La setmana del 8M entrevistem a Judith Muñoz Saavedra, coautora junt amb Betzabeth Marín-Nanco de l’estudi de la cooperativa Nadir, “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes 2016-2021”. L’estudi, presentat el 2 de març, assenyala avenços significatius tant en el tipus de projectes, com a l’intern de les entitats. Planteja també importants reptes de futur perquè puguem parlar d’una cooperació autènticament feminista. Donat que tant el govern espanyol com el català aposten per aquest tipus de cooperació, hem volgut conèixer les conclusions i recomanacions de l’estudi.
Judith Muñoz a la presentació de l’informe sobre ´l’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes | LAFEDE.CAT
Si la cooperació feminista té com a objectiu lluitar contra les desigualtats a través del canvi de les estructures que les provoquen, cal tenir finançadors i administracions feministes, i ONG feministes per poder fer cooperació feminista?
Això seria l’ideal, però sent realistes els actors de la cooperació són molt heterogenis i no tots es troben en el mateix punt de reflexió, obertura o disposició per fer processos de revisió interna i de transformació organitzacional en clau feminista, i interseccional. Recordem que la cooperació feminista busca establir un model de relacions internacionals més just, horitzontal i allunyat d’enfocaments patriarcals, androcèntrics, colonialistes, paternalistes o desenvolupistes, en el qual la cooperació s’entengui com un procés d’intercanvi entre iguals, orientat a la transformació social i a la generació de canvis estructurals i culturals tant al sud, com al nord global.
En els últims anys s’ha avançat, però per arribar al paradigma de la cooperació feminista encara calen processos de canvi profunds a llarg termini que qüestionin les estructures de poder i les jerarquies externes i internes d’administracions i ONG. Mentrestant, sí que és important exigir que les organitzacions i finançadors s’identifiquin amb els valors i objectius del feminisme i estiguin compromesos amb la lluita per la igualtat de gènere i la justícia global, de manera explícita. En aquesta mateixa línia, és prioritari entendre que la cooperació transformadora és aquella que promou el protagonisme del actors del sud global i una aliança política i horitzontal amb el moviment feminista i altres moviments socials.
A l’estudi destaqueu el paper fonamental del Pla director del 2016 i de l’Enfocament integrat de Gènere i Basat en els Drets Humans (EGiBDH) per avançar en l’enfocament feminista. Amb el nou pla director el govern vol fer de la cooperació feminista un senyal d’identitat. Com pot consolidar i aprofundir l’enfocament feminista? Quins són els reptes?
Efectivament, l’Enfocament integrat de Gènere i Basat en Drets Humans ha jugat un paper rellevant incentivat i promovent avanços importants. No obstant, la cooperació feminista com dèiem planteja un paradigma molt més ambiciós de transformació de les relacions i estructures de poder que sustenten les desigualtats nord-sud. En aquest sentit, fer cooperació feminista transcendeix l’àmbit de l’acció exterior del Govern i implica apostar per la coherència del conjunt de polítiques econòmiques, comercials, migratòries, mediambientals i socials que es facin des de les administracions. Per això, és clau afavorir i destinar majors recursos a àmbits com l’educació per a la justícia global, el treball d’incidència i la recerca. També és important consolidar els avenços amb més suport polític i econòmic a les entitats, per evitar retrocessos davant l’escenari polític advers per als drets de les dones que es dibuixa a escala global. Això s’hauria de fer amb eines que permetin planificar i treballar a llarg termini. Es urgent revisar les modalitats de finançament, superar l’instrument de projecte com a eina principal de la cooperació i disminuir la burocràcia, incorporant una mirada feminista des de l’ètica de la cura, que reconsideri la sobrecàrrega d’exigències administratives que recauen en les persones treballadores del sector, la majoria dones.
Segons les vostres dades, moltes ONG han integrat un enfocament organitzatiu feminista, i això ha permès mobilitzar recursos per enfortir a les entitats sòcies en la mateixa línia. Quina valoració feu dels processos impulsats des de la federació, i com serveixen finalment per enfortir a dones i entitats del sud global?
La valoració és molt positiva i demostra la rellevància de dissenyar i liderar processos que permetin millorar les pràctiques de les entitats. Sembla que els últims anys algunes ONG han començat a mirar-se per transitar a estructures orgàniques en clau feminista, aquestes experiències tenen en comú que aposten per una estructura més horitzontal, on els drets laborals són clars, hi ha taules salarials fixes i una filosofia de les cures. Això, normalment s’acompanya de la posada en pràctica d’una mirada no etnocèntrica i menys paternalista, que potencia el protagonisme de les entitats de dones del sud global.
El sector però és molt heterogeni. No totes les entitats es troben en el mateix nivell i, sovint, l’aposta per treballar la cooperació feminista és dels equips tècnics i no dels òrgans de presa de decisions de les entitats. Aquestes bones pràctiques haurien de promocionar-se perquè d’altres entitats, i les mateixes administracions, es qüestionin com treballen els privilegis, la coherència del discurs, la corresponsabilitat, les cures, la violència o l’assetjament en el si de les seves pròpies organitzacions
Judith Muñoz i Betzabeth Marín-Nanco, autores de l’estudi de la cooperativa Nadir “L’enfocament de gènere a les cooperacions catalanes 2016-2021”
Destaqueu com un dels avenços importants que les ONG han integrat l’agenda feminista en els seus projectes però, en sentit negatiu, que en parlem molt de transversalitat però no aconseguim integrar-la.
Si bé hi ha avanços importants, també persisteix el temor de que l’enfocament de gènere estigui sent incorporat només en el plànol formal, discursiu, com a eina tècnica desproveïda del seu marc polític d’acció feminista. A més a més, no tots els objectius de l’agenda feminista i de gènere reben el mateix suport, i els temes més “espinosos” queden relegats, amb això l’enfocament es dilueix, perd integralitat i capacitat transformadora. Cal, per tant, reforçar els esforços, fer-ne més formació i millorar les eines per mesurar l’impacte real i la qualitat de les iniciatives en matèria de gènere. Necessitem indicadors de gènere, bones dades i recerca de qualitat què ens aporti evidencia perquè el gènere no és dilueixi en la retòrica de la transversalitat.
Una de les preocupacions que s’assenyalen és que tot i les millores en els drets sexuals de les dones, alhora aquests estan vivint una recessió, com és el cas del dret a l’avortament, a causa de l’auge de grups ultraconservadors. Quines serien les principals línies de treball que haurien d’endegar les ONG per respondre a aquesta problemàtica?
Efectivament, existeix una creixent preocupació davant l’increment dels discursos contraris als drets de les dones i la diversitat LGTBI, tant en el nord com al sud global. L’arribada al poder de grups polítics que criminalitzen el moviment feminista, el dret l’avortament i altres demandes de l’agenda internacional de gènere, obstaculitza la feina de moltes entitats. Per lluitar contra els grups ultraconservadors és clau l’articulació de xarxes internacionals de suport i d’incidència que comptin amb suport polític i econòmic, i el treball per enfortir els moviments socials de dones del sud, estiguin o no formalitzades.
També és prioritari sortir de l’àmbit tradicional de la “cooperació” i obrir espais per treballar i construir sinergies amb nous actors i noves mirades que permetin establir vincles i aliances amb moviments socials del territori, grups de joves, associacions del lleure, col·lectius migrants, mitjans de comunicació, creadors/es de continguts de xarxes socials, acadèmia i centres de recerca i altres sectors estratègics, com ara el moviment ecologista.