Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El passat 20 de juny, amb motiu del Dia internacional de les persones refugiades, la FCONG va comparèixer al Parlament per explicar la feina i l’opinió de les 13 ONG més implicades amb Síria i els refugiats. Les organitzacions catalanes van demanar als representants polítics compromisos pressupostaris, el desplegament urgent del Pla català d’acollida de refugiats i refugiades, i una política real i coherent d’acció humanitària.
Foto: web parlament
Les organitzacions que treballen a Catalunya per la justícia global tenen com a missió formar i informar als grups polítics sobre realitats sovint desconegudes. La presidenta de la Federació Catalana d’ONG, Míriam Acebillo va explicar als representants polítics el treball de les ONG federades que, o bé treballen sobre el terreny a Síria o als campaments de refugiats dels països limítrofs, o bé tracten temes d’asil i refugi i analitzen i expliquen el conflicte des de Catalunya. Les ONG van fer presents, així, als 51 milions de persones refugiades del món i, sobretot, van explicar als parlamentaris i parlamentàries, les causes del conflicte i la situació actual a Síria, i també com s’està abordant des del l’OCHA-Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris i l’ACNUR, els programes específics de Nacions Unides.
Davant l’evidència que el govern espanyol és el més insolidari de la UE amb els refugiats, ja que té comparativament poques peticions d’asil (725 peticions d’asil de sirians front 10.000 que té Alemanya), i en resol encara menys (78% de sol·licituds denegades el 2013), i només s’han acceptat 2 persones amb estatut de refugiat a altres països l’any passat, Míriam Acebillo parla de vergonya i demana que Catalunya es desmarqui i posi alguna cosa més que paraules: “Per com percebem i acollim als altres, als diferents, es pot mesurar el nostre grau de barbàrie o de civilització. Aquesta frase tan bonica de Tódorov s’inclou al Pla de Protecció Internacional aprovat el gener d’aquest any, però el mateix Dia Internacional del Refugiat ens assabentàvem que aquest Pla es dotava només amb 600 euros, quan estem al mig d’una de les crisis de refugiats més greus de la història. Igualment el projecte de Llei d’Acció Exterior diu que volem projectar Catalunya com un actor internacional compromès, solidari i responsable, i mentre Nacions Unides demana 6.400 milions de dòlars per Síria, nosaltres aportem 75.000 euros. No es poden fer polítiques de país amb aquests pressupostos. Les polítiques no es fan només amb declaracions d’intencions”.
Les ONG consideren que més enllà de la preocupació i la retòrica, hi ha instruments tècnics, legals i polítics que un Parlament amb voluntat de fer una veritable Acció Exterior, no pot desconèixer o ignorar. Les ONG van demanar al Govern el desplegament urgent i una dotació pressupostària digna per al «Pla de Protecció Internacional a Catalunya”, elaborat amb el consens de les entitats expertes, i que treballi per l’acollida efectiva o el reassentament de persones refugiades. La FCONG va demanar també seguiment i rendició de comptes dels compromisos adquirits amb les dues resolucions parlamentàries sobre Síria on s’instava al Govern a fer gestions davant l’Estat, a impulsar i coordinar l’acció humanitària al país, i a donar suport a qualsevol espai o proposta de diàleg i negociació.
En relació al Comitè Català d’Ajut d’Emergència-CCAHE, en ple procés de reorientació per fer-lo més operatiu, les organitzacions catalanes demanen, de cara al Pla director 2015-2018, que s’està començant a elaborar, compromisos pressupostaris concrets i enfortir el seu paper en la direcció de l’acció humanitària. En aquest sentit les ONG alerten del risc d’instrumentalització de l’acció humanitària, i demanen consens en els criteris d’actuació, fugir d’accions puntuals o en funció de l’agenda mediàtica, i respecte als espais i rols diferenciats de cada actor.
Tot i que l’acció humanitària forma part indefugible de la política de cooperació, les organitzacions catalanes que treballen per la justícia global són partidàries de que aquesta s’emmarqui dins una política d’Acció exterior coherent, on es treballin a consciència els eixos de la pau i els drets humans. Com a país petit sense possibilitat de dedicar pressupostos multimilionaris, però amb unes capacitats i una tradició específiques, les ONG creuen més en el valor afegit de mesures concretes d’actuació, al terreny i a Catalunya, més orientades a l’abordatge de les causes que provoquen les crisis i emergències, i a la facilitació espais i mecanismes per a la prevenció de la violència i la gestió dels conflictes.