Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Marina de la Maza Escobedo és la coordinadora de projectes de Circula Cultura, una cooperativa que impulsa estratègies per la promoció de la participació i drets culturals. La cooperativa acompanya diferents entitats de Lafede.cat en el disseny i dinamització d’activitats de sensibilització per a joves a l’Espai Transforma’t del Cruïlla (12 i 13 de juliol), una zona dins del recinte del festival que esdevindrà un punt de trobada per a diverses ONG i que vol despertar consciències i motivar el canvi per un món més just. En aquesta entrevista, explica les claus per plantejar activitats enfocades a públic jove, com mesurar-ne l’impacte i com aterrar les iniciatives a l’àmbit local. La participació juvenil és també una línia estratègica recent de Lafede.cat, que acaba de publicar un nou informe que analitza com s’impliquen els i les joves en els espais de Justícia global.
Marina de la Maza Escobedo dinamitza una activitat de Circula Cultura amb joves.
Què és Circula Cultura i sobre quins temes treballeu?
Circula Cultura és una cooperativa que va néixer d’un grup de joves estudiants d’educació social a la Universitat de Barcelona que volíem donar una nova vida a un quiosc abandonat a Sant Boi de Llobregat. Som persones joves que ens hem format com a educadores socials i que volíem impulsar la participació, en aquest cas a través de la cultura a l’espai públic. Treballem a Catalunya i a Mallorca, acompanyant grups i persones, especialment infants i joves, promovent el dret a la participació en diversos àmbits com l’educació formal i no formal. Ens interessa la promoció de la participació d’infants i joves, aportar metodologies de participació real a l’acció comunitària, l’ús de disciplines artístiques com a eines educatives així com generar contingut, pensar, escriure i divulgar amb relació a les maneres d’aprendre i de fer educació social.
Quines estratègies considereu clau per arribar al públic jove?
Arribar al públic jove es pot enfocar de diverses maneres. Nosaltres entenem que s’ha de fer des de la participació. Entenem que els joves no són només destinataris, sinó que han de formar part també de l’acció o del projecte. Cal tenir en compte la veu dels joves en tot el procés de creació, des del disseny, la difusió, la implementació fins a l’avaluació. És clau contactar amb els joves des del principi. També és necessari apropar-se als llocs on els joves ja estan presents, establir un vincle de confiança i generar propostes basades en els seus interessos i necessitats. A vegades, el sector social i educatiu estem acostumats i acostumades a pensar quin pot ser el projecte super motivador, o partim d’una subvenció per treballar amb joves, però no des d’unes necessitats reals seves.
Com es planteja una activitat per un públic juvenil en espais d’oci, com en el cas d’un festival de música? Què cal tenir en compte?
Primer de tot, és important conèixer l’espai: com es pot arribar? En quin moment de l’activitat podré donar el missatge a la gent? El format també és important: cal que l’activitat sigui atractiva i connecti amb interessos i necessitats dels joves. També és clau trencar la dinàmica d’un dinamitzador o dinamitzadora que t’explica coses de manera unidireccional i et porta “la veritat”. Creiem que té més sentit proposar experiències participatives que connectin experiències de la justícia global amb els seus interessos i experiències del dia a dia.
Aquí la part creativa. artística i la gamificació també entra en joc. Tindrà més resultats, per exemple, l’ús de plafons grans o material molt visible, que ens serveixi tant per visibilitzar un contingut com per recollir l’opinió dels joves. D’aquesta manera, la persona jove està participant i les diferents respostes es poden convertir en un material gràfic que cridi l’atenció, per exemple. Tot el que sigui visualitzar aquesta participació i generar materials de ràpid accés on es pugui deixar l’opinió o una empremta, poden ser bones idees.
Com es pot mesurar o valorar l’impacte que poden generar aquestes accions?
És un dels punts més complexos. Té molt a veure quines expectatives i quins objectius inicials et marquis. És important recollir indicadors de l’impacte, per poder donar validesa a la feina i a la vegada, recollir experiències pilot i veure com poden evolucionar. Però de vegades, també hem de valorar les experiències o accions pel sol fet que passin en espais, per exemple, com un festival. És important, per tant, posar objectius realistes, que busquin sensibilitzar per tal que les persones tinguin un aprenentatge i incorporin almenys una idea nova. És millor demanar als participants una o dues coses, no deu.
Esteu fent un assessorament a diverses entitats de Justícia global, moltes d’elles de Lafede.cat, que seran presents a l’Espai Transforma’t del Festival Cruïlla (11 al 13 de juliol). Com serà aquest acompanyament?
En aquest assessorament hi ha una part més col·lectiva i una altra, més individual. La part col·lectiva consisteix a formar, assessorar i acompanyar aquestes organitzacions en el disseny de les seves activitats de sensibilització pel Festival Cruïlla, això inclou també estratègies per recollir indicadors d’impacte o per comunicar-se amb les persones joves i dinamitzar les activitats. És una forma de revisar la nostra mirada i desmuntar l’adultcentrisme que construeix la nostra societat. La idea és que aquest contingut també els pugui servir en altres espais que no siguin els festivals. Després, de forma individual treballem amb elles la creativitat i la innovació de materials i de dinàmiques per arribar als nous públics. La intenció és que hi hagi un retorn després, no només a les entitats que estan participant al Cruïlla, sinó que fem una sessió amb totes les entitats de l’Eix d’Educació de la Lafede.cat per a fer un traspàs de coneixements i experiències.
Com poden portar les entitats activitats d’aquest tipus a un àmbit més local i accessible?
Quan anem a l’àmbit local, primer de tot, cal reconèixer què s’està fent allà ja. Perquè segurament ja hi ha altres col·lectius o joves organitzats que estan fent coses similars, i és més interessant aprofitar aquestes estructures ja creades per fer aliances que no inventar-se coses des de zero. Normalment, amb aquest arrelament previ es poden adaptar millor les activitats al context i les necessitats dels joves i també poden ser coses més sostingudes en el temps i amb un impacte més transformador.
Hi ha una percepció social de què els joves no volen participar i implicar-se en general. Com ho valores?
Jo no estic d’acord en el fet que els joves no participen. Quan tu reconeixes la persona i el rol de la persona que tens al davant, aquella persona participa. Crec que també és important que ens responsabilitzem quan demanem la participació dels joves. És a dir, cal que hi hagi un compromís amb les opinions dels joves, i que les organitzacions o institucions que les demanin les tingui en compte i facin canvis o alguna acció al respecte. Cal ser molt transparents en quin serà el resultat de les nostres accions. És així quan els joves poden creure més en la utilitat de la seva participació.