El proper divendres celebrem la diada de Sant Jordi i, com ja és habitual, l’equip tècnic de Lafede.cat volem fer-vos algunes propostes de llibres interessants per fer-nos reflexionar i per passar una bona estona. Us desitgem una bona diada del llibre i de la rosa!
Recomanació de tot l’equip de Lafede.cat: “Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar” d’Arcadi Oliveres.
- Editoral Angle, 2021
 |
Des de l’Espai Arcadi Oliveres, i com a equip de Lafede.cat, no podem deixar de recomanar-vos “Paraules d’Arcadi”, llibre de capçalera i far per al nostre treball quotidià a favor de la Justícia Global. Paraules d’Arcadi és un compendi complet del seu pensament i la seva crida a l’acció, desglossat en disset capítols que versen sobre la democràcia, el capitalisme, el pacifisme, els moviments socials, l’objecció fiscal, els refugiats, el canvi climàtic… Acaba amb un capítol dedicat a l’educació, “palanca i pilar que pot permetre accionar el canvi”, passió que l’Arcadi es va lliurar en cos i ànima, tant a l’aula com a les places i viles d’arreu del territori. Sempre amb voluntat de sacsejar consciències i catalitzar el canvi que tant anhelava i que, en bona part, va aconseguir amb el seu mestratge i acció coherent, humil i generosa. No us perdeu el pròleg de la Mar Valldeoriola (editora de tota la seva obra escrita), i que l’Arcadi recomanava com a imprescindible, ja que intervenen el Marc i el Pol, els seus néts més grans, llegat i futur d’esperança. Les “Paraules d’Arcadi” seran sempre nostres. |
La proposta del Dani Gómez-Olivé: “Refugiats climàtics” de Miguel Pajares
- Editoral: Raig Verd, 2020
 |
Enguany us recomano “Refugiats climàtics” de Miguel Pajares (Ed. Raig Verd), un llibre que, com bé diu el seu subtítol, aborda un dels grans reptes del segle XXI: la mobilitat humana causada per l’emergència climàtica. L’autor explica sense embuts aquesta doble realitat que ja tenim aquí, malgrat que hi hagi qui encara s’entossudeixi a negar. D’una banda, exposa amb tota mena de detall els efectes del canvi climàtic i, de l’altra, com això ja està afectant a ‘noves’ migracions arreu del planeta, que seran d’una dimensió mai no vista si no es canvien les polítiques globals. Per això també s’hi refereix com a ‘atles sobre els impactes i les migracions de la crisi ecològica’. El final del llibre obre una porta a l’esperança amb un seguit de propostes a prendre per canviar aquesta situació i ens alerta que el futur de la humanitat i del planeta s’explicarà, en bona part, per si durant la pròxima dècada com a societat civil som capaces d’empènyer perquè s’implementin. Ens hi posem? |
La proposta de la Georgina Casas: “Lectura fácil” de Cristina Morales
- Editorial Anagrama, 2018
 |
Lectura fàcil és un llibre que no et deixa indiferent, diria que és un llibre imprescindible, i encara més, que hauria de ser de lectura obligatòria en alguns espais educatius. Des de la primera pàgina em van captivar l’estil i el llenguatge, i em vaig enganxar a les històries de les seves protagonistes, quatre dones que comparteixen un pis tutelat i que tenen, com diria l’autora, diversos graus del que les administracions i la medicina consideren discapacitat intel·lectual. És un llibre feminista, transgressor, radical i profundament “desestigmatitzador”, que t’apropa a una realitat com la de la diversitat funcional, per sacsejar tot el teu imaginari i col·locar-te en un nou lloc. |
La proposta de la Isabelle Torallas: “A la cambra fosca” de Susan Faludi
- Edicions del Periscopi, 2018
 |
La periodista i escriptora Susan Faludi escriu una part de la seva història personal, vinculada a la d’un pare distant, absent i masclista que li dona una notiíia inesperada quan fa anys que a penes es comuniquen. El seu pare ha canviat de sexe i ara és la Stéfanie. La Susan decideix iniciar un viatge multifacètic. Reprèn el contacte amb el pare, coneix la Stéfanie, i connecta amb els seus orígens a Budapest, amb el poble jueu hongarès, l’Holocaust, la migració als Estats Units. També explica la seva recerca sobre canvi de sexe, identitat de gènere i transfeminisme. I a partir de les nombroses converses que aconsegueix arrencar al seu pare, i la dona que ara descobreix, desgrana vides complexes i les descriu amb valentia i humanitat. |
La proposta de la Laura Rubio: “Adiós al frío” d’Elvira Sastre
- Visor Libros, 2020
 |
En temps de pandèmia, entre neguits, restriccions i una gestió del teletreball insòlit, obligades a viure davant d’una pantalla, llegir la poesia d’Elvira Sastre va ser una dosi d’introspecció i calma. Elvira Sastre és escriptora, traductora i poeta, que amb 28 anys ha publicat set llibres de poesia i una novel·la, guanyadora del Premi Biblioteca Breve de Novela, l’any 2019. Adiós al frío és el seu darrer treball: un recull de 39 poemes que en paraules de l’autora, neix arran d’un “procés de reconeixement i recuperació d’ella mateixa”. Sastre escriu sobre lo quotidià, l’amor i els records. Et vincula amb cada vers a una experiència pròpia, expressant allò que a vegades es difícil de posar en paraules. Accepta el dolor i t’apropa a la pau. M’agrada molt seguir i aprendre de la gent jove, tant a la literatura com a la música o a l’art. M’aterra i em recorda que els i les joves tenim molt a dir i molt per fer. Us convido molt la seva lectura per deixar-vos escoltar i ressonar una mica. |
La proposta de la Montse Santolino: “Cap altre amic que les muntanyes”, de Behrouz Boochani
- Raig Verd Editorial, 2020
 |
Us imagineu que algun dels migrants que estan ara retinguts a Canàries ens expliqués amb una novel·la tot el que està passant des de dins, i que li donessin el Premi nacional de Narrativa o el Planeta? Doncs això és el que ha passat amb el Behrouz Boochani i el seu llibre, amb l’afegit que la va fer de manera clandestina i amb un mòbil. Una novel·la construïda via missatges de whatsapp en farsi que col·laboradors solidaris traduïen al persa i a l’anglès . Boochani és un periodista kurdoiranià al qual van rescatar al mar en el seu trajecte migratori, i després van tancar sis anys a Manus, a Papua Nova Guinea, a un dels centres de detenció més durs del món. Barrejant poesia, filosofia i periodisme explica molt bé com la indústria del control migratori és una peça clau del sistema d’opressió global. Aquell centre va ser desmantellat i Boochani té asil polític a Nova Zelanda. |
La proposta del Néstor Calbet: “El infinito en un junco”, d’Irene Vallejo
- Editorial Siruela, 2019
 |
Estem davant d’un llibre que explica la història dels llibres. Un viatge de trenta segles en què ens anem aturant en diferents moments de la història, des dels palaus de Celopatra fins a Sarajevo o el laberint subterrani d’Oxford, per explicar les múltiples vides i transformacions dels llibres i de les persones que els han protegit tot aquest temps. “El infinito en un junco” reivindica les històries, també aquelles que s’explicaven a viva veu, quan encara no existia l’escriptura. I fa un recorregut per les diferents transformacions que ha tingut el llibre: quan ja s’escrivia en tabletes d’argila o el salt que va suposar la invenció del paper o del papiro i els pergamins a Egipte, entre d’altres moments clau. També és un recorregut per la importància de les biblioteques i per la censura, que ha comportat al llarg de la història prohibicions i cremes de llibres. Però especialment, aquest llibre reivindica, per damunt de tot, el plaer de la lectura. |
La proposta de la Pepa Martínez: “Canto jo i la muntanya balla”, d’Irene Solà
- Editorial Anagrama, 2019
 |
Una poesia en prosa es com definiria aquest relat. Ubicada en la Catalunya pirinenca post Guerra Civil, anem fent un recorregut de la mà de diferents personatges en la cerca de la seva identitat. Els pobles i la muntanya són uns protagonistes més, que l’autora ens porta d’una manera tan vívida, que és impossible no sentir-se respirant i formant part de la natura. També és un relat a través de dones que lluiten per fer-se un lloc en un món que les ignora, les abandona o les condemna, però de les que en surten indiscutibles protagonistes, per esdevenir exemples d’una força en què moltes ens podem reconèixer a nosaltres o a les que ens han precedit. En temps de confinaments, “Canto jo i la muntanya balla” és una glopada d’aire fresc, i un homenatge necessari als pobles i geografies de les nostres conrades. |
La proposta del Víctor Yustres: “No estamos tan bien”, de Rubén Serrano
- Temas de Hoy, 2020
 |
Què significa viure i créixer fora de la norma a l’Estat espanyol? “No estamos tan bien” és un recorregut per les discriminacions i violències que ens trobem en major o menor mesura les persones LGBTI+ al llarg de la vida: dins la família, quan som assetjades a l’escola, en l’entorn laboral, al metge, en la relació amb les institucions, quan patim agressions al carrer o a la presó. El periodista Rubén Serrano rescata una trentena d’històries de vida que reflecteixen realitats ben diverses dins del col·lectiu i que dibuixen un mapa que demostra que la LGTBI-fòbia a casa nostra no va acabar ni molt menys amb la legalització del matrimoni homosexual, sinó que és sistemàtica, ve de lluny i és encara més dura quan afecta a persones migrants, racialitzades, amb pocs recursos econòmics o amb diversitat funcional. El llibre, però, també és un punt de trobada, un espai on visibilitzar i valorar vides que, sovint, han estat relegades als marges. Un llibre perfecte per rebentar armaris i despertar consciències. |
La proposta de la Núria Pujantell: “Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo”, de Chimamanda Ngnozi Adichie
- Penguin Random House, 2017
 |
Un llibre que impacta, molt ràpid de llegir, i que posa de manifest el masclisme arrelat dins de la societat, vinculat a les petites coses que es fan cada dia. És una carta a una amiga que acaba de ser mare, i li dona quinze consells on reivindica la formació dels nostres fills en la igualtat i el respecte, l’amor pels nostres orígens i la cultura. Ens convida a refusar estereotips, acceptar el fracàs i lluitar per una societat més justa. |