Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Presentació a Barcelona de la DevReporter Network, amb la participació dels periodistes Isabel Galí de TV3, Montse Martínez de El Periódico, i Marc Vidal, de l’Ara.
Amb motiu del quart aniversari del terratrèmol d’Haití, la Federació Catalana d’ONG va organitzar el passat 16 de gener, al Col·legi de Periodistes, el primer seminari del projecte europeu que lidera, la DevReporter Network. Durant l’acte es van presentar els resultats de dos estudis sobre cobertura informativa, un específic sobre Haití, i un altre més global, sobre la informació de cooperació i desenvolupament que apareix als mitjans catalans. Isabel Galí, enviada especial a Haití de TV3, Montse Martínez, redactora d’Internacional de El Periódico, que també va estar a Haití, i Marc Vidal, cap d’Internacional del diari Ara, van comentar els resultats dels estudis, al fil de la seva experiència professional. Les opinions de tots tres han estat recollides als estudis, ja que han estat entrevistats com a responsables d’algunes de les peces informatives analitzades.
Així, a l’informe sobre la cobertura d’Haití, tant a TVE com a TV3, en major i menor mesura respectivament, es detecta la presència de tòpics i clixés informatius que dificulten la comprensió, en donar una imatge massa simple i estereotipada del poble haitià, i de la seva reacció davant la catàstrofe. Tant per a Isabel Galí, com per a Montse Martínez, si deien que la situació era caòtica era perquè realment ho era i condicionava del tot la forma de treballar. “Gent com Joaquim Ibarz, que havia vist de tot, ens deia que no hi havia vist res igual”, segons Galí.
Tot i que l’estudi no ignora les condicions adverses en què han de treballar els periodistes en aquestes situacions, confirma una mirada colonial generalitzada en la majoria de peces informatives analitzades. Aquesta mirada neocolonial es tradueix tan en la repetició de frases, comentaris o adjectius que o bé, inferioritzen el poble i institucions haitianes, o bé col·loquen en una posició de superioritat a tots els actors i institucions internacionals, tant en relació a la gestió immediata de la catàstrofe, com a la reconstrucció del país. Tot i això, l’estudi destaca bones pràctiques dutes a terme pels enviats especials, ja siguin arguments utilitzats per explicar la situació o fonts consultades: tot i que els haitians apareixen sobretot per explicar el seu drama personal, a TV3 també s’inclouen talls amb opinions i crítiques que aporten informacions sobre el context global, o apareixen reprenent les seves activitats econòmiques i mostrant la seva capacitat de recuperació.
Els tres professionals van valorar molt positivament la trobada i el fet que s’analitzés la seva feina, perquè els donava pistes per millorar-la. També van valorar positivament
la funció de les ONG a l’hora d’accedir a llocs i persones clau a terreny, i amb els seus informes de context. Galí va lamentar, però, que a Haití la majoria d’ONG catalanes no tinguessin contraparts haitianes.
El gran repte: parlar de cooperació sense que hi hagi emergències
En els últims dos anys, les retallades en els pressupostos de cooperació i les crisis humanitàries han copat l’agenda mediàtica catalana sobre cooperació i desenvolupament. Les notícies dels 13 mitjans analitzats confirmen que, tot i combinar-se una visió més tradicional de la cooperació, centrada en la transferència de recursos i l’assistència, amb una de més transformadora, en la línia d’un canvi estructural, polític i econòmic, la més tradicional és hegemònica. Per als periodistes, les ONG són en part responsables d’aquest resultat: “si la visió més assistencialista és majoritària és perquè és el que sovint arriba a les redaccions”.
Més enllà de la conjuntura pressupostària que ha permès a les ONG ocupar pàgines de l’agenda política local, les notícies de les ONG solen ocupar les pàgines de Societat i Internacional. Iolanda Fresnillo, moderadora de l’acte i experta en deute, va senyalar la dificultat que les anàlisis de les ONG apareguessin a “l’agenda dura”, la de política i economia. D’altra banda, el periodisme de la secció d’Internacional és un periodisme de crisis i emergències i, segons Martínez, “les emergències són difícils de cobrir per als periodistes, has de buscar fonts amb qui no tens contacte habitualment”. L’ideal seria que la cooperació estigui present al marge de les emergències. Tots tres van coincidir que calia establir mecanismes conjunts per buscar-hi solucions, i espais per debatre temes conflictius entre els periodistes i les ONG com ara els límits del sensacionalisme o les imatges que s’utilitzen.
Marc Vidal subratllà que malgrat que ONG i periodistes “parlem llenguatges i tenim ritmes diferents, estem condemnats a entendre’ns”. El sentir general era, precisament, que la qualitat de la informació sobre cooperació i desenvolupament, els temes que es tracten, les fonts que es consulten i l’enfocament que s’ofereix, és una responsabilitat compartida entre comunicadors i comunicadores d’ONG, periodistes i mitjans. Tot i les limitacions i els criteris empresarials i mediàtics, els periodistes saben i poden obrir esquerdes, i la feina conjunta d’ONG i periodistes pot facilitar-ho. Les ONG tenen les millors històries però, com va dir M. Martínez, no poden menystenir l’actualitat i cal que sàpiguen trobar les connexions entre la seva feina i el que interessa als professionals i, a més, han de treballar la relació estable amb els mitjans.