Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Lafede.cat, com a part de la iniciativa #SomDefensores, integrada per entitats compromeses amb la defensa dels Drets Humans, subscriu el comunicat fet públic el dia d’avui.
Les organitzacions compromeses amb la defensa dels Drets Humans que integrem la iniciativa #SomDefensores manifestem el nostre ferm rebuig a la privació de llibertat sense fiança imposada a Jordi Sánchez, president de l’ ANC, i a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, decisió que posa en perill les bases democràtiques essencials. Amb aquesta decisió, la titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional instrumentalitza l’ordenament jurídic vigent per encaixar en un suposat delicte de sedició actuacions que suposen, sobretot, l’exercici de drets, principis i valors que constitucionalment fonamenten la nostra democràcia. Interpretar com a delicte de sedició actuacions polítiques dirigides a promoure el dret de reunió i manifestació, la llibertat ideològica i d’expressió i el pluralisme polític, implica desconèixer que no pot haver Estat de Dret si l’Estat, mitjançant els seus òrgans, inclosos els judicials, no respecta i promou activament els drets que li confereixen el seu caràcter democràtic.
La decisió de decretar la presó provisional sense fiança de tots dos dirigents socials ni tan sols conté fonaments jurídics mínimament sòlids. D’una banda, cal esmentar els dubtes legals respecte de la competència de l’Audiència Nacional per investigar el cas. De l’altra, cal afegir que la decisió judicial assumeix íntegrament el relat d’una de les parts, malgrat les nombroses evidències que han documentat el caràcter pacífic de les concentracions del 20 de setembre, així com el sentit explícitament cívic del que han fet gala aquests dirigents en totes les seves crides a la mobilització.
El caire aïllat d’alguns incidents impedeix atribuir el caràcter sediciós a una crida a la mobilització ciutadana pacífica en defensa de l’autogovern. Interpretar-ho en sentit contrari, equivaldria a afirmar que qualsevol organització convocant de protestes pacífiques podria ser qualificada de sediciosa si s’acabés produint algun incident en el desenvolupament de les mateixes. Només els règims no democràtics poden acceptar una interpretació normativa d’efectes tan inhibidors de l’exercici de drets fonamentals com el dret de reunió i manifestació, així com de la llibertat d’expressió o el dret d’associació.
A més, es vulnera el principi del Dret penal com a ultima ratio, així com el principi de proporcionalitat, atès que existeixen alternatives delictives menys greus a l’arqueològic delicte de sedició per a protegir els béns jurídics que la resolució judicial al·lega que han estat posats en perill (desordres públics, atemptat).
També és procedent rebutjar la decisió de decretar l’ingrés a presó perquè li manca una mínima fonamentació jurídica. L’auto de presó presumeix la “temptació de fugida” de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez sense justificar-la i afirma el risc de reiteració delictiva, quan l’argument real que subjau és el de considerar delictius els propòsits de les organitzacions que presideixen tots dos dirigents socials, és a dir, aconseguir la independència de Catalunya.
Com a organitzacions compromeses amb la defensa dels Drets Humans, denunciem el caràcter injustificat de la decisió judicial, i més enllà de la mateixa, assenyalem la responsabilitat del Govern espanyol per la seva reiterada negativa a assumir el caire polític d’un conflicte social que s’ha expressat a través d’organitzacions que, en tot moment, han fet les seves reivindicacions de manera pacífica.
D’altra banda, rebutgem enèrgicament l’actuació de la Fiscalia, que insistentment ha optat per criminalitzar el que constitueixen formes de mobilització d’una part important de la població de Catalunya que exerceixen un dret essencial, el dret a la reivindicació i a la protesta social. El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ho ha expressat de la següent forma: “la ciutadania també participa en la direcció dels assumptes públics, tot exercint influència mitjançant el debat i el diàleg, amb els seus representants i gràcies a la seva capacitat d’organitzar-se”. Aquesta participació és possible quan es garanteixen la llibertat d’expressió, reunió i associació” (Observació General número 25, paràgraf vuitè).
Estem vivint un alarmant procés d’excepcionalitat, d’empobriment democràtic i de deslegitimació de les institucions, que només podrem aturar si assumim col·lectivament la defensa dels nostres drets.