La gran manifestació de febrer en solidaritat amb les persones refugiades, la del 26 d’agost contra l’atemptat de Barcelona i la fi del termini marcat per la UE per acollir 17.337 persones refugiades han estat les tres dates clau del 2017. Plataformes unitàries com Casa nostra Casa vostra o Veniu ja han ajudat a canalitzar la preocupació social per aquests temes, i moltes entitats federades han continuat treballant per evitar que passin “de moda”.
Foto: Manu (fotomovimiento.org)
Diverses entitats federades van adherir-se a la campanya “Casa Nostra, Casa Vostra” #VolemAcollir i van organitzar activitats per sensibilitzar sobre la realitat de les persones refugiades. L ’11 de febrer, l’exposició Refugiats, per què? de Fundipau va exhibir-se al Palau Sant Jordi en el concert organitzat per la campanya. La mostra suma ja quatre edicions. Aquesta feina ha anat acompanyada de molta altra a nivell local. La Lliga pels Drets dels Pobles va aprofitar per fer xerrades com a ONG impulsora de la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades i Migrades de Sabadell.
Pel que fa a l’educació formal, l’Associació d’Educadors i Educadores en Drets Humans va col·laborar en l’edició de la Maleta Refugi de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, que conté recursos pedagògics per a alumnat de primària, secundària i batxillerat, i va crear les fitxes pedagògiques 2017-2018 del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans del Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament.
En l’àmbit universitari, l’Associació Catalana per la Pau va realitzar el Seminari ‘El dret d’asil i les vulneracions de drets de les persones refugiades’ a la Universitat de Barcelona. A la Universitat Autònoma, la Fundació Autònoma Solidària va realitzar un curs sobre “Drets Humans, Migració i Asil” que va culminar amb una activitat de sensibilització al campus el Dia Internacional de les Persones Migrants.
Per la seva banda, la Fundació Solidaritat UB coordina el Programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, que el novembre de 2017 va ser guardonat amb el Premi Magisterio. El Programa inclou el projecte Mare Nostrum: Solidaritat local, diàleg i construcció plural de la pau des de l’exili, finançat pel Fons Català de Cooperació, en el marc del qual s’ha elaborat l’exposició fotogràfica Mare Nostrum. Europa davant la crisi del refugi. Igualment, en l’àmbit de l’educació formal, gestiona el projecte del Programa PAULA finançat per l’ACCD, en el marc del qual el 2017 va crear-se un grup de recerca d’estudiants de batxillerat sobre el conflicte de Síria i la crisi del refugi,. També es va fer una recopilació de propostes de recerca i fonts d’informació sobre Síria i el refugi, es va recollir recursos didàctics sobre les persones refugiades i es va dissenyar una acció educativa per al dret d’asil per desenvolupar a primària i secundària.
L‘Institut de Drets Humans de Catalunya va realitzar la 35ª edició del seu Curs Anual de Drets Humans per una Justícia Global i altres sobre temes com l’enfocament basat en drets humans a la cooperació internacional; la comunicació amb enfocament de drets o els discursos i els delictes d’odi.
SOS Racisme va realitzar activitats formatives a escoles i altres espais educatius sobre el racisme i les diferents tipologies de discriminació. Algunes d’aquestes activitats estan incloses al catàleg d’activitats antirumors promogut per l’Ajuntament de Barcelona.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat va organitzar formacions sobre drets humans per a professionals d’atenció a persones estrangeres i el curs anual “Asil, Immigració i Drets Humans”.
Dones refugiades, defensores de drets humans i persones LGTBI: vulneració de drets humans i desigualtats de gènere
Diverses entitats varen realitzar activitats de sensibilització al voltant de la vulneració dels drets humans de les dones i la persecució per motius de gènere. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, que ha elaborat la publicació La invisibilitat de les dones refugiades, va organitzar la jornada europea Les dones també som refugiades, i ha creat el recurs web No amagar-se, que aborda el tema del dret d’asil i les persones LGTBI (lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals) arreu del món.
L’11 de novembre Novact va participar al XIIIè Fòrum contra les Violències de Gènere de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere amb la taula rodona Repressió i gènere, que va abordar les “violències físiques, verbals, discursives i institucionals” que afronten dones, lesbianes i persones trans en el marc de la criminalització de la protesta social a casa nostra.
El 12 i 13 de desembre el Servei Civil de Catalunya va organitzar els Diàlegs Feministes entre Pobles de la Mediterrània, on van participar dues activistes palestines de la organització LGTBI Aswat-Palestinian Queer Women i activistes feministes catalanes.
Les Brigades Internacionals de Pau de Catalunya acaben de llançar la publicació Dignitat (substantiu femení): Dones que somien, teixeixen i creen pau, sobre la tasca de les dones defensores de drets humans a Llatinoamèrica i la persecució que viuen. Altres entitats han fet visible la tasca de les defensores de drets humans d’altres indrets del món: del 8 al 13 de maig, la Lliga dels Drets dels Pobles va organitzar diverses xerrades i activitats amb la Madina Magomàdova, presidenta de l’entitat Mares de Txetxènia, ONG creada per denunciar les desaparicions forçades durant la guerra de Txetxènia als anys 90.
La Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya va coordinar l’ exposició “Treballadores del Món”, que aborda les situacions de discriminació i violència que viuen les dones al mercat laboral arreu, a partir de temàtiques com el treball familiar, domèstic i de cura, les treballadores a maquiles, les treballadores migrants, les de l’economia informal, les camperoles, les sindicalistes o les nenes treballadores.
La realitat dels infants migrants i refugiats també ha centrat les activitats d’algunes entitats: Unicef ha elaborat la guia educativa Passaport d’ humanitat sobre els drets dels nens i nenes migrants i refugiats, i Cristianisme i Justícia va organitzar una taula rodona sobre Menors Estrangers No Acompanyats en el marc del seu cicle de Dilluns dels Drets Humans que coorganitzen amb Justícia i pau.
El procés de pau a Colòmbia, un tema present
Un any després dels acords de pau, diverses entitats varen realitzar activitats sobre aquest tema: al setembre, l’Associació Catalana per la Pau va organitzar la xerrada Temps de Pau a Colòmbia: drets humans, justícia i acords de pau, amb Húber Ballesteros, dirigent sindical i agrari colombià. A més, varen elaborar una exposició i un documental per donar a conèixer experiències de voluntariat realitzades a Colòmbia amb l’entitat International Action for Peace
Les Brigades Internacionals de Pau a Catalunya varen presentar l’Informe “Missió Verificació a un any de la signatura dels acords de pau a Colòmbia” i varen organitzar el seminari A un any de la implementació dels acords de pau a Colòmbia a la Universitat de Barcelona. La Lliga pels Drets dels Pobles també va abordar aquest tema en xerrades als instituts.