Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Des de juny de 2013, la FCONG representa a les ONG de l’antiga Federació d’ONG per la Pau amb una llarga trajectòria de treball en cultura de pau. Davant l’anunci que fa la Sectorial de Defensa de l’Assemblea Nacional Catalana-ANC, a les xarxes socials, de la publicació d’una sèrie de documents “sobre el dimensionament de les futures Forces de Defensa de Catalunya”, la FCONG vol manifestar la seva posició radicalment contrària a aquesta visió de les polítiques de seguretat i defensa, que considera anacrònica.
Amb independència de la decisió democràtica que s’atorgui el poble de Catalunya sobre el seu futur polític, la FCONG considera que el debat sobre la seguretat i defensa del país no passa pels exèrcits ni la visió militar. El debat passa per garantir polítiques locals i globals sota una perspectiva més àmplia i integral de la seguretat humana, per fer front de manera efectiva a les amenaces i riscos reals que perceben els catalans i les catalanes.
Les entitats catalanes que treballen per la pau, els drets humans i la solidaritat internacional volem fer constar:
1. Que rebutgem considerar qualsevol estructura militar com a garantia de seguretat i defensa dels pobles.
2. Que el debat sobre qualsevol futura política de seguretat i defensa catalana ha d’incloure totes les veus, no només les militaristes.
3. Que el debat sobre la seguretat d’un país inclou necessàriament la coherència amb altres polítiques socials, econòmiques, culturals i de respecte dels drets humans.
4. Que no volem crear estructures militars al servei dels negociants de les armes que hipotequin el futur i la seguretat catalanes.
La FCONG demana a la direcció executiva de l’ANC que desautoritzi d’una manera clara aquests posicionaments de la Sectorial de Defensa i que, en la seva línia de mobilització no violenta, tingui en compte els debats i documents de consens d’altres espais de la societat catalana com l’Acord Nacional d’Acció Exterior. A l’Acord s’assenyala que les principals amenaces reals a la seguretat dels catalans i les catalanes són la injustícia social, la pobresa i les desigualtats globals, i que són aquestes les qüestions que s’han d’abordar en els seves vessants local i internacional.