El projecte de Centre surt de la societat civil i defineix els principis que l’han de regir, les seves funcions, l’estructura organitzativa i la sostenibilitat financera. La proposta demana el suport d’entitats i col·lectius i ja compte amb d’altres organitzacions com la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS o plataformes com Pobresa Zero – Justícia Global i Stop Mare Mortum.
El Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans, format per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i Lafede.cat, ha actualitzat la seva proposta de Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior, presentada el passat 3 juny del 2016 en seu parlamentària, arrel de la Jornada sobre Empreses Transnacionals i Drets Humans, i que compte amb el suport pe runanimitat del Parlament de Catalunya des del 3 de novembre de 2016, quan es va aprovar la resolució que dóna vuit mesos per “crear i desplegar” el centre.
El document recull la voluntat de la societat civil sobre com ha de ser aquest Centre i quins són els principals eixos que l’haurien de regir: naturalesa jurídica, principis, funcions, estructura organitzativa i sostenibilitat financera, entre d’altres. Aquesta iniciativa farà que Catalunya sigui pionera al món en la defensa dels drets humans i la justícia global i la situaria com un dels primers països que s’alinea amb els acords de la 26ena sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides amb els quals es va establir la voluntat de crear un mecanisme vinculant per a les empreses que tinguin mala praxis.
Un Centre independent amb potestat sancionadora per les empreses
El Centre hauria de ser de naturalesa pública, independent i dotat de personalitat jurídica pròpia. Se’l dibuixa com una entitat de dret públic, amb plena autonomia i independència, que ha de retre comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de Catalunya. Els principis rectors pivoten sobre el convenciment que existeix una superioritat jeràrquica del dret internacional sobre drets humans —incloent-hi el dret internacional del treball i el dret internacional ambiental— per sobre les normes de comerç i inversions, nacionals i internacional i que, per tant, és imperatiu que els Estats garanteixin el compliment dels DH per damunt de qualsevol altre interès que pugui existir.
Les Funcions concretes del Centre es desglossen en cinc grans àmbits:
1. Vetllar per l’actuació exterior de les empreses catalanes. El Centre ha de poder rebre, investigar i fer seguiment de les denúncies de casos de possible vulneració dels drets humans; donar suport a les comunitats afectades per exigir accés a la justícia davant de casos de violacions de DH comeses per empreses catalanes; i elaborar informes periòdics que es presentaran davant el Parlament de Catalunya.
2. Garantir que el suport a la internacionalització de les empreses catalanes incorpora l’estricte respecte dels drets humans.
3. Impulsar propostes concretes sobre normes vinculants perquè les institucions catalanes, estatals i internacionals les aprovin, així com incorporar criteris per al respecte dels drets humans en els processos de contractació pública en els diferents nivells de l’Administració catalana i en la concessió de llicències d’activitats per operar en el territori català.
4. Activar els mecanismes incentivadors perquè les empreses compleixin amb els drets humans. Comprometre a la Generalitat a limitar qualsevol suport públic a una empresa catalana si aquesta no respecta els drets humans. Això s’aplicarà a: les subvencions públiques o la contractació pública de serveis per part de l’administració catalana; l’assessorament per part de les delegacions del Govern, els centres de promoció de negocis d’ACCIÓ i les oficines de l’Agència Catalana de Turisme que estan distribuïdes per tot el món; i la possibilitat de participar en les delegacions comercials de promoció de la internacionalització de l’economia catalana que es duguin a terme des del Govern de la Generalitat.
5. Implementar mecanismes de comunicació que assegurin la transparència i la contínua informació sobre les activitats del Centre a la societat catalana, així com mecanismes i informes de rendició de comptes.
Pel que fa a l’estructura organitzativa, el Grup creu que s’hauria de crear una Junta de govern, un Comitè assessor i un Equip de coordinació tècnica. En aquest punt és important que, amb voluntat d’evitar qualsevol dilema o conflicte d’interessos, cap integrant d’aquests organismes interns de govern i gestió tècnica estigui vinculat als òrgans de direcció o consells d’administració d’ens amb ànim de lucre.
Per últim, el text contempla un punt de sostenibilitat financera, on es defensa que, per garantir la seva independència, el Centre haurà de disposar de fons públics provinents de les assignacions pressupostàries que estableixin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya; dels convenis que es formalitzin amb altres institucions públiques i privades; i de les subvencions, transferències i d’altres ingressos de caràcter públic i/o els ingressos de les publicacions, estudis i altres actuacions fets pel Centre.
Suport de les entitats
Aquesta és una proposta avalada per la societat civil, no només per les entitats que des de fa tres anys conformen el Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, sinó també per nombroses entitats de segon o tercer nivell que ens els darrers dies li han donat el seu suport. Entre d’altres, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme -que integra prop de 60 entitats-, ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social -que aglutina unes 100 entitats-, i la Plataforma Pobresa Zero Justícia Global -que n’aglutina més de 3.000-, així com els dos sindicats majoritaris del país, CCOO i UGT. També per moviments socials com la plataforma Stop Mare Mortum.
En aquests moments el Grup vol el màxim suport social per tal de fer incidència tant al Parlament com al Govern, a fi que aquest Centre vegi la llum dins el termini establert per la resolució del Parlament; això és, abans del 3 de juliol d’enguany. Per això, es demana el suport al Centre a través d’adhesions a la carta de suport per a la creació d’un marc legislatiu pel respecte dels Drets Humans per part de les empreses catalanes a l’exterior. Cal dirigir-se a aquest enllaç.
PROJECTE