(Català) Balanç de la presidència, un any després 1

Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

El proper 15 de juny Lafede.cat celebra la seva assemblea anual. El president Luca Gervasoni fa balanç de la seva presidència tot just un any després que accedís al càrrec. Amb aquesta entrevista comencem una sèrie de converses amb els membres de la Junta que explicaran els diferents eixos de treball de la federació.

Aquest mes de juny, quan es celebri l’assemblea, farà un any que ets president, quin és el balanç que en feu a la Junta?

Un any ja! A nivell intern crec que aquest any ha estat clau per avançar com a federació feminista, democràtica, horitzontal i transparent que és el que a la junta creiem que ens cal per avançar cap a la justícia global. L’últim any més de dotze entitats han demanat federar-se, la renovació és constant i entren amb nous perfils i moltes ganes. Crec que avui Lafede.cat és un referent organitzatiu en diversos àmbits: en el dels feminismes, les migracions o l’educació per la justícia global. Tot i les febleses i les amenaces, estem construint en la línia d’intentar ser a nivell intern, el canvi extern que volem impulsar i pel que fa al feminisme i l’ètica de la cura, o l’obertura a col·lectius de migrants estem obrint camins que ens canviaran i milloraran com a sector.

El treball participatiu realitzat per la Junta per adoptar un Protocol contra les violències sexuals i avançar en seguir “sembrant cures” ha estat molt important. Les entitats necessitem ser molt més conscients dels riscos i perills en aquesta matèria. Els últims anys hem viscut dolorosos recordatoris. El protocol es pot convertir en un referent pel sector social i obrir vies de prevenció i actuació front les violències. En el tema ambiental també avancem tot i que més a poc a poc de moment.

També hi ha hagut avenços, encara que potser no tan visibles, en matèria de democràcia interna i horitzontalitat. Hem signat un conveni amb la plataforma Decidim per impulsar que les decisions claus transcendeixin la junta i totes les entitats es puguin posicionar a través d’un mecanisme deliberatiu digital. La horitzontalitat avança també a través dels eixos. Volem seguir canviant les antigues dinàmiques de treball i el “juntisme” i avançar en la corresponsabilització de totes les federades. Ens hem dotat de 10 eixos d’acció i àmbits de treball que responen millor a la nostra agenda real de treball.

“Hem mantingut una línia de posar els drets civils, la democràcia i la convivència en el centre de la nostra acció”.

I a nivell extern?

En l’àmbit dels drets i les llibertats, vivim un moment de creixent polarització on cada cop és més complicat generar acords entre partits i dins la societat civil. Hem mantingut una línia de posar els drets civils, la democràcia i la convivència en el centre de la nostra acció. Treballem per generar grans acords de país i ens hem reunit amb molts actors socials i polítics que veuen i valoren el nostre esforç en aquest sentit. Aviat sabrem el resultat de la sentència del Tribunal Suprem, i caldrà la màxima unitat.

I en l’àmbit de la nostra agenda tradicional d’incidència, hem centrat moltes energies en la negociació del nou Pla Director 2019-2022, i tot i que encara no hem aconseguit que es posi en marxa el Centre públic de seguiment de les empreses catalanes, s’ha continuat fent feina perquè sigui possible en quant acabi el cicle electoral.

xx

El passat mes de març el Consell de Cooperació va aprovar l’esborrany del Pla Director de Cooperació 2019-2022 i Lafede.cat amb d’altres representants de la societat civil va aprovar la majoria del seu contingut, però va fer un vot particular en contra a dos dels catorze capítols. Finalment el passat 20 de maig vau acompanyar el conseller Bosch a la presentació del nou Pla director. Què ha passat entre mig?

Ha estat una negociació complicada. Ens ha costat molt que el Govern acceptés dues idees. La primera, el paper central que han de tenir les ONG en la construcció de la justícia global, i que no som, ni volem ser només organitzacions dedicades a recaptar subvencions per implementar projectes, sinó que aspirem a impulsar i formar part d’un moviment global que generi un canvi de paradigma i que per aconseguir-ho eduquem, fem incidència, proposem canviar actituds i comportaments, creiem profundament en el feminisme i els drets humans, i construïm discursos i pràctiques coherents amb tot això.

La segona, l’enorme pèrdua que van suposar les retallades del 2011 per al sector. S’han perdut llocs de feina, moltes entitats han quedat en stand by durant anys i sobretot hem fallat a organitzacions sòcies de tot el món, a comunitats i pobles amb què treballàvem fa anys. Vam viure moments on la pròpia política de cooperació va estar en dubte i hi havia una voluntat de fer-nos desaparèixer. Volíem que el nou Pla director reconegués aquesta ferida i es comprometés a reparar-la. Per sort hem comptat amb la complicitat de molts altres agents que estan en la mateixa línia i hem pogut bastir una estratègia unitària de sector amb el suport del la Coordinadora de Girona, el Consell Nacional de la Joventut o els sindicats CCOO i UGT.

No hem aconseguit el que el sector i la causa mereixen. Hem hagut de fer un exercici de confiança i realisme important, però creiem que l’acord posa les bases per una important recuperació del sector. Quant a continguts hem aconseguit mantenir l’enfocament basat en drets humans i hi ha un compromís no només de la Conselleria d’Exteriors sinó de la d’Economia, amb una carta signada pel Conseller comprometent-se amb el 0’7 el 2030 que són 261 milions d’euros. El Pla Director inclou ara un compromís de 60 milions d’euros per a AOD a Catalunya entre el 2019 i el 2022 i que el 50% dels fons seran gestionats per les ONG, un aspecte fonamental que el Govern no acceptava en el primer esborrany. A partir de l’any vinent l’increment anual hauria de ser de 10 milions d’euros a cada convocatòria.

“Hem de renovar i actualitzar el nostre discurs perquè la ciutadania entengui de què parlem quan parlem de justícia global, i per què calen recursos per invertir-hi”.

El conseller Bosch es compromet a arribar al 0’7 el 2030. Aquest any fa 25 anys de les acampades. Continua tenint sentit aquesta batalla?

Aquestes acampades són els nostres orígens, les hem de recordar. La Federació d’ONG per al Desenvolupament, de no haver-nos fusionat i creat Lafede.cat, aquest any en faria 30 anys. Aquesta federació pionera en incidència ja havia aconseguit que tots els partits els signessin un document als anys 90 on deien que arribaríem al 0’7 l’any 2000, i després la Llei de cooperació del 2001 ens el va prometre per al 2010, i ara estem al 0,13 i d’aquest percentatge només la meitat la gestiona l’ACCD i està realment supeditada al Pla director. Òbviament sobren les valoracions sobre la paraula i els compromisos dels partits que han passat pel Govern, però igualment continua tenint sentit demanar el 0,7. És l’únic pressupost amb què comptarem per impulsar i construir la justícia global de manera directa o indirecta, a través de propostes i programes o per exigir la coherència de polítiques de tota l’acció governamental.

Hem de ser conscients però que no hi arribarem si només és una demanda de les nostres organitzacions. Hem de renovar i actualitzar el nostre discurs perquè la ciutadania entengui de què parlem quan parlem de justícia global, i per què calen recursos per invertir-hi.

Celebrarem els 30 anys de xarxa d’entitats de cooperació internacional a Catalunya?

Des del món de la noviolència i el canvi social, una de les máximes més importants que tenim és que les fites s’han de celebrar. No podem permetre que la nostra vida esdevingui un seguit de tasques i obligacions, de tant en tant hem d’aturar-nos i celebrar-nos. Estem preparant una campanya amb diferents propostes per l’últim trimestre de l’any, i esperem comptar també amb les idees i aportacions de les entitats. En parlarem a l’assemblea. En la línia del que deia abans, volem aprofitar-ho per conscienciar sobre la importància de fer polítiques de justícia global.

Aquest també ha estat el primer any d’implementació del Pla director de l’Ajuntament que sí dedica el 0,7. Recentment en unes declaracions a Crític valoraves molt positivament el tema pressupostari però també la capacitat de diàleg amb el sector i algunes de les seves iniciatives. Què cal demanar als nous responsables polítics de l’Ajuntament?

El Pla Director aprovat per l’Ajuntament de Barcelona és un referent. Moltes de les nostres demandes han estat recollides i va comptar amb un suport transversal dels partits polítics i de la totalitat dels actors de la societat civil. L’Ajuntament ha complert amb el compromís del 0,7 i és un actor rellevant: el 21% del total de la inversió en cooperació la fa Barcelona. El més important però és el canvi de paradigma que suposa. Entenen aquesta política com una eina al servei de la justícia global que els permet no només actuar a l’exterior, sinó revisar la coherència interna de les seves polítiques. Han fet molt bona feina en tots aquells temes relacionats amb la interacció entre empresa, compra pública i drets humans. El que li demanarem als nous responsables polítics és que mantingui i ampliïn aquestes línies de treball i compleixin amb el Pla Director i el seu esperit.

De què parlarem a la propera Assemblea?

Aquesta assemblea serà important. Parlarem més en profunditat d’alguns dels temes de què hem parlat en aquesta entrevista inclosa la conjuntura política, i a nivell intern continuarem avançant en la nostra transformació: presentarem el Protocol d’abordatge de les violències sexuals i la campanya dels 30 anys, renovarem la Junta, i es presentaran sis noves organitzacions que volen federar-se.

Ja fa algun temps que la Junta mirem d’innovar a cada trobada i reduir el temps que dediquem als temes burocràtics obligatoris, i aprofitar-ho per ampliar informació sobre com avancem, i debatre i recollir les opinions de les entitats. En aquesta hem incorporat la plataforma Decidim i part de la documentació ja no s’explicarà sinó que directament es debatrà i votarà. A veure com va! Volem una federació més oberta, horitzontal i dinàmica, que generi moviment al nostre voltant, i per aconseguir-ho les entitats hem de veure-li el potencial a l’acció coordinada i implicar-nos-hi.