Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Visites del Sud. Amb aquesta entrevista iniciem serie d’entrevistes a activistas i professionals de països del sud global que visiten Catalunya de la mà d’entitats federades. Josep Ramon Giménez, de la Lliga dels drets dels pobles conversa amb Cathy Furaha, presidenta de l’associació congolesa Femmes Juristes pour la Défense de la Femme et de l’Enfant (FJDF).
Cathy Furaha, presidenta de l’associació congolesa Femmes Juristes pour la Défense de la Femme et de l’Enfant (FJDF) de visita a Lafede.cat.
Quins serien els problemes més grans de la societat congolesa i, més concretament, de Kivu Nord?
– Doncs (petita pausa) l’herència cultural, la impunitat, la inseguretat… i la discriminació.
– I per solucionar-ho, què és el que cal?
– La justícia (resposta ràpida).
– La paraula justícia té un significat molt ampli. La justícia té a veure amb allò social, és distributiva, és el respecte, dóna l’autonomia, el valor, la dignitat. Així doncs, la justícia té a veure amb tots els problemes. La justícia elimina l’explotació, la discriminació, dóna accés al benestar. Per mi la justícia conté tot el que ens faria felices i que nosaltres esperem.
– Potser el que aquí en diem justícia global.
– Voilà!
La Cathy Furaha és la presidenta de l’associació congolesa Femmes Juristes pour la Défense de la Femme et de l’Enfant (FJDF). La seva associació, fundada el novembre de 1993 per un grup d’advocades joves que s’acabaven de llicenciar a Goma, la capital de la província de Kivu Nord, a l’est de la República Democràtica del Congo, es va proposar treballar pel respecte i la dignitat de les dones i els infants, el segment de la població congolesa més vulnerable. I ho segueixen fent perquè la situació de la dona a aquest racó del Congo lluny de millorar, ha empitjorat. El conflicte entre grups armats, la pobresa i el desgovern segueixen formant part de la vida quotidiana a la regió dels Grans Llacs.
Aquest mes de desembre la República Democràtica del Congo tornarà a sortir a les notícies. El 10 desembre entregaran el Premi Nobel de la Pau al doctor Mukwege i el 23 hi haurà eleccions. L’ONG de la Cathy treballa a Kivu Nord. “No som tant mediàtics com Kivu Sud, amb el doctor Mukwege o la Caddy Adzuba, però fem la mateixa feina, hi han els mateixos perills, i sentim les mateixes amenaces”, assenyala amb fermesa.
“Tingueu en compte que el Congo no fabrica armes, llavors d’on venen? Doncs d’aquells que els interessa perpetuar la situació actual d’espoli il·legal dels recursos minerals. Poden ser grans companyies i els estats veïns”
Aquesta regió es va veure afectada el 1994 pel virus del genocidi ruandès i ha patit les dues guerres del Congo (quatre milions de morts pel cap baix a la segona, l’anomenada Gran Guerra d’Àfrica). Les dues províncies congoleses de Kivu Nord i Kivu Sud segueixen essent el teatre d’operacions de diferents grups de milicians ruandesos, ugandesos i burundesos i dels grups armats locals, Mai-Mai, que sembren el terror entre la població, sovint amb la participació d’alguns sectors de l’exèrcit regular. Tots ells s’alimenten de la gran riquesa mineral de la regió. “Tingueu en compte que el Congo no fabrica armes, llavors d’on venen? Doncs d’aquells que els interessa perpetuar la situació actual d’espoli il·legal dels recursos minerals. Poden ser grans companyies i els estats veïns”, puntualitza la Cathy. Qui ho pateix és una societat civil que malviu sota els fusells i els matxets dels armats, per culpa de la feblesa i la corrupció de l’estat congolès, i a l’interès dels estats veïns per perpetuar un conflicte del qual treuen profit amb la comercialització dels minerals congolesos.
Cathy Furaha, presidenta de l’associació congolesa Femmes Juristes pour la Défense de la Femme et de l’Enfant (FJDF) de visita a Lafede.cat. Foto: Lafede.cat
“M’he adonat que a Espanya hi ha poc coneixement del que passa a la RD del Congo. A Bèlgica sí, perquè és l’antiga metròpoli i hi viuen moltes congoleses en la diàspora, però aquí costa molt. Crec que és important sensibilitzar la gent en l’àmbit internacional, perquè la conscienciació i pressió internacional és molt important per superar les injustícies al meu país”. Ho diu com a crida davant la forta repressió i les detencions contra opositors i manifestants del govern de Kabila, que pretenia perpetuar-se en el poder de manera inconstitucional. Un procés de contestació ciutadana que comença a finals de 2016 i arriba fins avui en dia. Finalment hi haurà eleccions a la presidència de la República el 23 de desembre, però entre la població hi ha molts dubtes que siguin netes. Des de la pròpia societat civil s’ha activat una plataforma digital per monitoritzar el procés electoral, electionsRDCongo.com.
La Cathy Furaha és una dona potent, en el seu físic i en el seu discurs. Comença pausadament a explicar els greus problemes de la regió però els viu tant intensament, creu tant en la tasca d’”estabilització” de les dones i els infants – que és com li diuen a la seva recuperació i reinserció a la societat després de patir violència – , i la indigna tant el menysteniment de que són objecte que, mica en mica, el seu discurs puja de to, i no para de gesticular. “Estic molt contenta pel premi Nobel de la Pau al doctor Mukwege, perquè és un premi a totes nosaltres també, a totes les dones que lluitem per les dones al nostre país. És més, és un premi internacional per a totes les persones que treballen per la dignitat de les dones. I estic molt contenta que l’hagi compartit amb la dona iazidita, Nadia Murat, que ha estat víctima de violacions. El seu premi també és un premi internacional per a totes les dones que pateixen la violència i el menyspreu pel fet de ser dones”.
Cathy Furaha, presidenta de l’associació congolesa Femmes Juristes pour la Défense de la Femme et de l’Enfant (FJDF) de visita a Lafede.cat. Foto: Lafede.cat
El dia a dia de la Cathy Furaha és a l’àrea de Butembo-Béni-Lubero, al nord de Kivu Nord. Es deixa la pell amb les seves companyes de FJDF per atendre a les dones víctimes de la violència. Coordina la tripartite, com li agrada dir, la contrapart a què acompanya la Lliga dels Drets dels Pobles, i que és en realitat una aliança de tres entitats: FJDF, en el suport jurídic, l’Associació de Défense des Droits de la Femme (ADDF), en el suport psicològic, i Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégral (FEPSI), en el suport mèdic i hospitalari. Totes tres treballen per rehabilitar les dones i infants víctimes de violacions i d’altres violències que identifiquen a través de quatre Maisons d’Écoute o centres d’atenció personalitzada. A més, duen a terme diversos programes de sensibilització sobre la igualtat de gènere a escoles de secundària, a centres comunitaris o a través de programes de ràdio.
“Necessitem el suport internacional per començar a revertir la situació al meu país”
Durant la seva estada entre nosaltres ens ha posat al dia sobre la crisi política de la RDC i l’agreujament del conflicte, hem fet un bon treball d’avaluació i reorientació del nostre projecte de cooperació, i ha explicat la vulnerabilitat de la dona i els infants a un grup d’africanistes a la seu de Lafede.cat. Repeteix una i altra vegada “Necessitem el suport internacional per començar a revertir la situació al meu país”.