Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Membres de la Red de Coordinadoras d’ONG defensant la pau en Palestina a la trobada de Gijón | CODOPA
És més necessària que mai l’empatia i la cooperació entre pobles.
S’ha complert un any de l’última escalada de violència d’Israel a Palestina, que ha fet tremolar al món i a la qual la ciutadania de tot l’Estat espanyol ha respost amb mobilitzacions en tots els seus territoris amb unes demandes clares: la pau com a únic camí i la imperiosa necessitat que el Dret Internacional Humanitari, el dret internacional dels drets humans i el treball de les organitzacions de la societat civil sigui respectat, sense excepció.
A banda de Palestina, i ara el Líban, no podem oblidar els conflictes que s’estenen en el temps com Ucraïna, Sudan o el Sahel. La realitat és que el planeta pateix el major nombre de conflictes des de la Segona Guerra Mundial i milions de persones veuen els seus drets més bàsics retallats. Els discursos bel·licistes, les ja tangibles conseqüències de l’emergència climàtica i el retrocés de drets, han fet que el nombre de persones desplaçades en el món aconsegueixi la seva xifra més alta de la història: més de 117 milions, segons ACNUR, sent la major part desplaçades internes.
Una realitat en la qual és més necessària que mai l’empatia i la cooperació entre pobles, a pesar que les organitzacions que treballen per la defensa dels drets humans estiguin sofrint en multitud de països com Nicaragua, el Perú, Guatemala, Hongria, Paraguai, Palestina o Tanzània una persecució política, precisament pel seu treball.
La pau, la justícia social i la solidaritat són els valors que haurien d’acaparar les portades dels mitjans; aquests principis que han edificat les societats modernes, en els quals creem i sobre els quals volem continuar treballant.
S’ha creat un cultiu perfecte per als qui volen fer proliferar les narratives d’odi, i la por es converteix en una eina potent de desinformació massiva; que es nodreix moltes vegades de l’apatia i indiferència dels qui callen davant aquestes lògiques discursives. Davant això, de nou, la pau, la justícia social i la solidaritat són els valors que haurien d’acaparar les portades dels mitjans; aquests principis que han edificat les societats modernes, en els quals creem i sobre els quals volem continuar treballant. Les dades de l’última enquesta del CIS, de setembre de 2024, llancen un missatge esperançador, perquè més del 70% de les persones enquestades asseguren que s’haurien de fer majors esforços per a ajudar a desenvolupar-se a les regions que pateixen majors desigualtats. Enfront dels esforços d’alguns sectors, la solidaritat continua sent un senyal identitari dels nostres territoris.
És des d’aquest prisma des del qual hem de reclamar una resposta política a l’altura de la seva ciutadania, i el compliment de les obligacions adquirides a nivell internacional, estatal, autonòmic i local. Amb l’objectiu del 0,7% del PIB destinat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per a 2030, establert en la Llei 1/2023 de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global i en legislacions autonòmiques, la realitat dels pressupostos estatals i autonòmics dedicats a l’AOD en aquest 2024 és una vertiginosa retallada que sembla amenaçar amb el desmantellament públic de la cooperació. 10 de les 17 Comunitats Autònomes han congelat o retallat els seus pressupostos destinats a aquesta partida, la mitjana del percentatge destinat per les CCAA a AOD en 2024 se situa en el 0,12% i 6 d’elles destinen un pressupost inferior al 0,06%.
Les cooperacions descentralitzades han estat històricament una singular característica del sistema de cooperació de l’Estat espanyol
Unes xifres poc encoratjadores que motiven la nostra mobilització com a societat civil i ciutadania activa per a apostar per estratègies d’incidència i comunicació que facin que els governs autonòmics adquireixin majors compromisos, a nivell pressupostari i polític. Alguns d’ells han marcat la senda a seguir, com Galícia amb la seva Llei 10/2021 de l’acció exterior i de la cooperació per al desenvolupament, Euskadi amb la seva Llei 3/2024 de Cooperació i Solidaritat, Extremadura amb la seva Llei 3/2023 de Cooperació i Solidaritat Internacional, o sumant esforços que, si bé encara lluny d’aquest 0,7% (les millors dades són del 0,35%), suposen un camí d’increment gradual.
No hem d’oblidar que les cooperacions descentralitzades han estat històricament una singular característica del sistema de cooperació espanyol, i l’aportació de fons de la qual públics ha estat crucial per a totes les entitats dedicades a la cooperació, l’acció humanitària i l’educació per a la ciutadania global des dels enfocaments feministes, de drets humans, ecologista i de pau. Un senyal que ha de tornar a recobrar la seva importància, permetent l’articulació i participació social en les diferents esferes i nivells.
Propostes per a una cooperació descentralitzada transformadora
La voluntat social ha quedat manifesta, i es reforça en cada acte i resposta de solidaritat davant les crisis que pretenen qüestionar la pau social; ha arribat el moment que aquesta voluntat sigui recollida per les autoritats públiques en forma de compromisos.
Per això, en el marc de la XIX Trobada de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’Organitzacions per al Desenvolupament, llancem les següents demandes i propostes als governs autonòmics i locals:
-
Complir amb el compromís del 0,7% i amb els objectius marcats pels plans i legislacions autonòmiques
Els governs autonòmics i locals han de ser conseqüents i donar compliment als compromisos adquirits. Lluny d’utilitzar la cooperació internacional com a moneda de canvi en els pactes entre partits, en un exercici de transparència i coherència han de complir amb aquelles responsabilitats assumides en el si dels seus plans directors i legislacions; especialment en matèria pressupostària. La deriva presa pels governs d’Aragó, Canàries, Madrid o Múrcia han de revertir-se urgentment, i donar pas a una política de cooperació compromesa i responsable.
-
Enfortir els programes humanitaris i de construcció de pau
En aquest context de conflictes creixents i augment de despesa militar, les retallades en les polítiques de cooperació no sols soscaven els esforços per promoure la pau, treballar per al desenvolupament sostenible i proporcionar ajuda humanitària, sinó que també afebleixen la confiança en el sistema multilateral. És urgent fer passos ferms, recolzats per accions concretes i finançament adequat des de l’enfortiment de les polítiques de cooperació descentralitzades, que assegurin el compliment de les obligacions internacionals i afrontar els desafiaments globals des dels territoris i una perspectiva solidària i coordinada.
-
Contribuir a l’alto el foc permanent en Palestina, parar l’escalada de violència a Orient Pròxim i posar fi al comerç d’armes amb Israel
En el mes en què es compleix un any des de l’inici d’una escalada de violència sense precedents, estenent-se a altres llocs, reclamem mesures urgents emmarcades en els 5 punts demandats per les organitzacions de la societat civil: un alto el foc immediat i permanent, que contribueixi a frenar l’escalada de violència que s’està estenent a la regió; un accés humanitari suficient i sostingut; el respecte al Dret Internacional Humanitari i dels drets humans; la fi del comerç d’armes amb Israel; i una solució negociada al conflicte.
-
La solidaritat enfront de la por
Davant l’auge de discursos de desinformació, és fonamental apostar per narratives que construeixin i reforcin els llaços de solidaritat entre pobles i territoris. Una manifestació dels valors que mouen a la ciutadania i que han construït la societat que som. Una resposta sòlida abans les amenaces o intents de fer callar als qui lluiten per la pau, els drets humans i la sostenibilitat de la vida.
-
La participació i sostenibilitat dels espais cívics
Les ONG han de tenir garantida la seva seguretat i la sostenibilitat del seu treball en els contextos més complexos, i això implica, a més d’un reforç inapel·lable dels valors democràtics i el respecte del Dret Internacional Humanitari, un suport pressupostari i uns mecanismes accessibles i coherents de finançament, que permetin a entitats grans i petites accedir a les convocatòries de finançament públic sense obstacles ni missatges de deslegitimació.
-
Coherència de polítiques
Instem les administracions públiques que contemplin aquest principi i l’acompanyin de mesures concretes que fomentin l’economia social i el comerç just. Per a donar suport a aquest compromís polític, des de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’ONG, ens comprometem a impulsar iniciatives de gestió en les nostres coordinadores i organitzacions en coherència amb els nostres valors i sobre la base dels criteris de consum responsable, conscient i crític. Hem d’avançar cap a opcions de comerç just, economia social i alternativa, consum ecològic i la gestió dels nostres fons en entitats de banca ètica i no militarista i iniciatives cooperativistes. Reforçant així la nostra influència en governs autonòmics i municipals per al foment de la compra pública responsable que suposi la inclusió de clàusules ètiques, socials i ambientals en els processos de contractació pública i el suport a les emergents economies transformadores.
-
Una cooperació transformadora
És imperant apostar per uns prismes que construeixin una cooperació realment transformadora. Per a això és necessari que les polítiques de cooperació tinguin com a objectiu un desenvolupament sostenible, es consolidin des dels enfocaments feministes, ecologistes i basats en drets i pau. Volem una cooperació que posi en el centre la vida, entenent que vivim en un món interconnectat en el qual, per tant, necessitem una mirada interseccional d’anàlisi per a fer front a les múltiples realitats existents i al seu impacte.
Com a Xarxa de Coordinadores d’Organitzacions per al Desenvolupament els nostres compromisos són la solidaritat, els drets humans, la igualtat i la sostenibilitat de la vida i del planeta. Assumim la responsabilitat que això implica, també en el nostre treball diari per a fer front als desafiaments i apostar per la transformació social.
Per això, continuem apostant per una cooperació en la qual creiem, que ens permet acostar-nos, organitzar-nos i crear una cosa molt més gran. La realitat ens interpel·la, els nostres territoris es mobilitzen i volem continuar treballant per un món que no deixi a ningú enrere.
Més informació
- Conferència «Todas las inteligencias artificiales están sesgadas. Algunas son peligrosas», per Abeba Birhane, científica cognitiva etíop (3 d’octubre de 2024, Gijón).