Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Lafede.cat s’adhereix a la vaga general feminista convocada a nivell internacional per al proper 8 de març de 2018. La iniciativa va sorgir a Llatinoamèrica i a l’Estat espanyol s’ha organitzat de forma descentralitzada. Compta amb el suport de més de 300 organitzacions socials i polítiques entre les quals destaquen espais històrics com la Xarxa Feminista o la Coordinadora Estatal de Organizaciones Feministas. Lafede.cat romandrà tancada durant tot el dia 8 i convida a sumar-se a les convocatòries a nivell català, recollides a #Vagafeminista.
Fotografia del cos de la notícia: Carles Palacio – Fotografia de l’slide: Lara Mazagatos Pascual
L’any passat l’organització argentina “Ni una menos” va convocar per segon any consecutiu una vaga feminista per denunciar els feminicidis i totes les formes de violència masclista, i milions de dones de 30 països van secundar-la. Enguany el comunicat de l’assemblea estatal d’organització de la vaga convida a paralitzar-ho tot: «Llars, consum, estudis i treballs de tot tipus, legals o de economia submergida, a l’àmbit públic o privat, que inclou també les tasques de cura a la societat i a la família”.
El comunicat també parla de les dones migrants i denuncia que no siguin reconegudes com subjectes de ple dret, “afegint a la seva condició de migrants la de ser dones en una intersecció de gran vulnerabilitat”. El dret a la mobilitat internacional i la defensa dels drets humans de les persones migrants i refugiades és un àrea de treball prioritari de Lafede.cat, així com el treball amb organitzacions feministes i de dones del “Sud”. La vaga feminista és primer de tot i com afirmen les convocants catalanes “un crit global, transfronterer i transcultural”, sorgit dels moviments feministes de Llatinoamèrica, per fer realitat el ‘pensar globalment i actuar localment’.
Com expliquen també des de Vaga Feminista, l’assemblea on s’apleguen les organitzacions i col·lectius catalans que la impulsen, la convocatòria vol fer visible que sense les dones “no es produeix ni es reprodueix” i denunciar les “condicions de desigualtat i precarietat” que viuen les dones al “treball assalariat, les cures, el consum, l’exercici de drets, la formació i la participació ciutadana”
Els sindicats CGT, CNT, IAC i COBAS donen cobertura legal i convoquen vaga general de 24 hores, i CCOO i UGT faran aturades de dues hores. Per iniciativa de la Comissió de Gènere i la Junta Directiva, la federació secunda la #VagaFeminista i romandrà tancada durant tot el dia 8 i convida a sumar-se a les diferents convocatòries a nivell català. Cinc entitats federades compromeses amb els feminismes arreu també s’hi han adherit: Entrepobles, Suds, Cooperacció, SCI, Novact i Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans.
Una vaga laboral per denunciar les desigualtats i la precarietat també a les ONG
Al món laboral les dones pateixen índexs més alts d’atur que els homes i treballen en condicions de temporalitat, parcialitat i precarietat, el que les fa més vulnerables a l’assetjament laboral i sexual i per raó de sexe. El 2017 les taxes d’atur femení eren del 14,4% a Catalunya i del 19,1% a l’Estat espanyol, i especialment altes per a les joves: un 27,9% de les dones de 19 a 24 anys a Catalunya i un 37,4 de l’Estat estaven aturades.
Segons l’ Informe 2017 sobre condicions de vida i treball de les dones de la Secretaria de la Dona de CCOO, a Catalunya un 22% de les treballadores assalariades té un contracte temporal i un 23,2% treballa a temps parcial, mentre el 92% dels homes ho fan a temps complet. Aquest tipus de contractacions augmenten la bretxa salarial entre homes i dones, que el 2017 era del 26%, és a dir, 7.000 euros menys de sou anual de mitjana, i que implica percebre menys prestació d’atur i menys pensió de jubilació, el que suposa un risc de pobresa directa. De fet, l’Estat espanyol té el nombre més alt de treballadores pobres de la Unió Europa després de Romania.
Des de l’esclat de la crisi financera, els governs català i espanyol han aplicat polítiques d’austeritat i reformes com la laboral i la del sistema de pensions que han perjudicat especialment les dones, i s’han desmantellat els organismes i polítiques d’igualtat i de lluita contra les violències masclistes.
Segons l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social 2017 de La Confederació, el 74% de les 92.000 persones que treballen al tercer sector a Catalunya són dones. Tot i qué s’han recuperat entre el 35 i 40% dels llocs de treball del tercer sector respecte el 2011, aquesta recuperació no ha anat “necessàriament acompanyada d’una millora de les relacions laborals”: la contractació indefinida ha passat d’un 60% l’any 2015 a un 56% l’any 2016 i un 53% dels contractes són a temps parcial. La mitjana salarial del tercer sector es troba “molt per sota dels àmbits de salut i educació”, i tot i que la bretxa salarial de gènere és “poc significativa”, del 3%, aquesta distància s’amplia fins a un 13% en càrrecs de gestió i gerència.
Les retallades, a més, van provocar acomiadaments i van obligar a les organitzacions a reformular les seves estructures, el que va suposar la desaparició de moltes àrees i tècniques d’igualtat. Tot plegat ha comportat pèrdua de drets i una major precarització en un sector altament feminitzat.
Una vaga de cures per posar el sosteniment de la vida al centre
El manifest estatal de convocatòria de la vaga reivindica que la cura sigui considerada “bé social de primer ordre, de sosteniment de la vida i de coresponsabilitat” i exigeix “prestacions socials que permetin dur a terme les tasques de criança, cura i acompanyament familiar en condicions d’igualtat de gènere i dignitat per a totes les persones implicades”.
L’economia feminista demostra que les desigualtats al mercat laboral s’originen en el repartiment desigual de les tasques domèstiques, reproductives i de cura entre homes i dones. Segons CCOO, a Catalunya, les dones són el 52% de la població major de 16 anys, però no arriben a ser la meitat de la població activa perquè una de cada quatre ha de tenir cura d’infants o altres persones amb necessitats especials d’atenció per diversitat funcional, malaltia o vellesa. A l’Estat espanyol, les dones dediquen gairebé el doble del temps que els homes (26,5 i 14 hores setmanals, respectivament) al treball no remunerat.
Un dels objectius del pla de treball 2017-2018 de Lafede.cat, és adaptar la cultura organitzativa de la federació i de les entitats a l’enfocament feminista i a l’ètica de la cura. Durant el procés de reflexió “Sembrant Cures per cultivar canvis” s’ha realitzat una diagnosi interna que fa palesa la necessitat de millorar el repartiment equitatiu de les tasques reproductives i de cura a les ONG. Tot i que, quan les tasques estan clarament assignades la plantilla percep que són reconegudes, es constata que la major part del personal tècnic suporta un volum molt elevat de treball i que un repartiment no equitatiu genera malestars en les persones que assumeixen aquestes tasques. També es constata que, malgrat teòricament es facilita la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la sobrecàrrega de feina fa que sigui molt difícil, i que pràctiques com les reunions fora de l’horari laboral fan que les persones sense fills assumeixin més càrrega de feina.
Una vaga per eradicar totes les violències masclistes, un tema també present al sector
Com es recull al manifest estatal, la #VagaFeminista denuncia la violència que amenaça les dones “pel sol fet de ser-ho”, tant la violència física, verbal, econòmica, mèdica i moral, com la social, institucional i sistemàtica. Com es recull a l’últim comunicat davant els recents escàndols d’explotació sexual i abusos de poder en el sector, Lafede.cat condemna totes les formes de violència contra les dones, i se solidaritza amb totes les que han patit aquesta violencia. En el marc del procés de reflexió interna “Sembrant Cures” ja es treballava el tema de l’assetjament sexual i per raó de sexe, i ara la Comisió de Gènere i de Codi ètic recolliran informació sobre els diferents protocols de les entitats i valoraran com incorporar-ho al Codi ètic de la federació.