Com cada any, el 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi, Lafede.cat celebra el DENIP-el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. El DENIP té una forta càrrega simbòlica: Gandhi no acaba mai, Gandhi es renova en cada mestre, educador o educadora, i en tot l’alumnat, quan reflexionen sobre la pau, proposen alternatives, i actuen per tal de construir relacions basades en el respecte a la dignitat humana des de l’assumpció de les nostres diferències. També ho fan quan en aquestes reflexions i accions pretenen transformar el seu entorn mirant d’aconseguir més justícia social, allà a on poden intervenir: al grup-classe, al barri i la seva comunitat, al seu país i al món. Aprofitant aquesta data, des de Lafede.cat i el moviment de pau volem donar suport a la tasca d’aquests educadors i educadores, amb algunes reflexions sobre les prioritats i debats al voltant de la pau al món.
Campanya “Fulards per la Pau” DENIP 2014 de la Coordinadora d’ONG Solidaries de les comarques gironines i l’Alt Maresme / Foto: Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
Serà difícil que, aquest any, qualsevol activitat pedagògica en temes de pau i justícia global no inclogui la preocupació i el neguit pels tristos esdeveniments de París, i els terribles assassinats a la seu de la revista satírica Charlie Hebdo. Essent inacceptables i totalment rebutjables, la primera reflexió és posar en context aquests crims, i solidaritzar-nos i denunciar tots els atacs i crims comesos a altres llocs del món, i recordar molt particularment el cas de Nigèria o Pakistan on molts nens i nenes musulmans estan essent víctimes directes de la violència.
Volem recordar, a més, que treballar per una cultura de pau comporta la dificultat i el compromís de treballar, a la vegada, per la defensa de la llibertat d’expressió, i per la tolerància i el respecte per la diversitat cultural, política o de creences religioses. Els drets no poden entendre’s de manera isolada, sinó interdependent, i cal connectar la vulneració del dret a la llibertat d’expressió, amb la prevenció del discurs de l’odi o discriminatori en els diferents contextos polítics, econòmics i socials. Encara que de vegades aquests drets puguin entrar en conflicte, ens reafirmem en què la convivència pacífica entre comunitats i pobles, amb diferents punts de vista, és i ha de ser possible, i no podem acceptar en cap cas l’ús de la violència com a reacció als desacords o agressions que puguin haver-hi. Creiem igualment que és important advertir de l’ús irresponsable que s’ha fet, i es fa, d’uns crims com els de París, per part dels nostres governants i polítics, així com d’alguns mitjans de comunicació, per promoure, justificar o difondre missatges i mesures xenòfobes i islamòfobes, en un context de crisi econòmica. Aquesta mateixa setmana hem celebrat el 70 aniversari de l’alliberament d’Auchwitz.
D’altra banda, l’atac a la seu de Charlie Hebdo podria convertir-se en el detonant que justifiqui discursos i mesures polítiques repressives i violentes envers la ciutadania, no només europea. Creiem que és bo ajudar a reflexionar sobre aquest fet. Cal recordar que la repressió i la manca de llibertats és violència, i que no podem combatre la violència amb més violència. A Lafede.cat ens oposem a qualsevol mesura que vulneri els drets fonamentals i les llibertats assolides a Europa. No acceptem mesures d’emergència, decrets excepcionals ni cap altra decisió política que suposin retrocessos en el sistema democràtic i de dret europeu.
Finalment, advoquem per plantejar la seguretat des d’un punt de vista no repressiu ni violent, a través del concepte de seguretat humana que engloba la seguretat econòmica, alimentària, en salut, mediambiental, personal, de la comunitat i política. Proposar una seguretat que comporti la restricció de llibertats no servirà per sentir-nos més segures, sinó més atemorides. No podem educar en la creença que cal escollir entre llibertat i seguretat. Ho volem tot. Volem llibertat, seguretat humana, i pau. Volem el pa sencer.
En un context global i complex cal més que mai treballar per la pau i la noviolència. Cal proposar camins alternatius per afrontar les diferències que sempre tindrem. Cal promoure la convivència, contrarestar processos que polaritzen, construeixen enemics i simplifiquen la realitat, cal posar en valor la diversitat i l’entesa entre les persones i els pobles. I per aconseguir-ho, un dels camins ineludibles que cal agafar és el de l’educació per la pau. DENIP a DENIP seguim treballant durant tot l’any per fer-la extensiva a tots els centres educatius de Catalunya.