Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
La incidència política és una de les missions principals de moltes organitzacions socials i un dels moments privilegiats per fer-la són els períodes pre-electorals. Als debats de televisió la política exterior i l’agenda internacional, més enllà de la immigració i alguna menció a les persones refugiades, han estat les grans absents. Les ONG, però, no s’ocupen només de l’agenda internacional. La Coordinadora estatal va organitzar un debat electoral i diferents entitats han fet propostes als partits sobre múltiples qüestions.
El passat 10 d’abril el president de la Coordinadora estatal d’ONG, Andrés Amayuelas, va publicar un article on es preguntava per què la política exterior no estava més present en la campanya electoral en un moment en que el que passa en qualsevol lloc del món «té molt a veure amb el que passa als nostres barris», i recordava que les enquestes d’opinió continuen mostrant una ciutadania favorable a augmentar els fons de la cooperació internacional. La Coordinadora estatal va organitzar un debat que es pot veure en vídeo durant el qual PP, PSOE, Ciudadanos i Unidas Podemos van parlar d’acords amplis en la matèria i d’un possible Pacte d’Estat. Un dels temes més polèmics ha estat una mesura inclosa al programa del PP que diu que auditarà els fons de cooperació per impedir que siguin destinats a «l’activisme polític”. Des de la Coordinadora defensen que totes les activitats de les ONG són polítiques (que no partidistes): «Quan Mandela lluitava a Sudàfrica per acabar amb l’apartheid feia política? Se’l podia ajudar?».
Poletika, una iniciativa formada per diferents plataformes i entitats amb l’objectiu de vigilar l’activitat parlamentària i el compliment de les polítiques socials més rellevants, ha fet pública la seva anàlisi sobre 11 temàtiques dels programes electorals de les principals forces polítiques (resum a la imatge).
Oxfam Intermón va organitzar una trobada entre experts i expertes i representants dels PSOE, Partit Popular, Podemos i Ciutadans per debatre sobre desigualtat a Espanya i conèixer les seves mesures polítiques per a reduir-la. Oxfam Intermón ha fet propostes als partits tant per reduir les desigualtats a l’Estat espanyol (reduir l’atur i la precarietat laboral, millorar la protecció social i el sistema fiscal), com en matèria de política exterior en relació a com haurien de ser les relacions internacionals o la política de cooperació per al desenvolupament per tal de contribuir a la justícia global.
Fundipau ha elaborat 13 propostes als partits sobre promoció de la pau tant en polítiques nacionals com internacionals. Demanen des d’apostar per l’educació per la pau a retirar la Llei Mordassa o més diàleg i menys sectarisme per resoldre el conflicte entre Catalunya i la resta de l’Estat. En l’àmbit internacional apunten a donar resposta a conflictes enquistats com els de Síria, Iemen, Afganistan o Sudan, retallar la despesa militar i que, com a setena potència mundial en venda d’armes, se suspenguin les vendes a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Israel. També que l’Estat espanyol se sumi al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears o una moratòria en la recerca i fabricació de robots amb capacitat autònoma per matar.
Sense oblidar les migracions, les polítiques d’asil i l’antiracisme
A Catalunya tots els grups polítics han signat el primer «Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia» amb compromisos concrets per la campanya electoral. Mitjançant la signatura d’aquest acord els partits assumeixen que el discurs polític no és neutre, «pot ser part del problema o pot contribuir a trobar solucions», i la funció pedagògica de la seva activitat.
En relació a aquest acord, SOS Racisme, una de les organitzacions que històricament ha fet seguiment dels discursos polítics durant les campanyes electorals amb els seus «Mistos electorals» va dir que vigilarien «cada mot, frase i discurs pronunciat en campanya electoral per desemmascarar possibles conductes hipòcrites». Faran públic el seu balanç final just després de els eleccions. Mentrestant publicaran un semàfor per visibilitzar què diuen els diferents partits sobre llei estrangeria, vot, sanitat, CIEs, fronteres i control policial i han organitzat un acte sobre discurs d’odi polític. SOS manté a més oberta i activa la seva campanya per demanar el dret a vot de les persones migrades.
Malgrat les persones refugiades hagin desaparegut de l’agenda mediàtica, CEAR ha elaborat propostes per a totes les convocatòries electorals. CEAR demana anivell estatal, i primer de tot, facilitar la tasca de les organitzacions i equips de rescat que salven vides al mar, aprovar un protocol unificat per donar la resposta adequada davant l’increment d’arribades i garantir els drets legals de les persones que arriben així com la millor assistència. Molt important també per aquesta ONG dotar de més mitjans i recursos el sistema de gestió de sol·licituds d’asil i garantir via Real Decret que, en cas de descentralitzar-lo totes les comunitats autònomes mantinguin les mateixes garanties, serveis i cobertures per a les persones sol·licitants d’asil.
La plataforma Stop Mare Mortum, de la qual Lafede.cat forma part, també ha llençat la campanya «Vota polítiques de Vida» i fa una crida a l’electorat a detectar les polítiques de mort i votar polítiques de vida. Des de la plataforma exigeixen que els partits polítics es comprometin a desenvolupar el reglament de la llei d’asil pendent des del 2009, i a aplicar l’article 38 d’aquesta que permetria sol·licitar la protecció internacional en ambaixades i consulats en país d’origen o trànsit; complir amb la sentència del Tribunal Suprem que “condemna” l’Estat acollir 19.400 persones compromeses de Grècia i Itàlia; acabar amb les expulsions en calent i les polítiques d’externalització de fronteres o establir altres vies legals i segures d’accés com visats humanitaris o corredors humanitaris, així com facilitar la reagrupació familiar. De fet, la plataforma ha publicat un diari gratuït on analitza les propostes de tots els partits.
Un Pacte d’Estat per la Infància i més inversió
El desembre de 2018 el Congrés dels Diputats va aprovar una Proposició No de Llei per impulsar un Pacte d’Estat per la Infància per tal de garantir els drets dels nens i les nenes. Quatre organitzacions d’àmbit estatal, Ajuda en Acció, Educo, Save the Children i Unicef reclamen fer efectiu aquest Pacte d’Estat i una major inversió en aquest tema. Totes demanen també el compliment de l’Agenda 2030 i augmentar l’Ajut Oficial al Desenvolupament per fer-ho possible.
Ajuda en Acció se centra en la lluita contra la pobresa infantil i xifra en un 28,1% la infància candidata a la pobresa» i demana garantir l’accés a una educació de qualitat. Educo fa set propostes entre les quals destaca una major inversió en educació perquè «el sistema educatiu no està adequadament preparat per compensar les desigualtats d’origen amb què nens i nenes arriben a l’escola» i per revertir el fràcàs i abandonament escolar. Save the Children planteja 11 mesures concretes com aprovar la Llei de protecció contra la violència i adolescència o establi un concepte únic de família monomarental per a totes les administracions, l’extensió de l’educació infantil de 0-3 anys, més beques i ajudes o un pla contar la segregació escolar i, en l’àmbit internacional, una estratègia integral per a la protecció de la infància migrant i refugiada no acompanyada. Unicef per la seva banda demana més participació dels nens i nenes en la vida pública i tenir-los més presents en l’elaboració de polítiques públiques, suport a les famílies i a la conciliació i la implementació de l’Agenda 2030 i també una major protecció dels nens i nenes migrants i refugiats.
Aprofitar la campanya per mobilitzar la base social
Amnistía Internacional anima als seus activistes i a la ciutadania en general a reflexionar sobre tres temes concrets – la violència contra les dones, la situació de les persones refugiades i la situació de l’habitatge o la sanitat- i a fer la seva pròpia campanya, a explicar les seves propostes i compartir-les presencialment o a les xarxes socials.