Al Festival Esperanzah (7 al 9 d’octubre) vam comptar amb la participació en una de les taules rodones d’Artemisa Xakriabá. Ella és activista climàtica i pels drets dels pobles indígenes del poble Xakriabá, al sud-est de l’estat de Minas Gerais, a Brasil. La jove de 23 anys va ser una de les veus destacades contra les polítiques de Bolsonaro de destrucció de l’Amazonia a la vaga del clima a Nova York, l’any 2019. És també la representant de l’Aliança Global de les Comunitats Territorials dels pobles indígenes.
Artemisa Xakriabá al Festival Esperanzah, celebrat al Prat de Llobregat del 7 al 9 d’octubre de 2023 | LAFEDE.CAT
Quines característiques té la teva comunitat, el poble Xakriabá?
El meu poble és del nord de Minas Gerais, un estat situat al nord del Brasil. Té una població d’uns 12.000 habitants i una extensió territorial de mig milió d’hectàrees. L’any 1986 va ocórrer una massacre: van assassinar al cacic del nostre poble Rosalino Gomes. A partir d’aquest assassinat, l’any 1987 l’Estat va delimitar només una tercera part de tot el territori on està el poble Xakriabá com a zona del poble indígena. Per tant, només tenim accés a un terç de la nostra terra, i queda fora el riu San Francisco, un dels rius més importants pel meu poble.
Què és el ‘Marc Temporal’ que tu denuncies?
És un projecte de llei impulsat pel Senat, de majoria “bolsonarista”, que afirma que els pobles indígenes només poden tenir dret a de les terres que estiguin ocupant anteriorment a la data de la Constitució Federal, que es va aprovar l’any 1988. La majoria de les terres en què vivim els pobles indígenes no estan reclamades formalment, per la qual cosa aquesta iniciativa, en cas de convertir-se en llei, implicaria un atac directe a les nostres comunitats i, per tant, a la natura que nosaltres protegim. L’agronegoci, la mineria il·legal i els terratinents volen aquesta llei per poder seguir guanyant territori a les comunitats indígenes. Implica un genocidi del nostre poble i un ecocidi. Els moviments indígenes hem demanat al president Lula que veti totalment aquesta llei [poc temps després de l’entrevista, Lula va anunciar un veto només parcial del Marc Temporal].
Has denunciat que l’època de Bolsonaro va ser molt dura pels drets dels vostres pobles i per la destrucció de l’Amazonia. Què ha canviat des de l’arribada de Lula?
L’etapa Bolsonaro va deixar un balanç terrible. Durant el seu govern, cada 2 dies, 2 persones indígenes eren assassinades. Normalment, eren defensores ambientals que protegien l’Amazonia dels impactes i la destrucció provocada per les empreses mineres i fusteres, que sobretot exporten recursos a l’exterior, principalment als Estats Units. Jo vaig ser a la vaga pel clima de Nova York l’any 2019 per explicar aquesta situació als governadors i als polítics d’allà i per recordar que Bolsonaro va ser responsable de la destrucció de la selva Amazònica i dels pobles indígenes.
La major diferència entre Bolsonaro i Lula és que Lula no fa una propagació del discurs d’odi i el genocidi que sí que feia el govern de l’expresident. Però hi ha moltes coses que ha heretat Lula que continuen, com el Marc temporal i el genocidi dels pobles indígenes del Brasil no s’ha aturat. Els terratinents estan matant la terra i els indígenes, que som els màxims protectors del territori i la natura. Nosaltres continuarem lluitant pels nostres drets.
A l’Espai Esperanzah, igual que a les nostres organitzacions, la conscienciació i mobilització de les persones joves és un objectiu fonamental. Quin és l’activisme que feu les persones joves indígenes al Brasil?
Hi ha una articulació des de la base, sense cap suport institucional i generant aliances amb altres moviments. Entenem que la lluita del jovent indígena és una lluita ancestral, i també pel futur i pel present. Hi ha molt d’activisme en temes sobre drets ambientals, drets humans i també per fer una comunicació transformadora. També hi ha aliances importants en l’àmbit de la universitat. Aquests grups estan articulats a nivell nacional a l’APIB (Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil). I a nivell internacional, jo represento l’Aliança Global de Comunitats Territorials de les comunitats indígenes.
Quins temes us preocupen més?
Està molt sobre la taula el dret ambiental, també el dret de les dones indígenes, el dret a la salut. Però jo destacaria que, actualment, la joventut indígena fa un gran treball en termes de comunicació. A través de vídeos, imatges o altres materials comunicatius, trenquem mites sobre com som o què fem els pobles indígenes. La comunicació ens serveix per trencar discursos colonitzadors i racistes sobre el nostre poble. Hem de patir molts estereotips que són racistes. Com per exemple, la idea que ens hem de quedar al nostre poble i no sortir, que no podem utilitzar un telèfon mòbil… Aquests mites els i les joves ja els estem trencant.
Artemisa Xakriabá adreçant-se al públic del Festival Esperanzah | LAFEDE.CAT
Hem vist lideratges de dones joves com tu en lluites per l’activisme climàtic, també dins de les lluites pels drets indígenes. Quines particularitats té la lluita de les dones indígenes?
Nosaltres construïm una lluita pels drets humans del nostre poble que abarca totes les lluites, inclosa la feminista. Crec que el masclisme dins dels territoris indígenes està present, però no és pròpia dels pobles indígenes, sino que és present a la població en general. A més, els darrers anys hi ha hagut una violència enorme per part dels terratinents de les zones rurals contra els pobles indígenes, especialment contra les dones. Assassinats, violacions… És un tema que impacta molt. També hi ha encara una visió de la dona indígena com a salvatge, i això és molt trist. Nosaltres fem accions com per exemple la Marxa de dones indígenes, per reivindicar la connexió amb la terra. No podem separar les lluites.
Tu estàs estudiant psicologia, especialitzant-te en psicologia indígena. Què has après sobre això?
Que la nostra cosmovisió no encaixa en allò que s’estudia en psicologia. En psicologia, s’ha teoritzat sobretot des de la visió de les persones blanques i és també elitista. La meva lluita també passa perquè es desestigmatitzi l’espiritualitat i la cosmovisió indígena dins del món de la psicologia, ja que moltes vegades la psicologia considera la nostra espiritualitat, que forma part de la nostra cultura, com un trastorn. Sovint, els psicòlegs no indígenes venen als nostres territoris sense tenir aquest coneixement, i acaben diagnosticant i medicalitzant a la població perquè no entenen el seu comportament. Estem intentant fer accions perquè els joves sentin orgull per la seva cultura i la seva ancestralitat i no els afecti tant l’estigma que puguin rebre. Molts joves surten a estudiar o treballar fora de les seves comunitats i s’han d’enfrontar a moltes discriminacions i, quan tornen, emmalalteixen. Això té a veure amb aquest racisme i aquesta colonització present encara als nostres territoris.
Ara que estàs a Catalunya i a l’Esperanzah. Quin missatge t’agradaria traslladar als joves d’aquí per donar suport a la vostra lluita?
Primer, els hi diria que la comunicació i l’intercanvi d’experiències és fonamental. La presència d’aquests joves en aquest festival i la trobada amb ells per a mi és molt important, perquè ells poden entendre com és la realitat dels pobles indígenes al Brasil, i jo també puc conèixer quines són les lluites i les reivindicacions que hi ha aquí.
Les ONG i entitats socials, entre elles Lafede.cat, estan impulsant un Centre independent d’empreses i drets humans, amb l’objectiu que les empreses d’aquí siguin vigilades i sancionades quan cometin vulneracions de drets en altres països. Com veus aquesta iniciativa?
Em sembla molt important, perquè pot tenir un gran impacte. És fonamental que hi hagi lleis com aquestes que són beneficioses per al vostre país, però també per al meu. El Marc Temporal no és l’única afectació dels pobles indígenes: també hi ha l’acció de la mineria il·legal, que afecta la mare terra, i això influencia l’aire que tothom respira i l’escalfament global.
Més informació
- Recull d’entrevistes a Artemisa Xakriabá als mitjans: EFE, La Marea, El Periódico de Catalunya, Ràdio 3, Catalunya Ràdio (minut 49), eldiario.es, COPE.