Durant aquest any l’Eix de Pau i Noviolència ha centrat la seva activitat en el Fòrum Català per la Pau, que té el doble objectiu d’elaborar una política pública de pau, i d’enfortir el moviment per la pau català.
El Fòrum s’emmarca en un context històric en què el bel·licisme i la militarització estan guanyant terreny amb una geopolítica molt complexa, d’escalada de tensions globals derivades de conflictes internacionals i de greus vulneracions del Dret Internacional. L’Eix està preocupat per com s’està legitiminant l’ús de la violència i de la guerra com si no hi haguessin altres eines alternatives per abordar els conflictes que no causin tant de patiment, destrucció, i mort. En aquest sentit, l’última enquesta del CIS mostra que la població de l’estat espanyol ja creu que les guerres seran el principal problema del món en 10 anys, molt per davant de fenòmens com les migracions o la criminalitat, temes que sovint els partits d’extrema dreta posen al centre de l’agenda.
El debat sobre la política catalana de pau congelat durant uns mesos
La federació ha continuat amb el treball de definició de l’agenda política de pau que va començar l’any passat, i alhora ha participat al Grup de treball del Fòrum Català per la Pau que l’impulsa. Al febrer el Fòrum es va presentar al Parlament i es va explicar el procés participatiu i els cinc eixos temàtics en què es dividiria per tal de recollir propostes per a la nova política pública de pau (o Pla País de Pau): cultura de pau; seguretat i justícia; conflictes armats; reptes globals; i dones, pau i seguretat. La convocatòria d’eleccions anticipades va aturar, però, el procés participatiu.
Amb la nova legislatura es manté el compromís amb la pau
La federació va seguir treballant per garantir el suport dels grups parlamentaris a l’elaboració d’aquest Pla País de Pau en la següent legislatura, i a la inclusió a la Llei de foment de la pau de l’obligatorietat de periòdicament desenvolupar i aprovar un Pla de Pau al Parlament, de la mateixa manera que succeeix amb els plans directors de cooperació. Per a les entitats aquest aspecte és rellevant per aconseguir que el Govern es prengui seriosament aquesta política de pau que materialitzi prioritats, actuacions i recursos concrets dels diferents departaments, amb la participació de la societat civil, fet que permetrà poder fer-ne seguiment i avaluació.
Amb l’inici de la nova legislatura s’ha aconseguit el compromís del Govern i d’una majoria de grups parlamentaris, amb el suport del Consell, per tirar endavant les dues accions: el procés participatiu, que es preveu iniciar a principis de l’any que ve, i la inclusió d’aquest punt a la Llei.
Els reptes de la comunicació per la pau
Pel que fa al segon objectiu del Fòrum, el d’enfortiment del moviment per la pau, liderat per la societat civil conjuntament entre Lafede.cat, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya, s’està desenvolupant com estava previst, a partir de les diferents necessitats detectades.
D’una banda, entre les tres entitats i amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau, s’està realitzant una diagnosi conjunta de l’estat actual del moviment per la pau, per identificar actors, reptes pendents, punts febles i bones pràctiques de sensibilització, mobilització social i capacitat d’incidència política.
Narrar la pau
D’altra banda, cadascuna ha estat treballant en temes concrets. En el cas de la federació, s’ha centrat en l’anàlisi i la revisió dels relats de pau, per part dels mitjans i les pròpies entitats. Així, s’han realitzat dues formacions internes, una sobre noves narratives de pau, i una altra sobre noves agendes internacionals de pau i enfocament descolonial en l’anàlisi de conflictes i la construcció de pau, per aproximar-nos a nous debats, mirades i llenguatges de pau.
Quant als mitjans, malgrat que la Llei de foment de la pau hi dedica específicament un dels seus articles, un informe recent encarregat pel Fòrum sobre actuacions de l’administració en aquest àmbit mostra que han estat pràcticament inexistents: “no hi ha cap política ni una aposta clara als mitjans de comunicació, sobretot públics, per a la difusió d’espais o la creació de programes de divulgació i sensibilització, que tractin temes relacionats amb el foment de la pau amb regularitat. N’hi ha alguns, però ni de lluny són suficients.”
Els mitjans de comunicació i periodisme de pau
Davant d’aquesta absència, i per tal de plantejar mesures polítiques al respecte a la nova política de pau, la federació primer de tot ha volgut analitzar com els mitjans estan parlant del bel·licisme i la remilitarització, i com inclouen la perspectiva de construcció de pau. Per fer-ho, s’ha aliat amb Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans, i han realitzat la diagnosi “Els mitjans davant del projecte de remilitarització d’Europa”. A la jornada de presentació, s’ha aprofitat per fer recomanacions per a un periodisme que fomenti la pau, que vagi més enllà de la bona voluntat de les periodistes i dels mitjans, i que s’articuli a través d’una política pública que aposti i que vetlli per un periodisme de pau.
Al web del Fòrum es poden consultar totes les activitats que s’estan duent a terme per a l’enfortiment del moviment per la pau i es poden fer arribar peticions per incloure activitats relacionades amb el foment de la pau a tot el territori (debats, mobilitzacions, jornades, obres de teatre, entre d’altres).
La pau més enllà del Fòrum
L’agenda de pau i noviolència ha ocupat un lloc important en les activitats de la federació d’enguany. A tall d’exemple, la Trobada Canviar l’Educació per Canviar el Món ha dedicat la taula inaugural als reptes de l’educació per la pau; la compareixença que la federació ha fet al Parlament de Catalunya ha contingut una part central de demandes referents a la construcció de pau i a la desmilitarització; i s’han recolzat accions col·lectives com la campanya No a la Militarització, No a la Guerra, o accions de mobilització i incidència per aturar el genocidi a Palestina.
També s’ha aconseguit presència als mitjans de comunicació, i s’ha col·laborat en la producció d’un documental sobre el moviment català per la pau.