(Català) Lafede.cat camina cap a una transformació antiracista


Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Lafede.cat avança en el seu procés de transformació cap a la Justícia global tal i com estableix el pla de treball 2020-2024 que insta a incorporar la perspectiva feminista, antiracista, de justícia ambiental i econòmica a partir de processos de canvi organitzacional. Després de molta feina feta pel que fa al feminisme, comença ara la revisió necessària sobre el rol de les organitzacions en l’antiracisme, i el paper que té o ha tingut la cooperació internacional en la colonització.

Jornada “La teva entitat és racista?” de Lafede.cat i Calala, el 2023 a Coòpolis.

Aquest mes de setembre la federació i les seves entitats inicien un procés de revisió interna que comença amb una diagnosi sobre la perspectiva antiracista i decolonial de les entitats federades, i ho fa amb el suport i acompanyament de la cooperativa Espai La Tregua. Aquest primer pas serà el punt de sortida d’un procés que s’allargarà els propers dos o tres anys amb l’objectiu d’acompanyar les entitats en la incorporació d’aquesta mirada a nivell transversal, i organitzatiu.

Aquesta iniciativa s’inspira en el Sembrant cures per cultivar canvis que va portar Lafede.cat a treballar i promoure el canvi organitzacional feminista.

 

L’antiracisme, una qüestió estratègica i necessària 

En la seva llarga trajectòria, Lafede.cat s’ha sumat i ha donat suport a les reivindicacions de molts moviments socials vinculats a l’antiracisme i a les vulneracions de drets humans de les persones migrades, refugiades i racialitzades com a no blanques, com és Tanquem els CIE, Regularización Ya, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Top Manta, o d’altres vinculades al refugi com pot ser la plataforma Stop Mare Mortum o la campanya Casa Nostra Casa Vostra. Si és cert que en els darrers anys la lluita antiracista ha guanyat protagonisme en les lluites socials, especialment arran del moviment global del I Can’t Breathe que va generar una onada de solidaritat que va impulsa també el moviment antiracista català, també ha apel·lat a les entitats de cooperació a iniciar una transformació.

En aquest sentit, organitzacions de pau, drets humans i cooperació, majoritàriament blanques, han recollit el guant s’han començat a plantejar la necessitat de revisar-se per a poder ser reconegudes com aliades pel moviment antiracista. Algunes entitats, com SOS Racisme o Calala Fondo de Mujeres, ja han començat a caminar i se les va poder escoltar a la jornada “La teva entitat és racista?” organitzada per Calala i Lafede.cat el passat 4 de maig. Altres organitzacions han fet reflexions internes que els han fet replantejar-se les seves polítiques comunicatives.

Recollida de firmes per la ILP Regularización ya dins la Setmana per la pau Arcadi Oliveres 2022.

Del grup de treball de refugi al procés antiracista

Aquest voluntat de canvi no sorgeix de la nit al dia, sinó que forma part d’un procés de reflexió i treball de vuit anys, de l’Eix de migracions – qui l’impulsa —, i que ha evolucionat molt des de la seva creació, el 2015, quan va néixer per donar resposta a la crisi de refugi al Mediterrani, i es va anomenar Grup de refugiades. Un any després, el mateix grup amplia la mirada i decideix passar a denominar-se Eix de migracions, amb l’objectiu d’abordar aquesta qüestió des d’una perspectiva més amplia que inclogui les diferents àrees de treball de les entitats federades, com les causes dels desplaçaments forçats, el trànsit de persones migrants i refugiades, l’emergència als camps de refugi, les polítiques d’acollida o la lluita contra el racisme social i estructural a casa nostra. 

Anys més tard, i fruit del treball sobre la llei d’estrangeria, l’eix decideix obrir la seva participació a entitats i col·lectius de persones migrants i racialitzades, un procés que planteja la necessitat de formar-se sobre el privilegi blanc, així com d’apropar-se tant a les estructures que sustenten el racisme com a les estratègies de lluita de diverses comunitats com l’afrodescendent, l‘asiàtica, la musulmana o la gitana. 

Acompanyades per una consultora antiracista

Cercant la coherència en tot el procés, serà la cooperativa l’Espai La Tregua, l’equip de consultores especialitzades encarregada de fer la diagnosi d’aquesta primera fase. Es tracta d’una iniciativa d’Economia Social i Solidària que desenvolupa una tasca socioeducativa, intercultural, antiracista i transfeminista, vinculant les seves accions amb l’art aplicat com a eina d’impacte social i acompanyant processos de dinamització comunitària. Formen part del Cercle de Migracions de l’Ateneu cooperatiu de Barcelona Coòpolis i son part activa del moviment estatal #RegularizacionYa, entre d’altres espais. La cooperativa està formada per persones migrades de contextos culturals diversos que poden aportar visions del món no hegemòniques.

Per la seva banda, l’Eix de migracions ha creat un grup de treball per fer el seguiment d’aquest procés, integrat per algunes entitats federades, una vocal de la junta i l’equip tècnic.

Equip La Tregua.

Un procés de llarga durada i una guia d’autodiagnosi com objectiu final

L’objectiu de la diagnosi és obtenir una fotografia sobre com estan les entitats en relació a l’antiracisme. Per tant, permetrà identificar punts forts i dificultats en el dia a dia de les entitats, i a partir d’aquí oferir eines per a fer realitat l’antiracisme, la interculturalitat crítica o la decolonialitat en les pràctiques de les entitats, i per organitzar estratègies participatives i formatives que ens facilitin l’inici d’un camí d’autèntica transformació. Per a fer-ho possible serà necessària la participació de les entitats en diferents espais individuals i col·lectius de recollida i posada en comú d’informació, al llarg dels propers mesos.

Una  de les eines de què disposaran les entitats serà una guia d’autodiagnosi que caldrà validar, treballar i acompanyar en la seva aplicació en els propers anys, per tal d’implementar i mesurar els canvis organitzatius, metodològics, de discurs i pràctica de les entitats federades i la pròpia federació.