Durant els últims dies diferents líders polítics han viatjat a Ceuta per fer declaracions i alimentar el relat de col·lapse o invasió a la frontera sud. Han apel·lat a la cooperació i a l’ajuda internacional per tal d’evitar l’arribada de migrants. Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Open Arms, com organitzacions i plataformes de cooperació i defensa dels drets humans han publicat avui un comunicat per denunciar que s’està fent un ús partidista i mediàtic de les migracions. Demanen rigor i responsabilitat als líders polítics i als periodistes.
Foto: Sergi Camara
Més recursos i menys discursos irresponsables. Prou d’alarmisme i sensacionalisme amb la immigració durant l’estiu.
Els responsables de l’Organització Internacional per les Migracions i d’ACNUR han confirmat que a Europa no hi ha cap “crisi migratòria” sinó una crisi política «alimentada per la narrativa tòxica» dels que s’esforcen en transmetre que la migració està fora de control. Totes les xifres desmenteixen la suposada “allau”. Des dels anys 60, el percentatge de persones que migren esdevé estable, al voltant del 3% de la població mundial, i els refugiats no arriben al 8% dels migrants a tot el món. A la Unió Europea suposen un 0,4% dels 508 milions d’habitants.
Les migracions són un problema si es vol que ho siguin, si es gestionen malament i s’expliquen encara pitjor. Les arribades per mar i terra a les nostres fronteres es converteixen en focus informatiu quan l’agenda política nacional es relaxa. L’estiu passat l’exministre popular Juan Ignacio Zoido va fregar les línies de l’èticament acceptable en insinuar que les ONG afavorien la immigració «irregular». Mesos després, hem vist com aquesta particular manera de retorçar la realitat té conseqüències legals i concretes en activistes com l’Helena Maleno o l’ONG de rescat marítim Proactiva Open Arms. Aquest cap de setmana Pablo Casado, president del PP, i Albert Rivera, president de Ciutadans, han utilitzat l’expressió ”efecte crida” per parlar de l’acollida de l’Aquarius i les arribades pel sud d’Espanya. Aquesta expressió no és nova, ja la va utilitzar l’exministre d’interior del PP Alberto Fernández Díaz el 2015 davant l’augment d’arribades a Grècia per via marítima. Enguany, però, les xifres parlen per si soles: les arribades s’han reduït a la meitat en relació a l’any passat en el conjunt de la UE. Arriba molta menys gent però mor molta més al mar.
Espanya és la ruta més curta i això, juntament amb les mesures polítiques adoptades fins ara per la UE i per Itàlia i Malta, el tancament de la ruta grega amb l’acord UE-Turquia i el recent el conflicte del Rif, ha convertit la frontera sud en la principal via d’entrada. Tot i que la situació a les nostres fronteres no té ni punt de comparació amb la d’altres països del sud els quals assumeixen el 80% de persones desplaçades del món, aquesta situació es podria haver previst i en conseqüència, dotar de més suport i recursos a Ceuta, Melilla i les costes andaluses per donar una millor resposta.
Molts dirigents polítics parlen de cooperació com a resposta al que està passant. Ho fan d’una manera profundament hipòcrita perquè són els mateixos que han reduït el pressupost de cooperació i ajuda humanitària a nivells de vergonya i, a més, han desviat els fons per a enfortir el control de fronteres. Espanya és el país de l’OCDE que més ha retallat l’ajuda al desenvolupament fins a situar-la al 0,20% de la Renda Nacional Bruta.
La UE té la capacitat i el deure, establert pel dret internacional, d’absorbir i acollir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que els responsables polítics de la UE i els seus estats membres no volen assumir la seva responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions i els desplaçaments de població, i actuar en conseqüència. Això ha convertit les fronteres en espais d’impunitat on es vulneren els drets humans i a la ciutadania europea en còmplice dels crims que s’hi cometen.
És per això que demanem:
– A tots els responsables polítics que no utilitzin la migració en les seves batalles polítiques i no alimentin amb fins electoralistes el discurs xenòfob amb arguments i dades tergiversades que no responen a la realitat. Davant les declaracions de Casado en que fa referència que l’Estat del benestar no pot donar papers a tothom ni assumir l’arribada de “milions d’africans” li recomanem que revisi les dades de percentatges de migrants i refugiats africans respecte el global. Li recordem que la migració forma part de la història i l’evolució humana, i que migrar és un dret que cal que els estats garanteixin sense excepcions.
Sovint es parla de “bonisme” per deslegitimar les organitzacions socials que clamem per una acollida digna. El compliment dels drets humans no és, afortunadament, una qüestió de bondat ni de caritat, sinó l’exigència d’un cos normatiu internacional que té com a darrer fi protegir el dret a la vida. Demanem una nova lògica de relació amb els fluxos migratoris, on les polítiques migratòries no s’utilitzin com a eines securitàries i repressives de control fronterer. Exigim a les institucions europees més corresponsabilitat i coordinació en la política migratòria en la línia de garantir vies legals i segures, per preservar la dignitat i evitar les morts i el patiment en ruta. Així com també cal posar en valor les aportacions culturals i econòmiques dels migrants.
– Al govern de Pedro Sánchez li recordem que s’ha compromès a retirar les concertines i que el Tribunal Europeu de drets humans ja ha condemnat l’Estat per les ‘devolucions en calent’, pràctica que també hauria d’eliminar-se. Així com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Igualment demanem més recursos per als dispositius d’assistència en frontera, i d’acollida pels governs autonòmics i els ajuntaments, i la derogació de la Llei d’Estrangeria.
També li recordem que esperem un pla d’acció per donar compliment a la Sentència del Tribunal Suprem condemna l’Estat a complir amb els compromisos europeus en matèria migratòria que obligaven a acollir a 19.449 persones, de les quals només han arribat 1.359. Igualment li demanem més recursos per a la cooperació internacional i una política digna de tal nom, i que es deixi de criminalitzar organitzacions i moviments socials que donen suport als migrants.
– Finalment, als periodistes els demanen responsabilitat en el tractament de les migracions i que no caiguin en narratives simplistes (de víctima o amenaça) ni siguin corretja de transmissió dels discursos oficials amb l’ús d’un llenguatge alarmista (allau, invasió, assalt etc.) que ni ajuden a entendre la complexitat del fenomen ni faciliten la convivència als nostres barris i ciutats. Els emplacem també a apropar-se a les associacions i col·lectius de persones migrants per contrastar les informacions.
En un món globalitzat, les nostres societats són el seu reflex, diverses i globals, i calen polítiques i polítics responsables i a l’alçada d’aquest moment històric per tal d’avançar i no retrocedir en l’horitzó d’un món millor per a tothom.