Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
La Xarxa d’Entitats pel Padró 2024, formada per 8 entitats, denuncia la situació de l’empadronament a Catalunya, davant l’augment de municipis que es neguen a garantir aquest dret, i presenta un decàleg per garantir l’accés al padró de totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya.
El divendres 28 de juny, la Xarxa d’Entitats pel Padró 2024, ha convocat una roda de premsa per donar a conèixer l’increment en el nombre de municipis que no estan complint amb la seva obligació d’empadronar. Aquest incompliment de la llei suposa una vulneració de drets de moltes persones en situació de vulnerabilitat. La manca de padró afecta un percentatge relativament baix de la població, però té un gran impacte en les seves vides. És per això, que des de la Xarxa es denuncia que facilitar l’empadronament d’aquestes persones és únicament una qüestió de voluntat política.
Durant la roda de premsa també s’ha presentat un document de deu punts bàsics per garantir l’accés al padró de totes les persones que resideixen a Catalunya.
DEU PUNTS BÀSICS PER GARANTIR L’ACCÉS AL PADRÓ
DE TOTES LES PERSONES QUE RESIDEIXEN ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA
- El padró és un dret d’obligat compliment per al ciutadà i els Ajuntaments tenen també l’obligació d’empadronar totes les persones que viuen en el seu municipi. El padró es pot qualificar d’un «dret d’accés a drets», perquè actua com a porta d’entrada per al gaudi d’un conjunt de drets humans – civils, polítics, econòmics, socials i culturals– com són el dret d’accés a la salut, a l’educació o als serveis socials. Posar obstacles a l’empadronament és una vulneració dels drets de les persones que resulta especialment greu per als col·lectius que ja es troben en situació o risc d’exclusió social. Els Ajuntaments poden empadronar d’ofici i tenen l’obligació de fer-ho perquè el padró reflecteixi la població real del municipi.
- El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi. No és un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no. Tampoc és una eina per perseguir la situació administrativa en què es troben les persones que sol·liciten empadronar-se.
- Els Ajuntaments han de garantir el dret al padró amb polítiques d’empadronament actiu com ara informar la població a través del seu web i els serveis d’atenció directa a la ciutadania, entre altres, i aplicar protocols clars i públics per a les diferents modalitats d’empadronament. La descripció del tràmit s’ha d’exposar de manera clara en els llocs on es pot formalitzar la sol·licitud i, en el cas que la tramitació es faci de manera presencial, cal informar que aquesta es pot registrar sense necessitat de demanar cita prèvia.
- El catàleg de tràmits de la seu electrònica i la carta de serveis d’atenció ciutadana han d’oferir les diferents opcions d’inscripció al padró, tal com recull la resolució de la Síndica de Greuges de Catalunya (1) i han recordat recentment aquesta mateixa institució i la Sindicatura de Greuges de Barcelona (2). En aquest sentit, s’ha pronunciat també el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya de manera reiterada i a través de dues monografies específiques sobre el dret a l’empadronament i la bona administració (3). Concretament:
- L’opció per a la ciutadania que disposa de títol habilitant de l’habitatge (propietat, contracte de lloguer o de cessió d’ús, autorització), o de qualsevol altre document que provi que viu al domicili (factures de subministraments al seu nom, matrícula escolar o notificacions administratives, entre d’altres).
- L’opció per a les persones que no disposen de títol habilitant i resideixen en un habitatge insegur (persones en habitatge i habitacions rellogades no regularitzats, ocupació, etc.) o inadequat (habitatge insalubre, sobreocupació extrema, nau, caravana, etc.), on es poden empadronar mitjançant la comprovació de residència.
- L’opció d’empadronar en un domicili fictici a totes aquelles persones a qui el fet d’empadronar-se on realment viuen els pugui suposar l’expulsió del seu domicili (relloguer d’habitatges o d’habitacions no regularitzats; ocupacions…) o bé a persones en situació de sense sostre, que viuen al carrer o en allotjament temporal (albergs, pensions, centres d’acollida, p.ex.) o altres situacions d’inestabilitat habitacional.
En aquests casos s’acceptarà qualsevol documentació pública o privada que contingui indicis suficients per considerar que la persona resideix efectivament al municipi.
Els supòsits han de donar cabuda a totes les categories ETHOS de sense llar i exclusió residencial.
- La possibilitat de comprovació de les dades facilitades pel ciutadà ha de tenir com a únic objectiu que l’administració local comprovi que la persona viu al municipi, mai alertar o denunciar determinades situacions ni esdevenir una excusa per no empadronar o dilatar el procés d’empadronament. La comprovació del domicili no l’han de realitzar les forces i cossos de seguretat per evitar la intimidació que pot suposar per a determinades persones.
- El procediment d’empadronament no pot superar el termini màxim previst de tres mesos, de manera que passat aquest període el silenci esdevé positiu, tal com diu la llei, i s’ha de considerar el ciutadà empadronat a tots els efectes. Els actes de comprovació en determinats casos emparats per la normativa són actes de tràmit qualificat dins del procediment d’empadronament i, per tant, s’han d’incloure en el període dels tres mesos (tal com diu la citada resolució de la Síndica de Greuges de Catalunya).
- L’empadronament de la infància i l’adolescència i de les persones en situació de major vulnerabilitat ha de ser prioritari per garantir que no s’obstaculitza el compliment de cap dels seus altres drets.
- Els principis d’autonomia local, bona administració i pro homine que regeixen l’actuació de l’administració pública han d’estar al servei d’una interpretació de la normativa existent a favor del ciutadà, facilitant en tot moment l’exercici dels drets fonamentals. L’aplicació de la llei atenent el context social resulta especialment rellevant per als col·lectius vulnerables.
- A més d’atendre la voluntat de les persones afectades, la veu de les entitats del tercer sector social i de la societat civil organitzada ha de ser també escoltada en tant que agent reconegut en l’acompanyament als veïns i veïnes en situació de vulnerabilitat.
- Cal posar fi a la mala praxi i discrecionalitat de totes aquelles administracions locals que obstaculitzen l’empadronament en determinades circumstàncies i establir mecanismes per evitar la impunitat de les administracions davant l’incompliment de la normativa reguladora del padró.
XARXA D’ENTITATS PEL PADRÓ, formada per:
- Amnistia Internacional Catalunya
- CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
- Coordinadora d’ONG Solidàries
- Coordinadora Obrim Fronteres
- ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social
- Fedaia – Federació d’Infància i Adolescència
- FòrumSD – Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya
- Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
- Observatori DESCA
(1) Resolució de l’expedient AO-00101/2024.
(2) El Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorden a l’Ajuntament que la tramitació dels empadronaments sense domicili fix s’ha de resoldre en tres mesos i que el silenci és positiu.
(3) Monografia ‘El dret a ser empadronat i la bona administració’ (segona edición).