El passat 9 de març, la Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global, representada per Teresa Crespo, va comparèixer al Ple d’emergència social al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de sumar el compromís ferm dels partits polítics “per fer de Catalunya un país més just, on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que alhora contribueixi a fer-ho possible també arreu del món”. Les entitats socials i de justícia global valoren positivament els acords aprovats i la inclusió del tercer sector a la comissió de seguiment, però alhora, reclamen la dotació pressupostària que els faci possibles.
Intervenció de Teresa Crespo, portaveu de la Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global. Fotografia: Parlament de Catalunya
Les resolucions aprovades pel Parlament en un Ple d’emergència social agredolç suposaran millores que la plataforma unitària Pobresa Zero – Justícia Global celebra. Entre elles, la derogació de la reforma laboral, l’increment de les beques menjador i garantia dels drets dels infants, el compromís d’anar més enllà en l’acollida i suport a les persones refugiades i la regulació de les persones immigrades, les polítiques d’igualtat de gènere i de suport a les víctimes de violència masclista, la implementació de noves mesures fiscals o un estudi sobre els professionals de serveis socials.
Les entitats socials i de justícia global valorem molt positivament la creació d’una comissió de seguiment dels acords parlamentaris i la inclusió de les organitzacions tercer sector –ens comprometem a participar-hi activament—, però recordem que la prova que els compromisos adquirits són ferms es troba en la dotació de recursos econòmics i humans que els facin possibles. En aquest sentit, Pobresa Zero – Justícia Global emplacem el Parlament a aprovar uns pressupostos que prioritzin d’una vegada per totes la lluita contra la pobresa i les desigualtats: Catalunya és un país amb recursos i la Generalitat té la capacitat per tirar endavant polítiques socials que garanteixin els drets de les persones.
La recuperació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) com a dret subjectiu i l’eliminació de la limitació de 60 mesos ens retorna a la situació de 2010, cosa que celebrem com a primer pas; però recordem que cal una reforma urgent del sistema actual de múltiples prestacions socials de petita quantia i apostar per una Renda Garantida de Ciutadania. Lamentem que el Parlament no hagi tirat endavant la derogació del copagament en dependència, que suposa una discriminació addicional i injusta als col·lectius més vulnerables.
Malgrat el punt de partida que suposen els compromisos adoptats, recordem de nou que les mesures amb caràcter d’urgència no revertiran el caràcter estructural de la pobresa i les desigualtats i que Catalunya necessita un projecte de polítiques socials transformadores –predistributives i redistributives—, que empoderin les persones en situació de vulnerabilitat i tinguin una mirada de futur i de coresponsabilitat global més enllà de les fronteres. Compartim la crítica de diversos partits polítics de la cambra sobre la manca de temps i profunditat en un debat tan transcendental; i agraïm l’oportunitat que en aquesta ocasió se’ns hagi donat veu i el clima de diàleg entre les diverses forces polítiques.