Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Dimecres 26 d’octubre s’ha publicat el reportatge interactiu “0’7%, el compromís pendent”, elaborat pel Diari Ara, amb el suport de Lafede.cat i LaCoordi. Una peça periodística que indaga en la històrica demanda del 0’7 % i aprofundeix en els canvis d’enfocament i objectius actuals de la cooperació catalana, així com en les propostes del sector per caminar cap a la justícia global.
El 1970 les Nacions Unides va fixar que els països enriquits havien de destinar el 0’7 % del Producte Interior Brut (PIB) com a forma de reparació històrica, coincidint amb el final dels processos d’independència formal de molts països. 52 anys després, pocs països han arribat a aquesta xifra. És el cas d’Espanya i Catalunya que actualment hi destinen el 0’28 % i el 0’20 % respectivament. Així ho recull el reportatge Interactiu “0’7%: el compromís pendent” que ha elaborat el Diari Ara amb la col·laboració de Lafede.cat i La Coordi.
7’2 euros per català a l’any a cooperació internacional
Catalunya s’hi ha compromès reitaradament, per exemple el 2001 amb la Llei catalana de cooperació que establia arribar-hi el 2010; i el 2019 amb el compromís de l’exconseller republicà Alfred Bosch que preveia assolir-lo el 2030. Ara que la conselleria torna a estar en mans d’Esquerra Reuplicana, Lafede.cat espera que la consellera Meritxell Serret reprengui aquest compromís, entre d’altre que se li faran arribar. De fet, actualment Catalunya destina 7’2 euros per habitant a l’any a cooperació internacional, lluny dels 23 euros d’Euskadi o els 13 del País Valencià i Extremadura, tot i que el 80% de la població catalana està a favor de destinar-hi recursos, segons una enquesta recent del Fons Català de Cooperació.
L’Interactiu precisament posa en evidència dues coses: per una banda, la manca de compromís polític amb la cooperació internacional –el màxim assolit va ser el 2010 amb el 0’45% –, i per l’altra, l’evolució que ha fet el sector cap al treball per a la Justícia global.
Diferents veus parlen de la necessitat de complir amb 0’7 %
El reportatge es divideix en quatre apartats. El primer, “0’7: el compromís pendent”, explica què és el 0’7 %, quins compromisos pressupostaris hi han hagut fins ara, i com ha estat l’evolució històrica des del 1970 fins a l’actualitat. El segon, “Més enllà de la cooperació, la justícia global”, aprofundeix en l’evolució que ha fet la cooperació catalana a través d’una conversa entre l’exdirector d’Oxfam Intermón, Francesc Mateu, i l’activista antiracista, Míriam Hatibi, i d’articles d’opinadors com David Fernández, Natza Farré, Blanca Garcés, Anna Jolonch, Ignasi Aragay, Gustavo Duch, David Minoves i Miquel Carrillo. “[La cooperació internacional catalana] No pot anar condicionada a que les coses ens vagin bé a dins de casa. Ha de ser innegociable”, remarca Hatibi.
Treballar amb enfoc de Justícia global
El tercer, “8 veus per la justícia global”, entrevista a activistes del nord i el sud global que parlen des de Barcelona, Ghana, Bolívia, Colòmbia o Paraguai sobre emergència climàtica, violència masclista, polítiques migratòries, moviments de pau i no violència o les vulneracions de drets humans per part de les empreses transnacionals, entre d’altres temes. Des del sud fan un reclam clar: “Des del nord el millor que es pot fer és exigir als governs locals que no matin els altres territoris”, diu l’activista colombià César Galarza a l’entrevista- Finalment, el quart i últim apartat, “Canviar el nord per canviar el sud: 10 propostes”, recull propostes de justícia global per a donar suport a països empobrits, comunitats i pobles del sud global, però també per transformar la societat del nord global i actuar sobre les causes de les problemàtiques que provoquen desigualtats i vulneracions de drets humans arreu.