Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Lafede.cat, elaborat per l’eix de migracions i antiracisme, publica un comunicat per denunciar l’acord entre Junts i PSOE per a la transferència de polítiques migratòries. Des de la societat civil catalana i les entitats expertes en matèria migratòria veiem en preocupació un acord que enlloc de ser l’oportunitat de posar els drets humans al centre, torna a posar el focus en la securització de les fronteres i la criminalització de la migració.
Marcha por la dignidad (2015). Foto: Laura Ortiz
El passat 4 de març, PSOE i Junts registraven conjuntament una proposta de llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració a la Generalitat de Catalunya. Tal com han pactat totes dues formacions, si la proposta finalitza el tràmit parlamentari i entra en vigor, el govern català, dins dels límits legals i normatives reglamentàries estatals, tindrà potestat per:
- Desplegar el cos de Mossos d’Esquadra en fronteres com ports i aeroports, en coordinació amb la Guàrdia Civil i Policia Nacional;
- Executar la competència sancionadora en devolucions i propostes de resolució d’expulsions de persones residents a Catalunya;
- Gestionar íntegrament, i de conformitat amb la normativa estatal vigent, els centres d’internament d’estrangers (CIE);
- Determinar els perfils i contingents de treballadors/ores contractades en origen;
- Assumir, a través de Mossos d’Esquadra, la “prevenció, persecució, protecció i assistència” a víctimes de tràfic d’éssers humans;
- Fer de finestreta única al territori català, expedint autoritzacions d’estada de llarga durada, de residència temporal i el document d’identitat per als estrangers (NIE), així com vetllar pel compliment de les polítiques lingüístiques.
El llistat que contempla l’acord és clarament una declaració d’intencions: les competències que s’han negociat i pactat tenen a veure gairebé únicament amb el règim sancionador: controlar, criminalitzar i expulsar. I, per fer-ho, es preveu l’increment de més de 1.800 efectius policials.
Davant d’aquesta proposta, les organitzacions per a la Justícia Global de Catalunya veiem amb preocupació el contingut d’un acord que aborda la qüestió migratòria des d’una perspectiva securitària i que criminalitza la migració, adoptant els marcs de l’ultradreta en matèria de política migratòria, i que en cap cas planteja desplegar una proposta de model d’acollida català que posi al centre el respecte als drets humans com a pilar fonamental. Les organitzacions i col·lectius que defensem els drets de les persones migrants i refugiades reivindiquem que, si es fa efectiu el traspàs de competències, aquest hauria de ser una oportunitat per revertir una gestió nefasta de les migracions, i perquè els drets humans siguin el fonament de les noves polítiques d’acollida catalanes. A més, denunciem que ara mateix la Generalitat ja té algunes competències en acollida i que, per tant, ja podria estar treballant en algunes demandes concretes de la societat civil.
A Catalunya hi ha un moviment ampli en defensa dels drets de les persones migrants i refugiades, amb un compromís ferm en l’acollida i la protecció de les persones que fugen de conflictes i situacions de vulnerabilitat. Així es va demostrar amb la manifestació Volem Acollir, única a europa i que va reunir milers de persones per exigir polítiques migratòries respectuoses amb els drets humans. La riquesa i diversitat d’aquest moviment es reflecteix en la diversitat de plataformes i col·lectius existents com Stop Mare Mortum, la Coordinadora Obrim Fronteres, Tanquem els CIES, el Sindicat de Manters i Regularització Ja!, que lluiten per vies legals i segures, el dret al padró sense domicili fix, el tancament dels CIEs, canvis legislatius que garanteixin igualtat de drets i oportunitats o combaten el racisme estructural, així com nombroses entitats de Lafede.cat que treballen en origen, trànsit i acollida.
Per tot això, reclamem al govern català que actuï en tots els àmbits en què ja té competències i que mostri la seva voluntat política per adoptar polítiques migratòries i d’acollida basades en el respecte als drets humans.
- Cercar mesures per tancar el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona i adoptar vies alternatives, tal i com va aprovar el Parlament de Catalunya el 2 de juliol del 2015.
- Promoure que els municipis garanteixin i facilitin l’empadronament sense domicili fix, com una condició fonamental per facilitar l’exercici dels drets de les persones que emigren a Catalunya, en especial, l’accés als serveis de salut bàsics, escolarització i serveis d’atenció social.
- Garantir els drets dels infants que migren sols, agilitzant els tràmits de tutela i assegurant la sol·licitud del corresponent permís de residència i treball en l’última etapa de tutela. Així com els drets del jovent extutelat, per a que surti del sistema de protecció amb permís de residència i treball, amb una alternativa residencial segura i amb acompanyament a l’emancipació.
- Incrementar l’accés a la formació de les persones migrants per promoure la seva autonomia personal i empoderament i, molt especialment, en matèria de drets laborals, a fi de garantir l’accés dels treballadors/es estrangers sense autorització administrativa al coneixement dels seus drets i la manera com exercir-los, així com en matèria lingüística amb una política per estendre la formació del català que simplifiqui el procés d’inscripció i oferti més places públiques.
- Garantir la continuïtat dels processos de transformació antiracista oberts a l’administració pública. Aquesta tasca no pot quedar en l’oblit, cal assegurar-se que l’administració sigui un reflex real d’una societat diversa i no discriminatòria.
- Dotar de recursos a la societat civil organitzada perquè pugui dur a terme processos de transformació interna en clau antiracista. Sense aquest suport, serà impossible garantir que la lluita contra el racisme i la discriminació sigui efectiva en tots els àmbits de la societat.
- Fer efectiva l’aprovació del règim sancionador de la Llei 19/2020, pendent des de fa més de dos anys, així com la promulgació de la Llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions. Aquestes lleis són crucials per poder combatre l’odi i la discriminació des de la base, establint un marc legal clar que respongui als problemes de racisme que pateixen moltes persones.
- Incidir en el pla espanyol d’implementació del Pacte Europeu de Migracions i Asil per garantir que la materialització d’aquestes polítiques no agreuja ni vulnera els drets fonamentals de les persones que migren.