(Català) Les polítiques municipals per a la justícia global. Crònica del debat electoral #Municipals2015


Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El passat 28 d’abril Lafede.cat va organitzar el debat polític “Ciutat global i justícia global”. A l’acte hi van assistir les set formacions que tenen representació a l’Ajuntament de Barcelona i/o al Parlament de Catalunya. Van ser-hi Sebastià Mayol (CiU), Francesc Freixa (PSC), Belén Pajares (PP), Laura Pérez (Barcelona en Comú), Jordi Castellana (ERC), Maria Rovira (CUP-Capgirem Barcelona) i Marilén Barceló (Ciutadans). El debat va ser moderat per Roger Palà, periodista de Crític.IMG_1675bis

En la primera part del debat els candidats varen respondre a set preguntes, que coneixien prèviament, fetes a partir del document de posicionament per a les eleccions municipals 2015 de Lafede.cat. El format escollit, a partit de diferents ‘cara a cara’ breus i establerts per sorteig, va permetre conèixer d’una manera molt dinàmica els diferents posicionaments, respecte a un ventall ampli de temes.

Així, la primera pregunta sobre com garantir l’acció exterior de la ciutat de Barcelona, en clau de foment de la solidaritat internacional i la justícia global, va anar dirigida a les dues representants del PP i C’s. Ambdues candidates varen coincidir en la necessitat de donar suport als plans de cooperació de l’Ajuntament, i també en demanar transparència a les polítiques de cooperació perquè la ciutadania sàpiga en què es destinen els diners públics. La Belén Pajares del PP va fer èmfasi en «la cooperació directa de ciutat a ciutat, així com cooperar amb països que respecten els drets humans». De la seva banda, la Marilén Barceló de C’s va insistir en «la necessitat que no hi hagi duplicitats».

Les CUP i el PSC varen haver de posicionar-se sobre l’existència del CIE de Barcelona, denunciat per moltes entitats per vulnerar sistemàticament els drets de les persones detingudes. Ambdues formacions varen manifestar que tot i que l’Ajuntament no hi té competència directa, sí que cal mobilitzar-se en contra. Amb tot, els tons de les seves intervencions varen ser força diferents. Així, la Maria Rovira de les CUP va manifestar que «els CIE són una forma institucionalitzada de racisme, ja que categoritza les persones en funció de la seva procedència», per acabar exigint la «llibertat per a totes les persones». Per la seva banda, Francesc Freixa del PSC, va advocar per «canviar el model de CIE experimentant amb pisos tutelats, que tinguin en compte reagrupaments familiars i la coordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament». Mentre això no passa, va demanar «l’entrada de més actors en la gestió dels CIE, com ara l’Ajuntament per vetllar per la seguretat dels interns». Alhora, el representant socialista va defensar «la necessitat d’una regulació de la migració, reconeixent que no tothom pot entrar».

Als representants de Barcelona en Comú (BeC) i ERC se’ls va demanar sobre els mecanismes necessaris per garantir una major qualitat democràtica en els espais de participació ciutadana. La Laura Pérez de (BeC) va manifestar que «la creació de la seva pròpia organització era una mostra de qualitat democràtica», alhora que «calia impulsar espais d’acció comunitària i cooperativa, així com impulsar la participació directa i també digital». Per la seva part, el Jordi Castellana d’ERC, qui també va defensar la qualitat democràtica de la seva organització, va expressar que «la multiplicitat d’òrgans existents a l’Ajuntament dificulten la participació, pel que cal dur la participació a la base amb consultes ciutadanes de proximitat». El representant va sentenciar que «la participació ha de ser una forma de fer política, no un objectiu».

Respecte a la possibilitat de revisar els actuals protocols d’actuació dels cossos de policia locals per garantir que actuen amb el màxim respecte als drets humans, els representants de CiU i PP varen manifestar el seu acord amb revisar els protocols. Sebastià Mayol de CiU, va expressar que aquest «és un tema complex i fluctuant ja que els canvis són difícils», pel que «s’ha de dotar a la Guàrdia Urbana d’instruments que la facin més eficaç i més eficient». Belén Pajares, de la seva banda, va limitar aquesta revisió al fet que «no suposi traves i excés burocràtic en relació a l’actuació de la policia, tal i com passa actualment en l’aplicació de l’ISO 9001». Com a exemple d’aquestes dificultats burocràtiques, la regidora es preguntà «qui és el client de la Guàrdia Urbana, el detingut o la ciutadania que sí compleix amb la llei?».

C’s i les CUP van haver de posicionar-se sobre la proposta que l’Ajuntament faci un ús progressiu de la banca ètica. Ambdues representants varen mostrar-s’hi a favor però des de posicionaments ben diferenciats. Així, Marilén Barceló de C’s va valorar «la funció social de la banca ètica, tot i que va defensar la necessitat de tenir en consideració altres entitats bancàries que compleixin amb el Pacte Mundial de NNUU». De la seva banda, la Maria Rovira de les CUP va definir «la banca ètica com una transició cap a una entitat de crèdit municipal». Va defensar la necessitat d’establir criteris de consum responsable i economia solidària en la gestió municipal, així com fomentar les cooperatives per forjar una economia social i solidària real «amb principis feministes».IMG_1673

PSC i BeC es posicionaren a favor de l’establiment de clàusules socials en els plecs de contractació pública, tot i que amb certs matisos. Així, el representant del PSC expressà «la necessitat d’establir eines de comprovació d’aquestes clàusules», de la mateixa manera que manifestà que «hi ha àmbits on és difícil avançar en aquesta línia atès que no existeixen elements de certificació». De la seva banda, la Laura Pérez de Bec, era més partidària de «redactar un manual de transparència i segell ecosocial per avançar cap una BCN ecosocial», de manera, que es pogués aplicar a «tota la compra pública de la ciutat».

La darrera ronda fou per ERC i CiU, a qui se’ls va demanar la possibilitat de fer auditories de deute a nivell municipal. Les divergències van ser clares: mentre el representant d’ERC es va mostrar a favor de «conèixer l’origen del deute municipal i d’establir mecanismes per auditar, tot i que el deute de l’ajuntament és baix» i també es mostrà a favor d’«aplicar factures de transparència publicant factures al web municipal», Sebastià Mayol de CiU va dir que «parlar de deute il·legítim a l’Ajuntament de Barcelona és exagerat perquè ja existeixen prou eines de transparència». Jordi Castellana d’ERC va acabar dient que caldria «reconsiderar la restricció del dèficit zero com a principi rector».

El model de cooperació, els conflictes sense resoldre i les migracions a l’agenda del públic

Durant la segona part del debat els representants polítics van poder aprofundir més en les seves respostes a preguntes fetes directament pel públic. Els partits van ser interpel·lats, de manera individual o col·lectiva, sobre el model de cooperació internacional o conflictes com el del Sàhara o Palestina, però també per temes com la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament, el TTIP o les migracions.

En relació al model de cooperació, mentre la Maria Rovira emmarcava «la cooperació no com una finalitat en si mateixa sinó com a transició cap a la transformació social que es desitja», Francesc Freixa afirmava que «si la cooperació no és transformadora serveix de ben poc». De la seva banda, Sebastià Mayol, ferm defensor del Pla director de la Generalitat aprovat recentment, opinà que «aquesta cooperació transformadora no ha de ser un bolet aïllat, sinó que ha de respondre a polítiques públiques del país», i Laura Pérez apostà «per una cooperació de banda ampla, que integri la coherència de polítiques». Preguntats pel pes concret de l’apoderament de les dones dins els diferents programes de cooperació, cap partit va explicitar el percentatge que pensava dedicar a temàtiques relacionades amb el gènere tots ells varen mostrar-se favorables a considerar-ho. De fet, PSC, ERC, BeC i les CUP varen apostar per dur a terme polítiques transversals de gènere, com a una mesura molt més eficient que no pas la de destinar petites part del pressupost a aquesta qüestió.

Des del públic també es va preguntar com era possible que encara es promogués la cultura de la violència permetent la presència de l’exèrcit al saló de l’ensenyament, així com la impunitat del cos de la policia local en la repressió dels ciutadans. Les respostes varen ser molt més dispars: des de l’opinió favorable del PP a la presència de l’exèrcit en aquests espais per tal de normalitzar-lo i «perquè és l’espai que més agrada als nanos», al desconeixement que encara hi fos present, per part de CiU. En relació al paper de la policia, Belén Pajares va defensar que «ha de tenir mitjans per fer la seva feina i que no hem de convertir en “bons” als delinqüents», al que Maria Rovira va respondre que «quan parlem de violència cal considerar la violència estructural que genera el sistema capitalista creant fam, problemes de salut mental, atur…». De la seva banda, Laura Pérez va mostrar-se favorable a «una revisió del codi ètic dels cossos policials, així com el monitoratge de l’actuació dels cossos policials a les comissaries». Per últim, Jordi Castellana va apostar per «per la màxima transparència en la gestió dels cossos policials, ja que això dóna seguretat tant a la ciutadania com al propi cos policial».

Quant a conflictes concrets, la representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, convidat de fila zero, va demanar a totes les formacions pel conflicte sahrauí i en general les respostes van ser molt vagues. El representant d’ERC va ressaltar «el paper que juguen les entitats sobre el terreny i que el paper de l’Ajuntament ha de ser de facilitador del treball que fan, ja que són les entitats les que en saben més», afirmació que va ser gairebé compartida per la resta de ponents. CiU va ser interpel·lat directament vers la situació del poble palestí, i l’opinió que li mereixien campanyes com la de boicot, desinversió i sancions com a mesura de pressió política cap a Israel. El representant de CiU va respondre que «durant aquest mandat hi ha hagut suport a Palestina» i que «s’han mantingut els convenis de Barcelona tant amb Gaza com amb Tel Aviv». Davant aquesta resposta el candidat del PSC li va retreure que «que no hi haguessin gestos de solidaritat amb Gaza durant els darrers bombardejos d’Israel, però en canvi sí que l’alcalde Trias va enviar una carta a l’alcalde de Gaza demanant-li suport al procés sobiranista».

CiU, PP i PSOE se’ls va preguntar per què estaven en contra de fer un referèndum ciutadà sobre el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions EUA-UE) tal i com va proposar IU al Congrés dels Diputats el maig de 2014. Francesc Freixa del PSC va dir que «no és segur que una consulta ciutadana pugui resoldre aquesta qüestió», tot i assegurar que calen més controls de seguiment de les negociacions i que existeix un dèficit clar de transparència per part de la UE. Sebastià Mayol, de CiU, va afirmar que a pesar de la votació «no estaven d’acord amb l’obscurantisme», mentre que Belén Pajares del PP va preguntar-se per què havien de fer referèndums per tot, i va sentenciar que és «un debat complexe». De la seva banda, Laura Pérez de BeC va dir que «el TTIP atemptava contra la sobirania dels estats i que la ciutadania té dret a decidir si vol aquest canvi». Per últim, la Maria Rovira de les CUP afirmà que «s’ha de poder decidir; és més, s’ha de poder aturar, perquè afecta a les nostres vides, pel que cal mobilització al carrer».

El PP i C’s van ser directament interpel·lats sobre l’accés de les persones «sense papers» als serveis públics municipals i la islamofòbia. La candidata de C’s va respondre que «s’ha de donar un cobertura d’urgència als sense papers», alhora que cal «establir una política comú de migració dins la UE, perquè tothom no pot entrar a Europa». I la candidata del PP va respondre que «el PP no va subscriure el pla d’immigració perquè no quedaven reflectits els mateixos drets i obligacions per tothom», alhora que reconeixia que la situació era complicada a nivell europeu, però en concret veia amb certa preocupació que «part de la comunitat islàmica resident a Barcelona fos salafista», pel que demanava als immigrants «integrar-se a la nostra societat». El representant d’ERC va respondre que «el que segur que no ajuda a combatre la islamofòbia es la vinculació de l’independentisme amb l’islamisme» i la candidata de BeC va afirmar que «calia buscar la manera de desmuntar discursos com «primer» els de casa».

Totes les formacions polítiques van ser interrogades, per últim, sobre quin paper hauria de tenir Barcelona, com a seu de la Unió Mediterrània, davant del «genocidi» migratori. Sebastià Mayol es preguntava «quines eines té la ciutat per fer front al tràfic il·legal de persones», mentre que Jordi Castellana es queixava que «hem deixat de ser la capital de la solidaritat, com va ser el projecte districte 11, per ser una Smart City, pel que cal un canvi d’orientació». Laura Pérez demanava que l’ajuntament «assumís la seva responsabilitat» perquè, si bé és cert que la política migratòria no depèn de la ciutat «la policia municipal fa batudes per detenir immigrants». Francesc Freixa, de la seva part, defensà la «necessitat de recuperar el lideratge municipal i fer propostes de canvis de les polítiques públiques, com ara la creació de xarxes de ciutats europees que pressionin les institucions europees per crear un model més generós d’acollida». La Maria Rovira va esgrimir la necessitat de que Barcelona sigui «exemple de ciutat que acull a totes les persones independentment de la procedència, alhora que hauria de ser referent com a ciutat antifeixista». Marilén Barceló defensà que «cal un pla d’acollida a l’immigrant amb atenció individual per garantir la igualtat d’oportunitats» i, per últim, Belén Pajares va afirmar que «calen mesures contra el tràfic il·legal de persones, però que cal tractar-ho a nivell europeu, ja que des de la ciutat podem fer poca cosa».

El debat als mitjans:

La islamofòbia i Palestina animen el debat municipal sobre cooperació i drets humans, a eldiario.es

Transformar Barcelona y el mundo, a El Periódico

Documento de posicionamiento (castellano). Elecciones municipales 24 de mayo de 2015