L’estudi ‘Com s’informa sobre Intel·ligència Artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans’, impulsat per Lafede.cat i Mèdia.cat, apunta al protagonisme principal de les fonts empresarials i a un enfocament crític limitat en les peces informatives sobre Intel·ligència Artificial analitzades a set mitjans de comunicació. L’informe es va presentar el 16 de febrer al Col·legi de Periodistes amb una taula rodona amb veus del periodisme, l’acadèmia i la societat civil.
Els autors de l’informe, Paul Zalduendo i Bru Aguiló, i l’editora de Mèdia.cat, Carme Verdoy, a la presentació del 16 de febrer al Col·legi de Periodistes | LAFEDE.CAT
Com s’informa als mitjans de comunicació dels algoritmes que impacten en la societat? Els periodistes investiguen en profunditat sobre intel·ligència artificial i incorporen la visió de drets humans? Tenen en compte la perspectiva de drets a l’hora d’analitzar l’impacte i la governança d’aquesta tecnologia? Hi ha possibilitat de generar aliances entre mitjans i entitats de la societat civil en aquesta línia?
Aquestes són algunes de les preguntes que propicien l’elaboració de l’informe ‘Com s’informa sobre Intel·ligència Artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans’, impulsat per Lafede.cat i elaborat per l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat, pels periodistes Bru Aguiló i Paul Zalduendo. L’estudi analitza el tractament periodístic de 253 peces informatives sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. Aquests mitjans són el Diari Ara, el portal de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), elDiario.es, El Mundo, El Periódico, El País i La Vanguardia.
Judith Membrives, tècnica de digitalització de Lafede.cat, va explicar la feina d’incidència i nous relats de la federació a la presentació de l’informe | LAFEDE.CAT
El document analitza com els mitjans de comunicació construeixen l’imaginari comú relacionat amb la intel·ligència artificial, però també apunta propostes per canviar les narratives i posar la defensa dels drets humans al centre de l’agenda informativa.
Enfocament tecnosolucionista
Una de les conclusions de l’informe és que, majoritàriament, no s’aborda la IA amb perspectiva crítica als mitjans: només 3 de cada 10 notícies sobre intel·ligència artificial tracten els límits, riscos i reptes d’aquesta tecnologia. En concret, només un 10,7% de les informacions analitzades esmenta l’existència de biaixos algorítmics, un 9,9% la seva falta de regulació i un 6,3% qüestions relacionades amb la protecció de dades. En canvi, la majoria d’informacions, el 70%, es refereixen a la intel·ligència artificial amb un enfocament exclusivament tecnosolucionista, és a dir, destacant només els suposats beneficis que genera la seva implementació.
Predomina la veu de les empreses
Pel que fa a les fonts que apareixen als mitjans, s’apunta que les fonts de les empreses d’intel·ligència artificial són les que es fan servir més: són un 30% de les fonts utilitzades a totes les notícies analitzades, per damunt de les fonts d’investigació acadèmica (26,7%). Aquest predomini de la veu de les empreses es constata també amb el fet que dues de cada deu notícies analitzades compten només amb fonts de la indústria. En canvi, les organitzacions no governamentals i les entitats de la societat civil tan sols representen el 10,5% de les fonts a les notícies analitzades.
El pes de la indústria de la intel·ligència artificial també s’evidencia amb el fet que més del 30% de les notícies informen sobre el disseny, la producció o la sortida al mercat d’algun producte que utilitza intel·ligència artificial, per davant d’un 25% que tracta sobre les polítiques públiques d’aquesta tecnologia i un 20% sobre avanços en la seva recerca.
Recomanacions per informar amb perspectiva de drets
A partir dels resultats de l’anàlisi de les peces, l’informe incorpora una vintena de recomanacions per a cobrir aquest tipus d’informacions sobre IA , elaborades fruit de les entrevistes a persones expertes en tecnologia i comunicació. Es proposa posar el focus tant en els possibles efectes beneficiosos com en els límits de la intel·ligència artificial i es recomana fugir de l’enfocament tecnosolucionista que destaca només els teòrics beneficis de les implementacions de la intel·ligència artificial però que, en canvi, no subratlla els biaixos i els impactes sobre col·lectius vulnerabilitzats. També s’evidencia la necessitat d’informar dels reptes derivats de la intel·ligència artificial, com ara qui programa la tecnologia, qui la implementa i qui té el control i propietat sobre les dades que es generen.
Aliances per construir nous relats
La presentació de l’informe va tenir lloc el 16 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya, seguida d’una taula rodona amb Carles Planas, periodista especialitzat en tecnologia d’El Periódico de Catalunya, Patrícia Ventura, Doctora en comunicació, IA i ètica i Laura Riba, Vocal del grup de treball de Digitalització i Drets Humans de Lafede.cat, amb la moderació de l’editora de Mèdia.cat, Carme Verdoy.
Taula rodona amb Patrícia Ventura, Doctora en comunicació, IA i ètica i Laura Riba, Vocal del grup de treball de Digitalització i Drets Humans de Lafede.cat i Carles Planas Bou, Periodista especialitzat en tecnologia d’El Periódico de Catalunya | LAFEDE.CAT
Els ponents van destacar la necessitat de teixir aliances entre el sector periodístic, el món de l’acadèmia i les entitats de justícia global per tal de poder investigar en profunditat sobre diversos programes i projectes de IA. A més, van assenyalar la necessitat de construir nous relats i narratives crítiques que assenyalin responsables, però que posin també la veu de les persones afectades al centre de les informacions. Algunes de les idees més destacades de la taula estan recollides en aquest fil de Twitter. Es pot recuperar també el vídeo complet de l’acte.
Més informació
- Informe ‘Com s’informa sobre Intel·ligència Artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans’ per descarregar (en català i en castellà).
- Vídeo de la Taula rodona de presentació de l’informe (16 de febrer de 2023, Col·legi de Periodistes de Catalunya).