El passat 15 de juny Lafede.cat va celebrar la seva Assemblea anual ordinària amb dos dels principals temes estrella de l’any a l’agenda: l’aprovació del Protocol d’abordatge de les violències sexuals i la presentació de la campanya «30 anys: de cooperació a la Justícia global».
Assemblea General Ordinària juny de 2019. Foto de família.
Ja fa temps que les assemblees anuals de la federació incorporen dinàmiques o treball per grups per fer-les més àgils, per aconseguir que les entitats federades es coneguin millor i també per recollir les seves opinions. Ara, a més, s’ha introduït l’ús d’una plataforma virtual «Decidim» per tal de compartir amb antelació la documentació que cal aprovar. Per primera vegada la Memòria i els comptes anuals 2018 van ser aprovats sense ser presentats presencialment, tot i que sí es va obrir torn de preguntes. Després d’algunes consultes sobre l’augment de les partides per auditories o de les quotes de les entitats, tots dos documents van ser aprovats per unanimitat. En el cas de les auditories, el tresorer Miguel Castro va aprofitar per explicar que tant l’Agència Catalana de Cooperació com l’Ajuntament de Barcelona estan avaluant la federació, i que un dels avaluadors hi era present per dur a terme la fase final del treball de camp.
Durant l’assemblea es va renovar part de la Junta directiva. El president Luca Gervasoni va agrair la participació dels tres vocals que finalitzen el seu mandat i que, per diferents raons, han estat persones clau: Tono Albareda va entrar a la federació el 1997 i ha estat president i representant al Consell de cooperació, Miguel Castro ha estat el tresorer durant els quatre anys de mandat, i la Josefina Díaz una de les principals impulsores de tots els processos interns de reflexió en clau feminista. Es va aprovar el canvi a una de les vicepresidències (entra Núria Iglesias d’Oxfam en substitució de Tere Palop d’ACP que passa a ser vocal), i l’entrada de quatre nous i noves vocals: Núria Carulla, de Justícia i Pau, Jara Henar d’Alianza por la Solidaridad, Xavi Mojal del Centre Delàs i l’Ares Perceval d’Unipau. La majoria ja col·laboren amb algun dels Eixos de la federació.
Es va presentar també el Grup de treball de Palestina, associat a l’Eix de Pau i Noviolència, i del qual formen part 10 organitzacions de manera activa. El Grup va néixer precisament després de la petició feta a l’Assemblea del 2018 d’obrir un debat sobre l’adhesió de la federació a la campanya BDS-Boicot, Desinversions i Sancions. L’Eliana Esquenazi d’ACPP va convidar a totes les organitzacions que treballen a Palestina a participar, i va destacar que des de la diversitat d’opinions sobre la violació de drets humans a Palestina, el grup estava arribant a consensos i executant un pla de treball en el qual havien prioritzat la realització d’un diagnòstic sobre els problemes dels i les cooperants a terreny.
En el capítol de comiats, es va fer un record especial per dues dones que han mort recentment: la Maria Beneyto, que va ser presidenta d’Educació Sense Fronteres, persona molt compromesa amb l’educació per al desenvolupament, i la Montse Minobis, periodista exdegana del Col·legi de Periodistes i molt compromesa amb els temes de gènere que fins a la seva mort va participar a la Comissió de Codi Ètic de la federació.
Tono Albareda, Miguel Castro i Josefina Díaz deixen la Junta de Lafede.cat. Juny de 2019.
Entren sis noves organitzacions i dues inclouen a 140 entitats més
El procés de renovació de la federació és constant. Tal i com va destacar el vicepresident Xavi Casanovas, el fet que hi hagi moltes entitats relativament noves és símptoma que la federació és una realitat viva. En l’assemblea de dissabte es va aprovar l’entrada de sis noves entitats, quatre de ple dret i dues observadores, el que significa que, des del seu naixement-refundació, el 2013, Lafede.cat ha incorporat 26 entitats, 13 de les quals els dos últims anys. Dues de les entitats són, a més, plataformes que integren altres entitats al seu sí.
Les dues plataformes són el Comitè 1 de Desembre, una plataforma d’entitats (20) amb presència a tot el territori català i que treballen per erradicar l’estigma del VIH-sida i acompanyar els afectats, i la Plataforma Unitària contra les violències de gènere que aplega a 120 entitats. També entren com a membres de ple dret la Fundació Main, entitat del Vallès occidental que treballa amb joves i infants que pateixen exclusió tant a Catalunya com a Moçambic, i La Xixa Teatre, que fan servir la creativitat i el teatre com a eines de transformació social, tant a Catalunya com arreu, i tenen a Paulo Freire i el teatre de l’oprimit com a referents metodològics. Per la seva banda, la Fundació Ulls del Món i la delegació catalana de la Agència de Nacions Unides per Palestina, la UNRWA, han entrat com a entitats observadores. La primera treballa per combatre la ceguesa evitable vinculada a la pobresa, i la segona per garantir els drets bàsics a les persones refugiades de Palestina. Totes les organitzacions tenen una especial orientació a la defensa dels drets humans, van destacar la voluntat de fer xarxa i sumar-se a les tasques d’incidència política, i la utilitat del marc de justícia global.
Aprovat per unanimitat el Protocol contra les violències sexuals
A l’Assemblea es va aprovar per unanimitat el «Protocol d’abordatge de l’assetjament discriminatori i de les violències sexuals en clau feminista interseccional». Júlia Granell i Núria Iglesias, vocals encarregades del tema, van explicar que està en la línia del treball de reflexió intern fet al llarg dels últims tres anys i que respon a la voluntat política de posar l’ètica de la cura al centre i transformar la federació en una organització realment feminista, és a dir, no només amb discurs feminista sinó amb pràctiques feministes. L’elaboració i seguiment del Protocol l’han fet de manera conjunta l’Eix de feminismes i l’entitat assessora Creación Positiva, i no és un document de mínims sinó integral i de màxims que aborda tant la violència sexual com la discriminació de gènere. Durant l’Assemblea s’ha tornat a realitzar una observació en perspectiva de gènere -que ja es va iniciar durant la fase de diagnosi del Protocol- per detectar actituds producte del model patriarcal i treballar-les.
Tot i que disposar d’un document d’aquest estil respon a una obligació legal, el procés d’elaboració ha estat volgudament participatiu com a part de l’objectiu d’aconseguir canvis reals. El Protocol vol garantir que Lafede.cat sigui un espai lliure de sexismes i de violència. La seva posada en marxa suposarà canvis en els documents fundacionals – Estatuts, Codi Ètic, reglament intern- i també en el document de cessió de sales i espais. Per a la seva apropiació es dissenyarà un procés de formació, i hi haurà una Comissió de seguiment que vetllarà per la seva implementació, i una Comissió d’actuacions que rebrà les denúncies de casos i elaborarà informes que podrien ser vinculants en temes laborals.
Tot i que es tracta del Protocol de la federació- que serà d’aplicació per a l’equip tècnic, la junta i els diferents grups de treball, així com a totes les activitats i xarxes en què participa-, té implicacions directes per a les organitzacions federades. Les entitats hauran de signar una carta comprometent-se a tenir un protocol propi en un termini de tres anys, i a reportar casos per tal de començar a sistematitzar la informació en la memòria anual.
El Protocol es compartirà, a principis de juliol, amb altres xarxes de segon grau del sector social, en una jornada de treball. Allà es traslladarà la petició d’algunes petites ONG per tal que puguin obtenir ajudes de les administracions per iniciar aquest tipus de processos ja que, hores d’ara, només són per organitzacions amb més de 50 treballadores o treballadores.
Júlia Granell, vocal de l’Eix de feminismes, presenta el Protocol. Juny de 2019.
«30 anys de cooperació a Catalunya, la campanya de la tardor
Luca Gervasoni i Xavier Casanovas, president i vicepresident respectivament, van recordar que aquest any en fa 30 que va néixer la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i 25 de les acampades del 0’7, i van presentar la campanya «30 anys: de la cooperació a la Justícia global», que es portarà a terme a la tardor. Serà una campanya de comunicació amb la voluntat de fer incidència social i política, i vol servir tant per reflexionar sobre la consecució del 0’7 com per divulgar la idea i el concepte de la justícia global, un paradigma en el qual cal incorporar molts més actors. Es va obrir un espai per recollir propostes de les entitats per elaborar una agenda comuna d’activitats i recollir noves idees de contingut. La campanya tindrà també un component de celebració col·lectiva i ja es va anunciar un concert pel dia 10 de desembre, Dia internacional dels drets humans.