federació va reaccionar de manera ràpida el passat agost i va aglutinar diferents agents socials per la manifestació de rebuig als atemptats que no va ser la típica, sinó que va anar més enllà i va tenir lemes diferents ens els quals es va influir, i ha tractat de trobar discursos i espais a favor del dret a decidir i del diàleg amb l’Estat espanyol, sense posicionar-se a favor del sí ni de no a la independència, i sense deixar de denunciar la repressió. Albareda es va mostrar satisfet que malgrat les diferències de criteris s’havia aconseguit arribar a acords i que tot i ser un any molt delicat, no s’havien produït baixes d’entitats.
Altres temes que va destacar van ser els avenços en discurs feminista i d’ètica de la cura i en temes d’incidència tècnica malgrat el moment d’excepcionalitat política i l’augment de l’impacte de les activitats públiques realitzades: la fira TornaCanviada va triplicar la seva assistència, els reportatges becats pel projecte Devreporter van tenir una audiència d’un milió de persones, i més de 12.000 persones van passar per la seu. Finalment, i fent-se eco del debat per l’arribada de l’Aquarius, Albareda va destacar que seria un tema obert durant l’estiu i més enllà i que caldria restar atent i intensificar i aprofundir en el discurs sobre migracions.
L’assemblea va aprovar per unanimitat la memòria i els comptes de 2017. Miguel Castro, el tresorer, va explicar la reducció d’ingressos i despeses (en no gestionar fons europeus), però l’augment de l’estabilitat gràcies als principals finançadors (Ajuntament i Generalitat). També que les quotes de les entitats s’havien reduït per la disminució d’ingressos de les entitats (quotes percentuals) i per alguns impagaments. Castro informa però de dos aspectes positius que apunten cap a una major coherència en el treball de la federació: s’ha passat a treballar quasi exclusivament amb banca ètica i s’ha donat resposta al compromís de millorar els sous de l’equip tècnic congelats des de l’inici de la crisi.
Nova Junta i dues entitats més
Tono Albareda, president des de fa un any, abandona la presidència però continua a la Junta i Jose Royo i Isabel Martínez finalitzen el seu mandat. Tots van agrair el treball de la resta de companys i companyes de Junta, de l’equip tècnic i de les entitats sobretot durant l’últim any havia estat especialment difícil per assumir càrrecs de representació. Algunes entitats van fer explícit l’agraïment a la Junta i l’equip sobretot pel seu lideratge en el discurs: «La federació ha estat propositiva i ha sabut donar resposta a temes que les entitats no sabien molt bé com vehicular».
L’Assembla va aprovar totes les candidatures a presidència i vocalies. El nou president serà Luca Gervasoni de Novact, anterior Secretari, i els nous vocals Andrés García d’Irídia i Núria Iglesias d’Oxfam. Luca Gervasoni té experiència com a cooperant a terreny i és codirector de Novact. En la seva presentació va destacar que la seva candidatura era col·lectiva i consensuada i que els reptes de la federació eren a nivell intern, reforçar les comissions i a les pròpies entitats, i a nivell extern incidir en el nou Pla Director de l’ACCD; reforçar el discurs i la visió de la Justícia global; ser referents en temes de feminismes i migracions, i afavorir la convivència i el diàleg pel que fa al conflicte entre Catalunya i l’Estat.
Andrés García d’Iridia és advocat i defensor dels drets humans i té àmplia experiència com a portaveu. Creu que la seva entitat pot ajudar a tendir ponts amb organitzacions de drets civils de l’Estat espanyol en relació a la situació de Catalunya, i que la federació és un espai col·lectiu extraordinari per denunciar la vulneració dels drets humans. Núria Iglesias d’Oxfam Intermón, no va poder assistir-hi i va enviar un vídeo on explicava que està vinculada al treball de cooperació internacional des de fa 20 anys, que havia estat voluntària a Guatemala amb Entrepobles i que és responsable de recursos humans i del protocol contra la discriminació i l’assetjament sexual a la seva ONG, qüestions en què pot aportar molt.
La Junta va informar que Irídia i Sant Just Solidari que fins ara eren entitats observadores passaven a ser membres de ple dret, i van presentar les candidatures de dues noves entitats, International Action Peace-IAP i World Vision Espanya. Avalades per Cooperacció i Fundació Pau i Solidaritat la primera, i per Oxfam i Save the Children la segona, i totes dues ben diferents, són un bon exemple de la diversitat del sector. El seu ingrés va ser aprovat i amb aquestes dues noves entitats la federació agrupa ara a 116 entitats, 109 de ple dret i 7 observadores.
International Action Peace-IAP neix al 2011 per iniciativa d’un grup de persones preocupades per la situació de vulnerabilitat de les comunitats camperoles a Colòmbia. Tenen la seu social a Barcelona, i l’equip està format per tres persones tècniques a Catalunya i 2 expatriades a Colòmbia, a part de les persones voluntàries. Fan acompanyament internacional i treball de sensibilització i incidència per defensar els drets humans a Colòmbia i facilitar espais segurs per a les organitzacions colombianes, de les quals volen fer d’altaveu. «Volem transformar sistemes que vulneren drets». World Vision Espanya, per la seva banda és una xarxa internacional i la seu central està a Madrid. A Catalunya només hi ha una delegada, i un equip de persones voluntàries i becàries. A nivell internacional treballa a l’àmbit de la cooperació i l’ajuda humanitària, però molt centrada en la infància. Volen entrar a la federació ara perquè s’han marcat com a objectiu establir aliances amb altres ONG sobre la base dels ODS. A Catalunya ja han col·laborat amb altres organitzacions especialitzades en infància i van col·laborar en l’elaboració del Pla director en aquest àmbit.
D’altra banda, la Junta va informar que a petició d’ACPP, Mans Unides, MPDL i Oxfam es crearà un grup de treball per parlar de Palestina i de les implicacions d’algunes campanyes per als expatriats i expatriades. La representant d’Aigua pel Sahel va demanar a l’Assemblea un posicionament sobre l’emergència del Sahel.
Pla de treball prorrogat i debat sobre l’estructura organitzativa
A l’Assemblea, la directora Pepa Martínez va explicar la feina feta durant el primer semestre del 2018, i la vocal Júlia Granell va presentar el punt en què es trobava «l’Equip de canvi» i va obrir un espai de debat per recollir les aportacions de les entitats en relació al pla de treball.
Pepa Martínez va destacar l’èxit de les Jornades d’Educació i de la convocatòria de les beques devreporter (més de 100 professors/es i més de 39 projectes de 48 entitats), i els avenços en discurs sobre feminisme ja que s’havia entomat el tema de l’assetjament sexual i ja s’havia iniciat el procés per redactar un protocol. En relació a la conjuntura política s’ha incorporat un eix de treball anomenat «Drets i Llibertats», i en temes d’agenda pendents s’han reiniciat els contactes per reactivar la creació del Centre d’Empresa i drets humans. L’elaboració del pla de treball 2019-2021 s’ha incorporat també a l’agenda d’aquest any.
Júlia Granell va recordar que, després de 5 anys de funcionament i d’haver arrossegat algunes agendes de les anteriors federacions, la Junta i la direcció van decidir incorporar a representants de l’equip tècnic i les entitats a la reflexió sobre el nou pla de treball (l’Equip de Canvi). Una de les principals conclusions dels debats havia estat que calia allargar-los perquè el canvi de paradigma cap a la Justícia global requeria també canvis a nivell estructural i que, per tant, es prorrogava el pla de treball del 2017 durant tot el 2018, i es portava a l’Assemblea la reflexió sobre el model i l’estructura de la pròpia federació. Granell va proposar una dinàmica a través de la qual es van recollir les aportacions de les entitats presents sobre noves fórmules organitzatives o de presa de decisions, i sobre el que caldria mantenir o no de l’actual federació. Aquestes aportacions enriquiran el debat sobre el futur de la federació.