La crisi econòmica del 2008 va tenir uns efectes devastadors per al sector de la cooperació, la pau i els drets humans. Ara la federació ha fet seguiment, des del primer moment, de l’impacte de la crisi de la Covid-19 en les entitats federades. Per tal que aquesta crisi sanitària no suposi una nova crisi per al sector, les entitats demanen a les administracions sobretot flexibilitat, i mantenir les convocatòries i pressupostos previstos.
La majoria de les entitats federades no han aturat el seu funcionament durant la crisi de la Covid-19 i s’han adaptat en temps rècord al teletreball. La federació no només no s’ha aturat sinó que ha incrementat la seva activitat en dos fronts: el de la incidència i el diàleg amb les administracions, i el de la coordinació i seguiment de les entitats. Així, s’han realitzat reunions col·lectives amb els principals finançadors, o s’ha demanat una reunió del Comitè Català d’Ajut Humanitari. També, i per tal de conèixer la situació de les entitats s’ha realitzat una enquesta amb caràcter urgent, reunions entre la Junta i les direccions i presidències de les entitats i properament es celebrarà, també de manera telemàtica, la propera assemblea.
La majoria d’entitats no podran executar els projectes tal i com estaven programats, ni a casa nostra, ni a d’altres països, però han treballat a contrarellotge per adaptar les seves activitats, a la nova situació. Els projectes que inicialment es van veure més afectats van ser els d’Educació per a la ciutadania global (80%), i les formacions i campanyes d’incidència social (50%), però molts s’han replantejat en format virtual. Pel que fa a la situació a terreny, la meitat de les entitats aproximadament està valorant com afectarà la crisi sanitària als diferents països i a les entitats sòcies (46%), i la resta ja saben que caldrà reformular els projectes (36,50%) o aturar-los (19%). Les que tenien seus les mantenen obertes, i en general no s’han engegat, de moment, nous projectes. Una mica menys del 20%, en una proporció similar al que succeïa abans de la crisi de la Covid-19, estan fent ajut d’emergència.
Pel que fa a les estructures, la majoria de les entitats mantenen de moment el seu personal, tot i que la meitat ha implementat canvis en la jornada laboral (46%), un 30% manté el personal amb càrrec a fons propis, i només un 15% ha hagut de fer ERTOS. Les entitats han facilitat en general l’adaptació de la feina i la flexibilitat horària (90%), o han donat permisos retribuïts per cura de menors (60%).
Les demandes de les entitats a les administracions
Durant l’anterior crisi econòmica, molts socis i sòcies d’entitats van mantenir el suport a les entitats de cooperació internacional, pau i drets humans, però no va ser així en el cas dels diferents governs i empreses. A Catalunya el sector va patir, proporcionalment, algunes de les majors retallades als pressupostos i, des de llavors, la federació ha treballat per recuperar els nivells d’inversió que, progressivament, havien anat pujant, i s’havien assolit alguns nous compromisos importants per als pressupostos d’aquest any.
Ara les entitats estan fent un gran esforç per mantenir el seu personal i no suspendre els projectes però la preocupació per la situació econòmica és molt gran, i més de la meitat de les entitats federades preveuen una reducció d’ingressos públics i privats. La federació ha recollit les principals demandes en aquesta línia i negocia amb les diferents administracions les següents mesures: el manteniment de les convocatòries 2020 en els termes previstos o augmentant les seves dotacions, i apostant especialment per l’Educació per la Justícia global; la flexibilitat en el compliment de les condicions dels projectes i programes subvencionats pel que fa als terminis, reformulacions, execucions i justificacions; la demanda d’ajudes excepcionals de caire estructural, sense oblidar les entitats sòcies d’altres països, i la reducció i simplificació de la càrrega i processos administratius.
Les federades en línia amb tot el tercer sector
Igual que ha fet la federació, moltes plataformes del tercer sector estan recollint informació sobre l’impacte dela crisi sanitària en les entitats, i la radiografia és similar. Torre Jussana ha recollit informació de més de 800 entitats de tot tipus de la ciutat de Barcelona. El 70% han hagut de reduir (38%) o aturar les seves activitats (32%) davant un 12%, les del sector social, que les han augmentades per donar resposta a la situació. Hores d’ara les majors preocupacions de les entitats són les condicions de retorn a la normalitat, la supervivència econòmica, i la vinculació amb la base social. L’ús de l’espai públic i dels equipaments públics, així com l’ús que es pugui fer de les seus d’una banda, i la viabilitat econòmica i el manteniment dels recursos humans, de l’altra, condicionaran el futur del tercer sector a la ciutat. Com en el cas de les entitats federades, la majoria de les entitats de Barcelona amb finançament públic estan preocupades per totes les qüestions administratives relacionades amb les subvencions (reformulacions i justificacions), per una possible baixada d’ingressos privats, i per com enfrontar les despeses estructurals (lloguers, personal, subministraments etc).
A nivell estatal, l’AEFR i la Fundació Lealtad acaben de publicar també un informe en la mateixa línia. La gran majoria d’entitats no podran executar els projectes tal i com estava previst (el 82%), i han reduït els seus ingressos i activitats en relació al mateix període de l’any anterior. Una dada preocupant és que s’ha doblat, respecte a l’anterior crisi del 2008, el nombre d’entitats que ja ha pres decisions sobre el personal o preveu fer-ho (un 27% ja han fet ERTOS o implementat altres mesures). A la resta de l’Estat les entitats de cooperació també demanen mantenir les convocatòries previstes i que les administracions assumeixin de debò que aquesta crisi és global i necessita una resposta global, en la qual també hi hem de col·laborar, i ajudes específiques per mantenir el llocs de feina del sector. Respecte a les empreses també se’ls hi demana augmentar l’aposta per la RSC i la inversió social. L’informe finalment apunta cap a la reinvenció del tercer sector en tres àmbits prioritaris: el del màrqueting, la innovació i la digitalització.