El passat divendres 4 de novembre la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació del Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la proposta de crear un Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior. El Centre ha estat una proposta del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, format per Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup demanarà d’immediat una reunió amb el Conseller Raül Romeva per conèixer els procediments a seguir a partir d’ara ja que el centre hauria de crear-se en un període màxim de vuit mesos. Amb la creació d’aquest Centre Catalunya se situa com a país referent en la defensa dels drets humans.
Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior directament o a través de 7.582 filials. El procés d’internacionalització de l’economia té sovint impactes molt negatius als mateixos indrets on moltes ONG porten a terme els seus projectes, en molts casos amb finançament del propi Govern català. El Grup Català d’Empresa i Drets Humans va néixer fa dos anys per fer visible aquesta realitat i per incorporar Catalunya als fòrums de debat internacionals sobre aquestes qüestions. Les organitzacions catalanes estan molt satisfetes per l’aprovació de la seva proposta i, sobretot, per comptar amb el suport de tots els grups polítics presents a la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament, la CAECRIT, després de l’acord previ assolit el mes de juny.
Representants d’aquest Grup català van assistir, a finals d’octubre, a la segona sessió del Grup de treball Intergovernamental del Consell de Drets Humans de Nacions Unides a Ginebra, l’espai institucional d’alt nivell on es treballa per a la creació d’un Tractat vinculant per a les empreses transnacionals en matèria de drets humans, i a la cimera alternativa que es va fer paral·lelament. Els representants catalans es van reunir amb l’Assessor de drets humans de la Representació Permanent d’Espanya a l’ONU, i van presentar el Centre d’Avaluació i la Proposta de resolució sobre un marc legislatiu pel respecte dels drets humans de les empreses catalanes a la societat civil internacional a un acte on van compartir protagonisme amb una iniciativa legislativa a Suïssa, que molt possiblement culminarà amb la convocatòria d’un referèndum, i amb un projecte de llei que es debat a França.
Als debats de Ginebra va quedar palès que la proposta catalana era la que havia avançat més ràpidament i que, en aprovar-se, sentaria un precedent internacional.
Dani Gómez-Olivé de Lafede.cat destaca com amb aquesta proposta Catalunya ha copsat l’atenció internacional: «A Ginebra vam parlar amb organitzacions de drets humans i representants de grups polítics de molts països que ens van demanar que els informéssin de seguida que s’aprovés la proposta, per poder portar-la als seus parlaments i espais de treball, i els companys i companyes de l’Estat espanyol ens han demanat suport per aixecar una proposta similar». Membres de la delegació catalana han estat entrevistats per periodistes de tot el món i la proposta catalana ha aparegut a mitjans internacionals. «Periodistes mexicans ens vam fer notar que aquesta proposta contradeia la imatge que s’estava projectant a l’exterior d’una Catalunya «insolidària», i van mostrar-se sorpresos pel fet que tingués el suport de tots els grups parlamentaris, i se’ns ha interpel·lat sobre si el Centre tindria capacitat per fer comparèixer a empreses com Mango, arran de les denúncies per la contractació de refugiats sirians en condicions d’explotació a Turquia», segons Amaia Garcia, una de les portaveus del grup.
Aprovació al Parlament
La resolució aprovada insta al Govern català a crear un Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior capaç de generar informes vinculants de les empreses, cridar a comparèixer als diferents actors (responsables empresarials, comunitats afectades i ONG) i disposar de mecanismes sancionadors. Tots els grups parlamentaris s’han mostrar partidaris de la creació del Centre i han agraït que fos una iniciativa de la societat civil que s’ha treballat conjuntament amb ells.
Susana Beltrán de C’s i Adriana Delgado de JxS van destacar que el Centre posicionaria Catalunya com a referent en matèria de defensa dels drets humans al món. Adriana Delgado va recordar que el tema ja estava present a la Llei d’Acció Exterior i al Pla Director de Cooperació, i que la Universitat Rovira i Virgili estava elaborant una proposta de Codi ètic per a les empreses, a petició de l’ACCD. Delgado va reivindicar la necessitat que els governs dispossessin de mecanismes com aquest per garantir els drets humans, i va coincidir amb Ferran Pedret, del PSC, en que aquest instrument havia de servir per fer complir els drets socials i laborals també a casa nostra. Pedret va dir que calia evitar el «dumping social». Joan Josep Nuet, de CSQP, va insistir en que les empreses transnacionals no poden basar el seu lucre en la vulneració dels drets humans. Juan Milián del PPC va defensar que era un bon instrument perquè el Parlament pogués citar a comparèixer els responsables d’empreses, quan existissin denúncies ben fonamentades sobre les seves pràctiques, i Gabriela Serra, de CUP-CC, va assenyalar que el Centre era una oportunitat per acabar amb la impunitat, “perquè ja existeixen empreses catalanes que estan violant els drets humans, i que a més ho fan en nom dels drets humans».
Properes passes per fer realitat el Centre d’Avaluació durant el 2017
El Grup Català d’Empresa i Drets Humans, en la seva reunió d’avui dilluns, ha acordat demanar una reunió urgent al Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, per conèixer de primera mà els procediments a seguir a partir d’ara, ja que segons la resolució aprovada divendres passat, el Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior hauria de ser una realitat en un període de vuit mesos. El Grup convocarà experts acadèmics i juristes per afinar tècnicament la proposta de Centre tant en relació a la seva estructura, com a les seves funcions. Per a les organitzacions catalanes és fonamental assegurar la participació de la societat civil, i garantir que els informes que pugui emetre el Centre siguin vinculants i disposin de capacitat sancionadora. Les organitzacions impulsores buscaran ampliar el suport a la iniciativa amb la recollida de signatures de persones expertes en la matèria, i de noves entitats.
De manera paral·lela i prioritària, les organitzacions catalanes continuaran treballant amb organitzacions i representants de col·lectius i comunitats que ja han denunciat casos de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes. Així, el proper dijous 17 de novembre es reunirà de nou amb una representant de les comunitats colombianes del port de Buenaventura, on es va instal·lar el grup TCB, cas que fins ara ha servit per documentar els abusos i justificar la necessitat de crear algun instrument de seguiment de les empreses catalanes per poder fer-ne seguiment i evitar-los.
Antecedents del treball internacional en matèria d’Empresa i Drets Humans i la reunió de Ginebra
El 26 de juny de 2014, el Consell De Drets Humans de Nacions Unides va aprovar, mitjançant la resolució 26/9 , la creació d’un Grup de Treball Intergovernamental- GTI que treballés per un futur Tractat Vinculant de Nacions Unides sobre empreses transnacionals. Un acord històric votat per 20 països i impulsat des de baix per més de 600 organitzacions i moviments socials de tot el planeta. Molt significatiu que països com Algèria, Benín, Burkina Faso, la Xina, Congo, Costa d’Ivori, Cuba, Etiòpia, la Índia, Indonèsia, Kenya, el Marroc, Namíbia, Pakistan o Vietnam votessin a favor mentre Alemanya, Àustria, Els Estats Units, França, Irlanda, Itàlia, Japó, o Regne Unit votaven en contra. La primera sessió de treball va ser el juliol de 2015 i del dilluns 24 al 28 d’octubre de 2016 s’ha dut a terme la segona sessió del Grup de treball.
En aquesta segona sessió, la presidència ha tornat a recaure en l’Equador i s’ha recollit l’opinió de diferents experts internacionals en la matèria, entre els que hi ha acadèmics, juristes i també membres de la societat civil i de les comunitats afectades. És rellevant dir que en aquesta sessió hi han participat més estats que no al juliol del 2015, especialment de països de la UE. L’Estat espanyol també hi ha participat per primera vegada. En la propera sessió la presidenta del Grup de Treball presentarà un primer esborrany de Tractat Vinculant, fruit de tot allò recollit en les sessions prèvies.
En paral·lel a la cimera oficial es va celebrar una cimera alternativa organitzada per la Alianza para el Tratado i la Campaña Global para Reivindicar la Soberanía de los Pueblos, Desmantelar el poder de las transnacionales y poner fin a la impunidad. El Grup Català forma part d’aquesta campanya internacional que va presentar propostes concretes per al Tractat vinculant relatives a les obligacions de les transnacionals, l’arquitectura del dret corporatiu global o els drets de les comunitats afectades. La delegació catalana, per la seva banda, va participar tant dels panells oficials dins la seu de l’ONU, com dels que hi ha hagut a la cimera alternativa.
Articles recents sobre transnacionals i vulneració dels drets humans
- Mango dice que no autorizó al proveedor que empleaba a refugiados sirios
- Malas noticias para los acaparadores de tierras
- Multinacionales que intentan «esculpir» África
- Los indígenas canadienses alzan la voz frente a proyectos energéticos
- La impunidad de las empresas en las comunidades indígenas de America Latina es sistemática»
Proposta de resolució
Cimera alternativa