Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Els actes del 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, tan el més simbòlic del matí, davant de la delegació central d’Hisenda, com el més institucional de la tarda al Centre Cívic del Besós, han permès difondre massivament les reflexions i propostes de les entitats per revertir la situació de pobresa i desigualtat generalitzada.
Un any més, els actes del #17O han posat punt i seguit a una intensa setmana de reunions amb les diferents forces parlamentàries, i amb el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat per traslladar les propostes recollides en el document marc de la Campanya que aquest any s’han centrat en temes fiscals. Els grups parlamentaris s’han compromès a donar resposta en el termini d’un mes, i especificar quines de les propostes consideraran i impulsaran, i el Departament d’Economia s’ha mostrat dialogant i disposat a estudiar-les.
Divendres al matí la Campanya va convocar els mitjans a la delegació d’Hisenda on es va llegir el manifest ‘Una fiscalitat injusta ens empobreix’ i es va construir simbòlicament, amb capses de cartró, un nou sistema fiscal amb missatges que reflectien el que havia de garantir (serveis públics de qualitat, transparència, cohesió social) i evitar (frau fiscal, corrupció, pobresa). En la construcció simbòlica del nou sistema fiscal hi van participar, també, diputats com David Fernàndez, Eva Granados, Pere Bosch o Laura Massana.
Foto: Joan Luzzatti
Míriam Acebillo, presidenta de Lafede.cat i Xavier Casanovas, director de l’entitat federada Cristianisme i Justícia i membre de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, van ser dos dels portaveus destacats de la jornada. Tots van llegir el manifest on s’adverteix que la gestió de la crisi ha agreujat les desigualtats, “buscar l’equilibri pressupostari a través de la disminució de la despesa, en lloc de l’increment dels ingressos, significa supeditar els drets i el benestar de la població als interessos dels mercats i del capital”, i s’insta els poders públics a donar compliment a la Constitució Espanyola i a l’Estatut de Catalunya que estableixen que els poders públics han de remoure tots els obstacles per tal que la llibertat i la igualtat de tots i totes, “siguin reals i efectives”.
Foto: Joan Luzzatti
La Campanya Pobresa Zero planteja 28 propostes fiscals concretes a nivell nacional, estatal i internacional. Algunes de les més destacades són equiparar la tributació de les rendes del capital a les del treball, simplificar el sistema tributari i crear oficines de suport al ciutadà, adaptar les taxes municipals al nivell de renda, desenvolupar una hisenda pròpia, reformar els impostos de Successions i donacions, el de Societats i el de Patrimoni, pujar l’IVA als articles de luxe i rebaixar-ho a la cultura, prohibir a la banca tenir filials o sucursals en paradisos fiscals o recolzar la reforma del sistema fiscal internacional en el marc de l’OCDE.
A la tarda, Míriam Acebillo, davant l’alcalde Trias, la consellera de Benestar i Família Neus Munté i representants polítics com Miquel Iceta, Jordi Turull, Laura Massana o Joan Tardà, va llegir un discurs on va posar l’accent en construir un país responsable fiscalment, també a nivell internacional. Acebillo va destacar que la crisi de sistema ha posat de relleu greus contradiccions entre les obligacions contretes a nivell internacional, i la seva traducció en les polítiques concretes de defensa i promoció dels drets humans. Va insistir que des del principi ètic que entén que a la lluita per la dignitat de les persones no s’hi poden posar murs, així com pel fet que tots els pobles vivim en interdependència, els marcs legals internacionals recorden l’obligació de contribuir a garantir els drets humans tant aquí com a arreu: “això no deixarem mai de recordar-ho, perquè sembla que ens n’oblidem fàcilment”, i va recordar la pràctica aniquilació de la política social de cooperació,pau i drets humans.
Acebillo va posar exemples de països del Sud com l’Equador i l’Uruguai on les reformes fiscals havien augmentat la capacitat recaptatòria i la redistribució, així com l’augment de despesa pública en educació i sanitat, va titllar l’elusió i evasió fiscals de crim contra els drets humans, i va demanar de manera especial l’increment de recursos humans i materials per a la lluita contra el frau i l’evasió, “i així evitar casos com el recent Cas Pujol, entre molts d’altres que coneixeu, perquè, per sort i per desgràcia, els mitjans en van plens”, i mecanismes de control perquè les empreses no utilitzin paradisos fiscals. Acebillo va recordar, per últim, que les prioritats de les polítiques públiques es mostren en els pressupostos, i va demanar per als pressupostos de 2015 tenir present el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i totes les responsabilitats internacionals establertes.
Més informació: