Després d’un primer mapa sobre els impactes ambientals, un segon sobre els impactes energètics, un tercer sobre els impactes del model alimentari i un quart sobre els impactes de la transició verda i digital, Lafede publica el Mapa d’impactes socials i ambientals al Sud Global del consum de moda i tèxtil de Barcelona.
Infografia Mapa Impactes general versió
Quins impactes socioambientals té la roba que vestim? Coneixem el camí que fa fins arribar a nosaltres i a on va a parar un cop la llancem? Per posar el focus sobre aquestes qüestions Lafede.cat publica el Mapa d’impactes socials i ambientals al Sud Global del consum de moda i tèxtil de Barcelona. Aquest mapa ha estat elaborat de manera col·laborativa amb la participació de diferents entitats, persones expertes i administracions públiques que treballen temàtiques relacionades amb tèxtil, justícia global i consum responsable, coordinat per Setem Catalunya i amb el suport de la Direcció de Drets Humans, Justícia global i cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.
Quin circuit fa la nostra roba?
La moda ràpida ha provocat un gran augment de la quantitat de roba produïda i rebutjada. En el món es venen cada any uns 100.000 milions de peces de roba, dels quals es calcula que el 73% acabarà en un abocador. La cadena de subministrament del sector tèxtil és llarga i complexa, amb molts països implicats en diferents moments de la producció, i amb normes laborals i ambientals poc exigents en molts casos, o no seguides per part de les empreses. L’impacte ambiental de la roba sovint es fa notar en tercers països, ja que la major part de la producció té lloc a fora d’Europa. Sense que ens adonem, la majoria de les peces que comprem han travessat diverses fronteres, navegat, conegut dos o tres continents i recorregut centenars i centenars de quilòmetres.
El sector tèxtil, el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle
Per tant, des de la producció de les matèries primeres, la manufactura, el transport, la distribució i l’ús i la generació de residus, el cicle de vida de la roba i el calçat deixa una gran empremta ambiental. Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport; el consum global de productes tèxtils és el quart sector més demandant de matèries primeres i aigua, i el cinquè emissor de gasos d’efecte d’hivernacle. S’estima que per l’any 2030 les emissions d’efecte hivernacle a la cadena de valor del tèxtil equivaldran a les emissions anuals de 230 milions de cotxes.
Fabricació i transport contaminants
En aquest sentit, per una banda, l’extracció de matèries és responsable d’una gran part de l’impacte ambiental de la indústria tèxtil. S’utilitza molta aigua, a més de terres per a conrear cotó i altres fibres. Segons les estimacions, la producció tèxtil, a través dels tints, el tractament de teixits amb productes tòxics i l’ús de pesticides per la producció de les matèries primeres, és responsable d’aproximadament el 20% de la contaminació mundial d’aigua potable.
Per l’altra, la majoria de peces de roba viatgen milers de quilòmetres per arribar als consumidors finals. Una investigació recent ha mostrat com empreses com Inditex, l’empresa matriu de marques com Zara, segueix transportant enormes volums d’articles de moda ràpida per via aèria. El 2023, les seves emissions de CO2 relacionades amb el transport van augmentar un 37%, assolint un màxim històric.
Drets laborals vulnerats
Però les vulneracions de drets en la indústria tèxtil van més enllà de les ambientals. Les laborals ocupen un gran espai. Potser el cas més conegut és el de Rana Plaza a Bangladesh el 2013, però son nombroses les campanyes de denúncia sobre la precarietat laboral del personal tèxtil, majoritàriament dones: salaris que no cobreixen les despeses mínimes per poder viure, hores extres en molts casos imposades o necessàries per arribar a final de mes, persecució sindical per evitar la negociació col·lectiva, discriminació de gènere i inseguretat laboral. Un exemple és el treball forçós de l’ètnia uigur a la província de Xinjiang, Xina que subministra el 22% del cotó mundial.
Quin model de consum volem a Barcelona?
Malgrat aquesta realitat, Barcelona ha apostat per acollir les principals marques de roba, les botigues més emblemàtiques i promoure congressos de moda de primera línia com són el 080 Barcelona Fashion, el Barcelona Textile Expo o el Barcelona Bridal Fashion Week, d’entre d’altres. A l’Estat espanyol, el 70% de les compres del turisme es focalitza en el sector de la moda i complements. Amb tot, s’està accelerant el model de consum, la moda ràpida té un cicle de producció de tres a quatre setmanes. Un recent informe de Roba neta sobre la marca Shein (2022) de venda online mostra com han canviat el model de consum entre les joves i és cada cop més ràpid: la marca pot produir un vestit en una setmana, des del disseny fins a l’embalatge, amb tot els impactes socials i ambientals que això implica.
Cada català genera 21 kg de residus tèxtils a l’any
I tot aquest engranatge genera tonelades de residus al món. S’ha calculat que tres cinquenes parts de tota la roba acaba en abocadors o incineradores en el termini d’un any des de la seva producció, l’equivalent a un camió carregat de roba usada tirada o cremada cada segon. A Catalunya, es calcula que cada persona genera aproximadament 21 kg de residus tèxtils l’any, dels quals només uns 2 kg, és a dir menys de l’11%, es recullen selectivament. La majoria dels tèxtils post-consum es llencen dins dels contenidors de rebuig. Aquestes accions es tradueixen en 147.240,24 tones de residus tèxtils llençats a la fracció resta, segons dades del 2021. Els residus son producte, entre d’altres, de la sobreproducció, la mala qualitat de la roba i dissenys no circulars.
Quines són les alternatives?
De fet, les grans marques de roba han abraçat el ‘greenwashing’ per intentar convèncer les persones consumidores que estan minimitzant el seu impacte. Es repeteixen les mateixes constants: col·leccions amb materials reciclats suposen percentatges ínfims en les seves vendes totals, molts reclams se sustenten en conceptes com el de “més sostenible”, i, sobretot, cap d’aquests eslògans ataca la base del problema: la sobreproducció i el sobreconsum.
Davant aquest model de consum desmesurat existeixen alternatives per minimitzar els impactes del tèxtil. Per una banda, empreses locals que aposten per un model més sostenible on ja des del disseny de la roba es promou allargar la seva vida útil. Per l’altra, cada cop hi ha més iniciatives que treballen per oferir espais d’intercanvi, de compra i venda de segona mà o tallers per ensenyar a allargar la vida de la roba. Finalment, hi ha el paper conscient del consumidor a l’hora de comprar seguint criteris ètics, i el de les administracions públiques –responsables de la compra d’un alt volum de material tèxtil– per exigir condicions dignes als seus proveïdors.
El Mapa d’impactes socials i ambientals al Sud Global del consum de moda i tèxtil de Barcelona s’ha presentat aquest dimarts 17 de desembre a la seu de Lafede.cat, i es pot descarregar aquí. També es poden buscar còpies en paper de mida A2 a Lafede.cat en horari d’obertura.
Més informació:
- Dossier amb informació i referències per aprofundir
- Mapa dels impactes ambientals que genera Barcelona al món (2020)
- Mapa dels impactes del model energètic de Barcelona al Sud Global (2021)
- Mapa dels impactes del model agroalimentari de Barcelona al Sud Global (2022)
- Mapa de l’impacte de la transició verda i digital de Barcelona al Sud Global (2023)
- Mapa d’impactes socials i ambientals al Sud Global del consum de moda i tèxtil de Barcelona (2024)