El passat 18 de novembre es va celebrar una taula rodona virtual en la qual tres entitats (DESOS Opció Solidària, Servei Civil Internacional i Escoltes Catalans) van compartir els seus reptes, obstacles, debats i aprenentages en l’elaboració dels protocols contra les violències sexuals a les seves organitzacions.
L’any vinent les entitats federades hauran de comptar amb un Protocol per a l’abordatge de les violències sexuals en les organitzacions. Aquest és el compromís al qual va arribar l’Assemblea aviat farà tres anys. En aquest temps, la federació ha obert diversos espais de treball i formacions específiques i ha desenvolupat materials com per exemple aquesta Guia pràctica. Un d’aquests espais ha estat la cuina de protocols, un seguit de sessions en format participatiu on les persones implicades en l’elaboració de protocols a les seves entitats han rebut formació, suport i assessorament entre iguals.
El passat 18 de novembre les entitats van tenir l’oportunitat de compartir les experiències sorgides durant aquestes espais de treball en l’elaboració dels seus protocols, en una taula rodona virtual. Quatre membres de tres de les organitzacions que estan “cuinant” i elaborant els seus protocols (DESOS Opció Solidària, Escoltes Catalans i Servei Civil Internacional) van explicar quines dificultats s’han trobat en el procés, com les han superat, quins elements les han ajudat i quins debats han tingut.
Una peça en l’engranatge cap a la transició feminista
Les tres entitats de la taula van coincidir a assenyalar que l’elaboració del protocol ha estat una passa més en la seva aposta per la transició feminista de l’entitat. Mentres unes ja tenen incorporada la perspectiva de gènere o feminista a l’entitat i als seus projectes, altres han trobat en la necessitat de dotar-se d’un protocol, l’oportunitat per iniciar un procés de revisió interna, i dotar-se també d’altres eines com per exemple un Codi Ètic, que els permetés posar a tota l’entitat en un mateix punt de partida.
A Escoltes Catalans, van començar fa uns anys veient la necessitat de fer una diagnosi de gènere, on es van analitzar quins valors compartits tenia l’entitat, com els traslladaven i quines pràctiques duien a terme. Aquesta diagnosi va suposar un “clic” per tota l’entitat perquè va suposar començar a caminar cap a ser una entitats més feminista cada dia. En el marc d’aquest procés s’inserta el protocol, com una eina per la transició feminista.
Cal, per tant, arribar mitjançant el debat, a un posicionament intern respecte d’aspectes clau com és la nostra posició entorn als diferents abordatges que es poden fer de les violències sexuals.
A l’hora de posar-se a treballar, de manera pràctica, les tres entitats coincideixen en què formar una comissió ha estat imprescindible. Ha permès posar una periodicitat a les reunions de preparació del protocol i marcar un ritme de progrés, així com plantejar un pla de treball i comprometre’s amb els seus objectius. La composició de la comissió s’adapta al tipus d’entitat, però idealment, s’hi han de trobar representats els diferents nivells i tipologia de responsabilitat que existeixen a l’entitat.
La manca de recursos i la rotació, obstacles a superar
Les entitats assenyalen un obstacle comú en l’elaboració dels protocols: l’escassetat de recursos econòmics. Normalment les membres de les comissions que impulsen protocols els hi falta temps per dedicar a aquesta tasca i també acostumen a faltar recursos per contractar suport extern, tant per la formació com per la facilitació o l’acompanyament del procés. Davant d’això, una de les experiències ha estat alliberar fons provinents d’altres prioritats de l’entitat, reforçant l’aposta política amb el protocol, i deixant de fer altres coses a l’entitat. D’altra banda, comptar amb suport extern, per impartir unes primeres sessions de formació pot contribuir a enfortir la percepció de necessitat de dotar-se d’un protocol, obrir certs debats, i iniciar un camí.
La possibilitat d’alliberar fons per un acompanyament per part de consultores amb experiència en abordatge de violències, pot suposar un impuls important per l’entitat. Aquest acompanyament, segons han assenyalat les participants a la taula, s’ha donat també amb els espais que ha obert Lafede.cat, que en determinats moments han servit per iniciar un procés o per reactivar-lo.
La rotació de les membres de l’entitat (que és més alta en entitats de base voluntària i jove, com en el cas del Servei Civil Internacional i d’Escoltes Catalans) ha estat un altre dels reptes a abordar. Això fa imprescindible enfocar l’abordatge del protocol i de les violències com un projecte molt compartit de l’entitat, que no recaigui en persones concretes, per tal de que pugui ser entomat per noves persones que s’incorporin a l’equip.
Finalment, les entitats assenyalen que un repte constant és que cal parlar de la violència i “desnormalitzar-la”. Per això és molt important posar l’accent en tot el que fa l’entitat en matèria preventiva, de l’abordatge, i de l’atenció a la víctima. I cal posar-hi el focus i parlar-ne en espais públics i en l’àmbit institucional.