Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El mes de setembre Lafede.cat ha presentat el document “Per una Justícia global feminista” que neix de l’Eix de Feminismes amb l’objectiu de consensuar un relat col·lectiu al voltant de què vol dir la Justícia global feminista. És un treball que vol ser brúixola i que constitueixi un full de ruta per la incidència social i política de Lafede.cat. En aquesta entrevista, parlem amb Elisa Covelo i Mar Companys, vocals de l’Eix de Feminismes, perquè ens expliquin què és la Justícia global feminista i quins propòsits persegueix aquest document.
Mar Companys i Elisa Covelo, vocals de l’Eix de feminismes i membres d’organitzacions feministes
Entrevistem Elisa Covelo i Mar Companys, vocals de l’Eix de Feminismes i membres d’organitzacions feministes, per aprofundir en el contingut d’aquest document. Elisa Covelo forma part d’Hèlia Dones, entitat que sorgeix del moviment de dones dels barris a Barcelona i que va començar a fer acompanyaments i gestions a dones que sortien de situacions de violència. Treballen a Palestina perquè a través de brigades i treball internacionalista van conèixer el moviment de dones palestines. Mar Companys és presidenta de Cooperacció, organització que només treballa amb organitzacions de dones. En ambdós casos han portat a Catalunya experiències i aprenentatges del sud global: Cooperacció va portar les escoles d’economia feminista de Colòmbia, i Hèlia els espais de salut feminista a la facultat de medicina, després que les companyes palestines demanessin pel pla de gènere de la facultat i s’adonessin que no hi havia.
En quin context neix aquest document de Justícia global feminista? A què dona resposta?
Mar: D’una banda, Lafede.cat ha treballat el feminisme des de l’interior, parlant de l’ètica de la cura, de què significa sumar-nos al moviment feminista al nostre país i, per una altra banda, en un context en què el feminisme ha omplert els carrers i és ara un moviment de masses. Tenim a més una Conselleria de Feminismes i igualtat, un Ministeri d’Igualtat, i són pocs els països que no tenen una institució que vetlla per la igualtat de gènere o per avançar cap a l’equitat. D’altra banda, però hi ha uns moviments reaccionaris que davant aquests avenços estan impulsant retrocessos a tots els nivells: en drets sexuals i reproductius, drets econòmics, etc. És en aquest context en què hem de moure una altra fitxa perquè l’aconseguit no és per sempre, no està garantit i necessitem altres noms, altres paraules que ens ajudin a definir quin món volem i trobar les eines per aconseguir-ho.
Elisa: D’altra banda, les institucions, empeses pel moviment feminista global, responen absorbint alguns d’aquests discursos, però sovint sense aterrar molt què signifiquen. El feminisme és ara pertinent políticament, és mainstream i és necessari per tenir un discurs acceptable socialment. És doncs un moment clau per dotar de continguts aquestes polítiques públiques, perquè no quedin en paraules. Aquest document és un exercici de baixar la cooperació feminista, la Justícia global feminista. Els moviments feministes tenen aquest doble objectiu, per una banda, resistir i fer de mur de contenció a l’avanç de la ultradreta globalment, però per l’altra banda anar aterrant tot allò que sí que s’ha aconseguit, és a dir, ancorar-ho, i que no sigui només un titular.
“Els últims 30 anys des de la cooperació hem vist que allà on treballem les dones impulsen el canvi social, llavors si volem impulsar més igualtat, més equitat, més justícia social, hem de donar suport als moviments de dones.”
Com expliquem de manera senzilla la Justícia global feminista? Com li expliquem a la mare?
Elisa: Jo li explicaria que arreu del món, i això ho saben les àvies i les mares, les dones s’organitzen per enfrontar la situació en què viuen, més o menys dificultosa. Al sud global hi ha dones organitzades i amb una agenda claríssima, amb uns objectius claríssims, i el que hem de fer és escoltar i veure com, des del nostre privilegi eurocèntric, podem aportar alguna cosa per portar a terme allò que han decidit. És fraternitat. Les dones estan cuidant la vida a tots els territoris. No només estan trencant les barreres o defensant el territori, amb la lluita política organitzada, sinó que, a més a més, estan sostenint les criances, és a dir, tenen un paper fonamental. El que pensem nosaltres que han de fer aquelles dones és bastant indiferent. El que és interessant és com podem articular-nos. Si nosaltres sabem com fer-ho, elles també, doncs fem-ho juntes i entenguem-ho com a alguna cosa global.
Mar: Els últims 30 anys des de la cooperació hem vist que allà on treballem les dones impulsen el canvi social, llavors si volem impulsar més igualtat, més equitat, més justícia social, hem de donar suport als moviments de dones. I com en aquest tros de món és on rau la major part del poder econòmic, polític que regeix com funciona el món, podem tocar les tecles que permetin que aquests moviments de dones puguin tenir més força als seus territoris. Llavors, alçant la veu aquí, podem ajudar a fer que no estiguin criminalitzades, que puguin treballar i impulsar els canvis que volen.
Mar Companys Alet i Elisa Covelo en un moemtnt de l’entrevista. | LAFEDE.CAT
Quina és la diferència amb el que havíem fet fins ara?
Elisa: La gran diferència és que durant molts anys hem estat nosaltres que hem valorat quines necessitats tenia la població usuària, des de la nostra mirada i des de la nostra anàlisi.
Mar: El segon canvi és que hem deixat d’imposar per començar a escoltar i aprendre dels moviments feministes del sud. Hem après què pot ser el desenvolupament; hem descobert altres tipus de drets; també la importància de cuidar la nostra naturalesa, de cuidar la terra. Han estat elles a ensenyar-nos que el més feminista pot ser cuidar una persona i que a això se li ha de donar el valor que té.
Elisa: Estem parlant de moviments, territoris i regions on la vida comunitària està en el seu ADN. Per exemple, podem aprendre de la seva experiència en l’atenció a violències de gènere. Aquí estem molt centrades en l’atenció psicològica i individual, en l’assessorament jurídic del cas. I està bé. Però deixem de banda un aspecte que és absolutament essencial en molts territoris, com a Palestina, que és la reparació col·lectiva, la part simbòlica, la part de suport mutu. Una Justícia global feminista ha de poder reconèixer que van per davant en aquest tema, que poden ajudar les nostres professionals a desenvolupar aquesta part col·lectiva que aquí ens està mancant perquè fa temps que se’ns ha perdut. La concepció que nosaltres tenim molt a aprendre i molt a canviar, no l’hem tinguda sempre.
“Políticament, el feminisme ens ha obert un espai, per això ha de ser un feminisme decolonial, amb una mirada de revisió constant.”
Vosaltres creieu que el feminisme s’ha convertit en un motor de transformació del sector?
Mar: Sí, és el gran motor que ha transformat el sector els últims deu anys. Però ho ha fet, primer, mirant-se cap a dins. Abans de transformar cap a fora és important aquesta revisió interna. Revisar aquesta construcció de què ens han dit que és el món, qui ets tu, que tu com a persona blanca amb molts privilegis tens una manera d’utilitzar-los, etc.
Elisa: El feminisme, pel context polític, pel moment institucional, ens permet una escletxa: ara que ens escolten, ara que diuen que hem de ser feministes, tenim l’oportunitat d’entrar i fer espai, però amb aquesta mirada des de les diferents opressions. Políticament, el feminisme ens ha obert un espai, per això ha de ser un feminisme decolonial, amb una mirada de revisió constant. Ens queda molt camí pel davant, però aquest feminisme serà motor clau de transformació i ens ajudarà a sortir del feminisme “light”, si el dotem de contingut polític transformador de debò.
El document aterra en 13 temes, per què en aquests 13 temes?
Mar: Volem una agenda factible, perquè si no ens quedarem en els conceptes abstractes. Ho hem aterrat en els àmbits de treball de les organitzacions federades, i de la solidaritat internacionalista del país. Així les organitzacions poden apropiar-se’n, aplicar-ho en el seu dia a dia, en els seus projectes, en la seva relació amb les seves coparts a terreny, en la seva manera de fer incidència política o en els espais multilaterals. Per això parlem de violències masclistes, de drets sexuals i reproductius, però també de justícia econòmica i d’economia feminista, o de migració i refugi. Perquè al final Justícia global feminista també és treballar per un refugi feminista i un dret a l’asil feminista, també és per una construcció de pau feminista, perquè qualsevol organització per la pau, pels drets humans i la cooperació pugui dir, això sí que ho puc aterrar.
“Treballem per multiplicar les aliances transnacionals, i la sororitat internacionalista.”
És una guia d’incidència política, perquè Lafede.cat, en primer lloc, i les pròpies organitzacions federades tinguin línies d’incidència feminista. Quines són les prioritats?
Mar: Volem que el sector i les administracions treballin per a una Justícia global feminista i que socialment cada cop se’n parli més. I després, òbviament, que es concreti a través dels instruments propis de la política pública. Tenim els plans directors de la Generalitat, però també dels ajuntaments importants. Aquests plans directors diuen on posem els recursos que destinem a cooperació. És clau que tinguin aquests principis de Justícia global feminista, perquè si no estarem fent les cooperacions que diem que volem deixar enrere. Però volem que entri a les agendes de cooperació de més enllà. Estem en espais multilaterals, no només en l’àmbit europeu, sinó global, i volem que hi hagi una mirada crítica al desenvolupament sostenible, en aquest sentit. Cada cop més es treballa amb organitzacions de dones, feministes, liderades per elles. Ens agradaria que fossin més. És una de les reivindicacions. El finançament que es dedica a les organitzacions de dones és molt menor del que hauria de ser. Són les més subfinançades, sobretot les organitzacions locals, les de base, les que ens interessen perquè estan darrere de totes aquestes lluites i d’aquests canvis socials. Realment l’impacte que tenen és enorme. Volem que treballar amb organitzacions de dones sigui viable, sigui factible, i sobretot no destrueixi el moviment social que tenen, no repercuteixi negativament, sinó que les impulsi i que nosaltres puguem ser unes aliades. Treballem per multiplicar les aliances transnacionals, i la sororitat internacionalista.
Elisa: Com diu la Mar, la prioritat és la sororitat internacionalista. Hem de picar portes a diferents llocs, però el gran canvi social que volem és fer-ho juntes, perquè juntes som més fortes, i hem d’anar cap aquí, cap a una mirada d’articulació. Quan fem trobades amb dones de diferents territoris, de característiques molt diferents, sempre acabes tenint aquesta sensació, estem fent el mateix de diferents maneres a diferents llocs, i Justícia global feminista és això, visibilitzar-ho, amb finançament, amb tota una sèrie de polítiques públiques. Tenim una agenda comuna i no volem anar “a ajudar les dones”, sinó enfortir aquest entramat de fortaleses, de moviments de dones als territoris, per defensar-nos juntes davant del context d’amenaça i antidrets en què estem.
Mar: Justícia global feminista és demanar que l’Estat espanyol ha de tenir una política migratòria feminista, o una política econòmica diferent. No només és veure què està passant al sud global, a les nostres excolònies i quina cooperació fem, això seria una mirada molt miop, sinó de demanar aquesta mirada a totes les polítiques públiques.
Elisa: El punt número u, ara i aquí, seria derogar la llei d’estrangeria, perquè és absolutament ridícul parlar que podem aspirar a la Justícia global feminista amb aquesta llei vigent. Va en les dues direccions: no és només la cooperació entesa com anar a un territori i desenvolupar una acció, sinó que és una revisió constant i global, i cal que comencem per aquí.
En l’àmbit pressupostari la demanda concreta és que es bloquegi un 20% dels recursos de cooperació per finançar aquestes activitats.
Elisa: Li pots dir feminista a qualsevol llei o a qualsevol política pública, però si no està dotada de pressupost per desplegar-la, la política pública no existeix, és un discurs polític. Hem avançat en discurs, però a nivell pràctic i de condicions materials no hem avançat tant. La llei de garantia integral de la llibertat sexual, que tothom coneix com la llei del “solo sí és sí”, és potentíssima, de tota Europa ens ho diuen, i més enllà del tema de les penes, inclou serveis psicològics, jurídics, etc., qüestions molt rellevants que requereixen pressupost. Nosaltres demanem una dotació de pressupost, perquè si no, la cooperació feminista no és més que una declaració. O posem diners en paraules com feminisme, igualtat, inclusió o interseccionalitat, o no signifiquen res. I han de ser per als moviments de dones. Demanem un 20% per cooperació, igual que demanem que es doti de prou finançament la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, perquè si no, no es poden desplegar les polítiques públiques que ens fan falta per fer les transformacions feministes que volem fer.
Més informació
- Document “Per una Justícia global feminista“