L’ocupació de la UB per reclamar una universitat lliure de combustibles fòssils i compromesa amb l’emergència climàtica i les mobilitzacions a la Cimera del clima d’Egipte mostren que la societat civil s’organitza cada vegada més per demanar solucions immediates contra l’emergència climàtica. Parlem amb un dels activistes del moviment juvenil End Fossil Barcelona i recollim algunes de les campanyes, mobilitzacions i estudis d’entitats de l’Eix de Justícia climàtica de Lafede.cat en aquesta línia.
Foto de l’acampada a la UB d’End Fossil Barcelona | @ENDFOSSILBCN
L’emergència climàtica està cada vegada més present a l’agenda política i mediàtica. També en l’àmbit social: són ja molts els moviments socials i organitzacions que, tant al Nord com al Sud global alcen la veu per demanar actuacions urgents en diferents àmbits perquè es donin solucions reals que avancin cap a la Justícia climàtica.
La setmana passada vam tenir un exemple potent d’aquesta mobilització a Barcelona. Una trentena de membres del moviment juvenil End Fossil Barcelona, seguint l’exemple d’altres mobilitzacions arreu del món, van acampar a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) per reclamar la fi dels combustibles fòssils, que l’universitat trenqués relacions amb empreses i banques fòssils i que s’inclogués la justícia climàtica als currículums. Finalment, després d’una intensa negociació, han aconseguit que la UB es comprometi a ofertar una assignatura obligatòria sobre crisi ecosocial per a tots els graus, és a dir, per a uns 14.000 estudiants cada any.
“No hem aconseguit tot el que demanàvem; ja sabíem que estàvem atacant poders econòmics forts. Però l’assignatura ecosocial és un triomf, té un potencial de transformació molt gran. Hem plantat una llavor i això servirà perquè les noves generacions d’estudiants tinguin una visió molt més crítica de la situació i estiguin preparades per afrontar millor la crisi climàtica en aquest món canviant”, explica Leo, un dels activistes d’aquest moviment juvenil.
El moviment ha generat esperances i ha marcat una línia a seguir. “El fet d’haver ocupat un espai com hem fet nosaltres ja és transformador en sí mateix. Perquè generes un cultiu de pensament crític i de difusió d’idees de molts moviments socials. És una manera de sensibilitzar i d’alliberar-se de les dinàmiques capitalistes quotidianes per un temps”, remarca l’activista.
Per al Leo, és important que les organitzacions socials donin suport al jovent i a les seves formes de lluita. “Cal trencar amb dinàmiques paternalistes. La transformació social i els nous activismes i noves formes d’enfrontar la crisi climàtica hauran de ser liderades pel jovent, que som qui ens ho acabarem menjant més amb patates”, rebla.
COP27: de la desesperança a la mobilització col·lectiva
En paral·lel a les mobilitzacions a la UB, es desenvolupa la Cimera del clima a Egipte, la COP27, del 6 al 18 de novembre. Alguns representants polítics de governs locals i regionals de la UE ja han expressat que estan “decebuts” davant les escasses perspectives d’arribar a un acord climàtic ambiciós. De fet, s’arriba ja a la cimera no només amb l’incompliment de rebaixar les emissions en 2030 un 45% respecte a les de 2010, sinó que, enlloc de disminuir, acabaran augmentant.
Segons el darrer informe de l’ONU publicat a les portes de la COP27, el finançament per a l’adaptació a la crisi climática pels països més afectats és 10 vegades inferior al necessari. També alerten que les polítiques actuals ens portaran a un escalfament de 2,8 ºC a finals d’aquest segle si no s’actua abans.
Postals de joves que demanen justícia climàtica que van ser entregades als negociadors de la COP27 | @CANEurope
Les organitzacions exigeixen solucions, a Nord i a Sud
Són moltes les organitzacions que demanen polítiques urgents per frenar davant de la perspectiva cada cop més plausible d’un “infern climàtic”, en què moltes parts del planeta hagin de viure a 50 graus. Oxfam Intermon ha engegat una campanya per exigir a governs i líders mundials que inverteixin fons econòmics en accions efectives destinades especialment als països on les conseqüències devastadores de l’emergència climàtica està afectant a les cases, els drets i les oportunitats de futur de moltes persones.
Altres organitzacions alerten de les migracions climàtiques que ja estan desencadenant els efectes de la crisi climàtica. Un dels factors clau que multiplicaran aquestes migracions serà la crisi mundial de l’aigua. A l’informe “Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions”, elaborat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció s’analitzen les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).
En general, la degradació ambiental, guanya cada vegada més importància com a factor que condiciona la mobilitat humana. Principalment internament però cada vegada més es troba com a motiu subjacent a desplaçaments transfronterers. Quines són les causes d’aquesta degradació? Ho explica el Centre Català d’Ajuda al Refugiat amb la següent infografia:
Des del Sud global, també són molts els moviments i organitzacions comunitàries que alcen la veu contra els poders corporatius que causen i acceleren l’emergència climàtica. Des de la Via Campesina, les camperoles denuncien a Egipte les “llavors corporatives” i defensen les llavors autòctones com a veritables solucions al canvi climàtic.
L’activista indi Janmejai Tiwari, delegat de Global Young Greens, va demanar ” responsabilitat als països del Nord Global perquè paguin les pèrdues i danys del canvi climàtic” i va denunciar la presència de més de 600 delegats relacionats amb la indústria dels combustibles fòssils a la COP27. Diversos activistes van manifestar-se dissabte 12 de novembre dins del recinte de la cimera per demanar més justícia climàtica i protecció dels drets humans.
Vist que les cimeres mundials no són suficients, les entitats s’organitzen cada vegada més en altres espais per passar a l’acció. La Xarxa per la Justícia Climàtica, que agrupa diferents organitzacions i moviments, entre elles Lafede.cat, va ser una de les impulsores d’una cimera el 12 de novembre per teixir aliances i traçar estratègies compartides. La voluntat és articular-se entre cimeres per augmentar la mobilització social. La federació donarà seguiment a aquestes iniciatives i abans que acabi l’any, el mes desembre, hi donarà suport amb l’organització d’un taller sobre les narratives del clima, i com treballar-les en clau de transició ecosocial.