En ple debat europeu per al rearmament, el passat 12 de març el Ple del Parlament va aprovar una modificació de la llei de Foment de la Pau que farà possible disposar d’un política pública de pau. El lema “Som gent de pau” que sovint s’ha repetit amb orgull i com a propi del país, se sostindrà ara sobre mesures polítiques concretes.
Modificació de la llei de foment de la pau al Parlament 12 de març de 2015. Foto: Parlament
Des de fa mesos les organitzacions que treballen per la pau viuen amb neguit les notícies sobre l’escalada bel·licista i la remilitarització a Europa que suposarà derivar recursos públics, en forma de pressupostos o de deute, a defensa i armament en comptes de a polítiques socials o de prevenció de pau i cooperació internacionals.
El febrer del 2024, mesos abans de la victòria de Trump, Ursula Von der Leyen ja havia plantejat la necessitat de “preparar-se per a la guerra”, i les organitzacions socials europees ja van rebutjar aquest relat de la “inetabilitat” de la guerra i la legitimació de l’ús de la força en la geopolítica, en el marc de les eleccions europees. Els mitjans de comunicació europeus porten, però, temps transmetent-ho sense obrir cap debat de fons, ni parlar de les conseqüències dramàtiques que tindria aquesta nova guerra, tal i com explicava l’informe presentat per la federació el desembre passat.
Modificació de la llei de foment de la pau al Parlament 12 de març de 2015. Foto: online
Una política pública de pau per fomentar la pau a casa nostra
En aquest context, cal destacar que les organitzacions de pau i la federació porten treballant i fent incidència des del 2021 i juntament amb d’altres actors, en el marc del Consell de Foment de la Pau, perquè Catalunya aprofiti molt millor la seva llei pionera de Foment de la Pau aprovada el 2003. Es va engegar tot un procés de treball en el marc del Fòrum Català per la Pau, i finalment, i malgrat aquest clima polític preocupant, el Parlament va aprovar el passat 12 de març una modificació d’aquesta llei que obligarà el Govern a elaborar cada quatre anys una política pública de pau, que tindrà el nom tècnic de Pla Director País de Pau. Si la llei del 2003 ja es va considerar un èxit del moviment català per la pau, perquè instava l’administració a promoure actuacions tant d’àmbit català com a l’exterior, de convivència ciutadana, de promoció del diàleg i solució pacífica de conflictes, així s’ha de considerar també aquesta modificació de llei.
La modificació, aprovada amb els vots favorables dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i Candidatura d’Unitat Popular permetrà disposar d’una política pública de pau transversal, donar coherència i visibilitat a moltes actuacions per la pau que ja es porten a terme, i previsiblement les multiplicarà en dotar de recursos específics a la Generalitat i els ens locals. Amb aquesta nova política de pau, juntament amb les institucions i organitzacions de pau que ja existeixen, Catalunya ara té l’oportunitat de ser referent. Tal i com es va considerar des del Fòrum Català per la Pau, “les nacions sense Estat tenen un marge d’actuació que certament és més reduït que el pes de les diplomàcies formals però alhora ofereix molta més flexibilitat i la possibilitat de liderar iniciatives innovadores”.
Un procés participatiu per definir el Pla director “País de Pau”
El Consell Català de Foment de la Pau ha aprovat iniciar a la primavera un procés participatiu per elaborar aquesta primera política pública de pau, que ha de marcar les línies estratègiques i de treball de l’administració en relació al foment de la pau els propers quatre anys. El procés va quedar aturat l’any passat per la convocatòria d’eleccions anticipades, i ara es rellança amb el compromís de l’actual Govern. El procés participatiu s’estructura en cinc eixos temàtics sobre els quals es podran fer propostes per incloure al futur Pla Director País de Pau: cultura de pau; seguretat i justícia; conflictes armats; reptes globals; i dones, pau i seguretat. Tota la informació estarà disponible a la web del Fòrum.
La federació hi participarà activament i anima totes les entitats i la societat civil a fer-ho també, i especialment a col·lectius com les diàspores, el jovent o les associacions de veïnes i teixit comunitari organitzat que treballa diàriament per la convivència i la construcció d’una pau positiva, és a dir, per vides lliures de qualsevol violència i en què hi hagi justícia global i garantia dels drets humans.
Societat civil catalana que ha impulsat la modificació de la llei de foment de la pau al Parlament 12 de març de 2015. Foto: Lafede.cat
Les prioritats de pau de la federació
L’Eix de pau i noviolència de la federació, integrat per entitats referents en la prevenció de violències i la construcció de pau, treballa en la definició de les seves demandes per a la nova política de pau. Una de les principals serà la de la coherència de polítiques. La pau ha de ser un pilar de tots els departaments i en totes les actuacions de l’administració: no pot ser, per exemple, que per una banda l’administració promogui polítiques de pau, i per l’altra treballi amb entitats financeres i empreses que participen en conflictes i vulneren els drets humans.
Abordar les causes profundes dels conflictes, redoblar esforços per eradicar les violències i construir i mantenir societats pacífiques i justes és un dels acords adoptats pels estats membres de l’ONU al Pacte pel Futur aprovat el setembre del 2024. La federació, en aquest sentit, posarà el focus en la prevenció de totes les violències, directes, estructurals i culturals. Cal ampliar i resignificar la idea de pau perquè s’abordi des d’aquesta perspectiva la transformació de les estructures econòmiques, socials i polítiques que generen desigualtat i violència.
Finalment, la federació posarà també molt en valor les agendes locals de pau, perquè aquesta política també es dirigirà als ens locals i són l’administració més propera a la ciutadania, amb competències diverses que tenen molt de potencial per desenvolupar actuacions de foment de la pau, a través d’àmbits com la cooperació, la gestió adequada dels conflictes, l’enfortiment comunitari o la cultura, i amb àmplia experiència i recorregut en aquest sentit.
Més informació:
- Text de la modificació aprovada
- Vídeo del debat i la votació al Ple (minut 2:19:25)
- Pàgina web del Fòrum Català per la Pau