Sorry, this entry is only available in Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
L’Eix de Pau i Noviolència de la federació ha estat especialment actiu aquest 2023. La participació al Consell Català de Foment de la Pau i la decisió d’engegar un Fòrum Català per la Pau ha concentrat bona part de les energies, en un context marcat pels conflictes a Ucraïna i Palestina. L’Eix ha organitzat tres trobades de treball internes orientades a preparar la participació de la federació al fòrum.
Grup de treball a la tercera trobada de pau el 28 de novembre | LAFEDE.CAT
El Fòrum Català per la Pau que se celebrarà al llarg de l’any vinent sorgeix de la confluència d’una doble necessitat: d’una banda de la voluntat del Consell Català de Foment de la Pau, òrgan consultiu adscrit a l’ACCD i on la federació participa activament, de revisar les seves pròpies funcions i l’insuficient desplegament de la Llei de Foment de la Pau del 2003, i d’altra banda, de la voluntat de les organitzacions de pau de reactivar i actualitzar el seu discurs i el seu paper social i de promoure la mobilització, en un context marcat per la conflictivitat a tots els nivells.
Tal com mostra l’última enquesta ICIP 2023 sobre convivència i seguretat a Catalunya, la percepció de polarització creix sobre gairebé tots els principals temes de debat analitzats, i la ciutadania no s’oposa massivament a la despesa militar: només un 38,5% de les persones enquestades declara mostrar respecte per les persones que pensen diferent; 1 de cada 5 persones ha sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions; i no arriba al 50% (46%) la gent que considera que la despesa militar espanyola és excessiva. Alhora, l’enquesta mostra dades optimistes per a la construcció de pau com que percentatges significatius de la ciutadania valoren més les polítiques socials que les mesures punitives per augmentar la seguretat personal; rebutgen les violències quotidianes, consideren que les guerres són evitables (70%), o valoren negativament l’exportació d’armes a altres països (amb una nota mitjana de 3,5 sobre 10).
Finalitzada la fase preparatòria
Per donar resposta a aquesta doble necessitat social i institucional, la federació i la resta d’actors que formen part del Consell Català de Foment de la Pau han decidit organitzar un fòrum, en format de procés obert de reflexió i debat, que tindrà el doble objectiu de dissenyar una política catalana de pau i enfortir el moviment per la pau a Catalunya i que previsiblement es presentarà oficialment a la II Jornada de Pau del Parlament que se celebrarà el 30 de gener del 2024.
Durant tot l’any 2023 Lafede.cat ha participat activament al grup motor que farà possible aquest Fòrum Català de Pau però, paral·lelament, el seu Eix de Pau i Noviolència ha organitzat a nivell intern tres trobades per tal de recollir les opinions i demandes de les entitats federades, i poder presentar-les als diferents espais que s’obrin en el marc del Fòrum. Així, al març es van compartir línies de treball i reptes de les entitats que treballen per la pau; el mes de setembre es va començar a treballar en la construcció d’una agenda comuna d’incidència de cara a la futura política catalana de pau; i al novembre el focus es va posar en les propostes per enfortir el moviment per la pau.
Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, en la plenària de la tercera trobada interna de l’Eix de pau | LAFEDE.CAT
Repensar, renovar, reactivar el moviment per la pau
En relació a l’objectiu d’enfortiment del moviment català per la pau, la federació està treballant amb les coordinadores territorials d’ONG per desenvolupar un pla de treball conjunt. En una primera fase s’encarregarà també un diagnòstic extern de l’estat actual del moviment per la pau, i al llarg del 2024 i 2025 es preveuen activitats individuals i conjuntes a tot el territori enfocades a abordar reptes i necessitats del moviment per la pau.
Tot i que caldrà aprofundir, a la federació ja s’han identificat alguns primers reptes a abordar de manera urgent com ara la necessitat de «resignificar» la pau i la seguretat, i renovar els discursos i les narratives respectives per apropar-los a la ciutadania, teixir aliances estratègiques amb moviments socials, ampliar les capacitats d’incidència política, o treballar amb els mitjans de comunicació per tal que puguin analitzar els conflictes armats o socials amb una perspectiva de construcció de pau.